L’àrea metropolitana de Barcelona es resisteix a JxCat

BarcelonaAra fa quatre anys, CiU aconseguia un dels millors resultats municipals de la seva història, situant-se com a primera força per davant del PSC amb 669.668 vots. Però la victòria amagava una debilitat: la distribució territorial del triomf. Malgrat guanyar les eleccions, van perdre posicions importants respecte al 2011 a l’àrea metropolitana, i en algunes ciutats fins i tot es van quedar sense representació: CiU no té regidors a Cornellà de Llobregat, Badia del Vallès, Viladecans, Barberà del Vallès ni Santa Coloma de Gramenet. També van perdre la joia de la corona, Barcelona, que ara, segons les enquestes, no podran recuperar. El balanç no és bo tampoc si s’eixampla el focus en els 36 municipis metropolitans; d’aquests, l’any 2015 CiU només va aconseguir l’alcaldia de Molins de Rei, Martorell, Sant Climent de Llobregat, Begues, el Papiol i Sant Cugat del Vallès, la ciutat més gran de la zona.

Ara, als comicis del 26 de maig, esperen revalidar els mateixos governs i, almenys, créixer en llocs on han apostat per un canvi generacional, com Sant Joan Despí amb Jordi Elies (van aconseguir un regidor) i Esplugues de Llobregat, on la candidata és una independent, Elisabet Murillo. També aspiren a obtenir bons resultats a Sant Cugat amb Carmela Fortuny, una de les ciutats més grans i on ja controlen el consistori.

Ara bé, les perspectives no són bones si es tenen en compte els resultats del 28 d’abril passat. Malgrat que fonts del partit insisteixen que el vot en clau local és diferent, admeten que hi ha una tendència a la baixa a la corona metropolitana, un territori que els és tradicionalment esquiu. A les eleccions generals, a l’Hospitalet, Santa Coloma i Cornellà JxCat va aconseguir menys vots que Vox. Ahir, precisament, la caravana de JxCat es va aturar a l’Hospitalet, on actualment el PDECat només té un regidor. Davant un centenar de persones al Teatre del Centre Catòlic -amb una vintena de seients buits a la sala-, l’alcaldable, Jordi Monrós, va explicar el programa electoral amb una pancarta reclamant la llibertat dels presos polítics al faristol i va definir la seva candidatura com la llista del president. Carles Puigdemont, en connexió des de Bèlgica, va cridar a obtenir un “gran resultat” davant els que “ens volen a la presó i a l’exili”. “Segur que a l’Hospitalet en coneixeu algun”, va ironitzar, en al·lusió a les majories a l’Ajuntament.

Un pla per capgirar la situació?

Un dels responsables de l’àrea metropolitana del partit, Isidre Sierra, també alcalde de Sant Climent, explica a l’ARA que per remuntar els resultats prioritzaran el “relat” municipal, centrant la campanya en el projecte de la candidatura en què, afirma, s’ha fet un esforç per incloure independents i fer de JxCat una formació “transversal”. Quan el 2016 va néixer el PDECat, millorar els resultats a l’àrea metropolitana era una de les principals prioritats. El pla passava per presentar-se amb una marca blanca en alguns municipis, on amb el nom de CiU o PDECat costava més de penetrar perquè se situaven en el centredreta i associats al Procés. Quatre anys després ha plogut molt en aquesta formació política i el canvi de marca s’ha produït en tots els municipis amb la irrupció de JxCat. Una marca, admeten fonts del partit, que de moment no ha quallat a l’àrea metropolitana.

Des del partit es mira amb esperança cap a Barcelona. Malgrat que el 28 d’abril es va situar com a cinquena força, l’equip de Joaquim Forn i Elsa Artadi confien en la remuntada. Ahir, en un acte en què l’exconseller empresonat es va retrobar per videoconferència amb Puigdemont, Forn va reclamar “passar el rasclet” i convèncer els indecisos per guanyar.