Política16/07/2014

Arcadi Espada compara el 9-N amb la màfia

El periodista, membre de la plataforma espanyolista Libres e iguales, diu a Catalunya Ràdio que la consulta és il·legal i fa un paral·lelisme amb la instal·lació "duna sucursal de la Camorra" a Catalunya

Ara
i Ara

BarcelonaEl periodista Arcadi Espasa, un dels signants de la plataforma espanyolista 'Libres e iguales', compara la consulta sobre l'autodeterminació de Catalunya amb la màfia i afirma que si s'acaba celebrant serà il·legal. En declaracions aquest dimecres a 'El matí de Catalunya Ràdio', Espada s'ha mostrat convençut que la consulta prevista per al 9-N no se celebrarà perquè "Artur Mas complirà amb la llei, com és natural", i ha fet un paral·lelisme entre el 9-N i la Camorra: "[La celebració de la consulta] és una hipòtesi, com si em digués que a Catalunya s'instal·larà una sucursal de la Camorra. Una cosa completament impensable des del punt de vista de la legalitat".

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Per Espada, el futur polític de Catalunya no és un "assumpte" exclusiu dels catalans, i considera que el dret a decidir sobre aquesta qüestió "és de tots els espanyols". Per això, ha presentat la plataforma 'Libres e iguales' com un "intent de mobilitzar un públic fonamental en el desenvolupament d'aquest conflicte que fins ara no ha estat consultat". "Els espanyols han estat al marge d'aquesta discussió, i és hora que hi participin", ha conclòs.

Cargando
No hay anuncios

Sobre l'allau de perfils falsos que ahir es van adherir a la plataforma, Espada hi ha tret ferro i ho ha qualificat d'un "atac de la xusma completament previsible".

Els impulsors de la plataforma unionista Libres e Iguales van presentar el seu manifest fundacional ahir davant les portes del Congrés dels Diputats, a Madrid.

Cargando
No hay anuncios

El text fa una crida a la "mobilització" de la societat espanyola perquè faci front al discurs del sobiranisme. Emparant-se en valors constitucionals, els impulsors s'erigeixen com un mur contra "maniobres opaques per oferir nous privilegis al nacionalisme a costa de la sobirania dels espanyols".

Entre els signants del manifest hi figuren polítics com la diputada del PP Cayetana Álvarez de Toledo, l'exdiputat socialista Joaquín Leguina, l'exsecretari general dels socialistes bascos Nicolás Redondo Terreros o l'exsecretari general de Comissions Obreres José María Fidalgo. També hi ha representants de l'àmbit cultural, com el Nobel de literatura Mario Vargas Llosa o el dramaturg Albert Boadella, així com els també escriptors Félix de Azúa, Jorge M. Reverte, Andrés Trapiello o Xavier Pericay. També hi figura una membre de la Reial Acadèmia Espanyola, la historiadora Carmen Iglesias; l'economista Gabriel Tortella, i una nodrida representació dels mitjans de comunicació: Carlos Herrera, David Gistau, Arcadi Espada i Santiago González.