Retallades de recursos i drets amb relleus ministerials
La legislatura va arrencar en matèria sanitària amb l’exclusió sanitària de milers de sensepapers, l’augment dels copagaments i la promesa que es revertiria l’avortament lliure
- REFORMA EDUCATIVA
- RETALLADES SANITÀRIES
- REFORMA PENAL I JUDICIAL
- ‘LLEI MORDASSA’
Excepte Miguel Arias Cañete, els altres tres ministres que va haver de canviar Mariano Rajoy han sigut els de l’àrea social. Alberto Ruiz-Gallardón (Justícia), Ana Mato (Sanitat) i José Ignacio Wert (Educació) van ser la cara de les retallades, van sumar protestes al carrer i, finalment, van sortir de l’executiu molt qüestionats.
Deixant de banda la gestió de la crisi de l’Ebola, la legislatura va arrencar en matèria sanitària amb l’exclusió sanitària de milers de sensepapers, l’augment dels copagaments i la promesa que es revertiria l’avortament lliure -cosa que després no s’ha fet-. La majoria de comunitats s’han negat a suprimir la sanitat universal i, tot i que el mateix Rajoy va acceptar que la mesura no havia funcionat bé, finalment no ha revisat la norma, com tampoc s’han revertit les retallades en dependència.
“El balanç en ensenyament ha sigut funest”, afegeix el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, que acusa el govern central de posar en marxa una reforma “ultraconservadora” contrària als signes del temps. La reducció de les beques va ser “ideològica” i la nova llei Wert, “recentralitzadora”. Palacín lamenta que s’han perdut quatre anys per construir un sistema que asseguri l’educació pública i de qualitat.
En l’apartat de la justícia, les reformes han sigut “tècnicament molt dolentes, ideològicament molt conservadores, clarament restrictives de la llibertat”. “Busquen la impunitat dels poderosos”, diu Joan Queralt, catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona. Explica que això ha quedat clar tant amb les reformes del Codi Penal, de la llei d’enjudiciament criminal i de la llei del poder judicial, com amb la llei de seguretat ciutadana, més coneguda com a llei mordassa. Queralt lamenta la introducció de delictes inaplicables, com el d’administració deslleial, o la modificació de delictes com el de malversació de diners públics que “a la pràctica ha desaparegut”, tot i que encara consti al Codi Penal. Totes les reformes s’han fet sense donar més recursos a la justícia, cosa que afavoreix “la impunitat dels poderosos”, conclou.