Aragonès treu pit dels "fruits" del diàleg i reclama ara un "gran acord" pel referèndum

BarcelonaLa reforma del Codi Penal aprovada la setmana passada pel Senat s'ha convertit en el baló d'oxigen que buscava el president de la Generalitat, Pere Aragonès, per intentar complir un doble objectiu: consolidar l'estratègia del diàleg amb l'Estat i, de retruc, reforçar una presidència que l'octubre passat va semblar que trontollava quan el seu Govern es va partir en dos. Només el temps dirà si amb això n'hi ha prou, però el president considera que ha arribat el moment de treure pit de la feina feta i assenyalar per on segueix el camí. En el seu discurs de Sant Esteve ha considerat "evident" que el diàleg comença a "aportar els seus fruits" com a mínim en la part judicial del conflicte, ja que el delicte de sedició ha quedat derogat i el de malversació s'ha modificat. Superada aquesta qüestió, defensa que ara cal obrir una "nova fase de la negociació" per trobar "una solució" a la part política del contenciós.

La seva proposta és donar forma a l'"acord de claredat" que va proposar ara fa just tres mesos i que, segons ha explicat aquest dilluns, passa per teixir un "gran acord" a Catalunya sobre com hauria de ser un nou referèndum per després portar-lo a la taula del govern espanyol. "Fins que no hi donem resposta, el conflicte polític existirà", ha avisat. L'any passat, en el seu primer discurs de Sant Esteve com a president, era impossible no detectar un lament entre línies pel fet que la taula de diàleg no acabava d'arrencar. Llavors reclamava a l'Estat "resultats tangibles" en la negociació perquè, si no, caldria buscar "alternatives". Ara el president considera que ja ha obtingut aquests resultats, però que no n'hi ha prou.

Com que l'any vinent és electoral –hi ha municipals i generals– i serà difícil fer seure el PSOE a parlar de la qüestió, Aragonès guanya temps i en lloc de començar la feina per Madrid la començarà per Catalunya. Així, la Generalitat dedicarà aquest 2023 a impulsar "una gran conversa amb el conjunt de la societat catalana" per forjar un consens al voltant de com hauria de ser una nova consulta. Una "proposta de país" per "tornar a votar" i aconseguir que aquesta vegada la votació sí que sigui "homologable en l'àmbit internacional" i "totes les parts s'hi sentin incloses". En definitiva, i tot i que ell no ho pot dir així, que no torni a ser ni un 9-N ni un 1-O. La tasca és ingent tant a l'hora de convèncer l'independentisme més abrandat que se sumi a aquest projecte com a l'hora de fer que el PSOE accepti ni que sigui parlar del tema. És per això que Aragonès no es fixa límits i que, amb tota probabilitat, buscarà aquest gran acord sense pressa per intentar portar-lo a Madrid quan ja hagi passat la tempesta electoral i, si pot ser, que els vots d'Esquerra tornin a ser clau per a la governabilitat de l'Estat.

Gestió econòmica

Per marcar distàncies tant amb els seus predecessors com amb la resta de presidents autonòmics, Aragonès va decidir ja l'any passat canviar el tradicional discurs del dia 30 de desembre per Sant Esteve i, a més, fer-lo itinerant. Enguany ha escollit la Biblioteca de Catalunya, un missatge per a la cultura, per a la sanitat –havia sigut un hospital– i també per mirar de reforçar el seu eslògan de la "Catalunya sencera" –és al barri del Raval–. Més enllà del conflicte polític, ha aprofitat les seves paraules per reivindicar la gestió econòmica i social del seu Govern i per pressionar PSC i Junts perquè desencallin els pressupostos de l'any vinent. El seu argument és que, per exemple, reforcen la sanitat amb 1.000 milions d'euros i que "només cal voluntat política" perquè vegin la llum. Si no hi ha cap contratemps, el pacte serà la setmana que ve o l'altra. Si no arriba llavors, s'encendran les alarmes.