Aragonès sondeja les comarques del Pirineu abans de prendre una decisió sobre la consulta

BarcelonaDies decisius per resoldre la principal incògnita que envolta la consulta dels Jocs Olímpics d'Hivern: quines comarques podran votar i quines no. Sobre la taula hi ha dues possibilitats. El pla inicial, que és que només votin les sis comarques de la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran, o que també puguin sumar-se a la votació les del Ripollès, el Solsonès i el Berguedà. Segons ha pogut saber l'ARA, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va contactar aquest dimecres personalment amb les sis primeres comarques: cinc presidents de consell comarcal i la síndica d'Aran. Les diverses fonts consultades coneixedores dels contactes expliquen que en les converses es va abordar sense embuts el principal punt de tensió de la votació: si cal ampliar-la o no.

Aragonès va iniciar la ronda de trucades a la tarda, després que el Parlament aprovés el decret llei del Govern que ha de permetre celebrar la consulta. Ho va fer així per poder explicar-los el que acabava de passar a la cambra i com amb la norma s'intenta blindar la votació de possibles recursos en contra. Segons fonts de la Generalitat, en les converses es va parlar del "moment" actual. És a dir, del fet que hi ha partidaris d'ampliar l'univers de votants. Tot i això, les mateixes fonts asseguren que "no hi ha una decisió presa". El president sempre s'ha mostrat partidari que votin les sis comarques inicials i aquell mateix dia així ho havia expressat en la sessió de control al Govern. Malgrat això, per primera vegada tots els agents implicats admeten obertament que hi ha sobre la taula la qüestió de si cal ampliar-la.

Segons diverses fonts consultades dels consells comarcals, en la conversa van sortir els principals punts calents de la candidatura com la falta d'informació –una demanda que fa temps que verbalitza el territori– o l'àmbit de la consulta. De fet, en més d'una trucada Aragonès va dir que ell com a president havia de prendre una decisió sobre l'àmbit de la consulta i abans de prendre-la volia saber què en pensaven els consells. No hi ha, però, una versió unànime, ja que altres consells apunten que el president no els va preguntar explícitament sobre l'àmbit de la votació. D'una manera o altra, Aragonès els va temptejar sobre l'ampliació de la consulta. Amb tot, segons fonts consultades, consells com els del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà o la Cerdanya no s'oposarien a l'ampliació, un fet que més d'un diu que no els correspon a ells decidir.

Què implicaria ampliar-la

La possible ampliació de la consulta s'ha instal·lat en el debat perquè hi han remat a favor dos actors principals: d'una banda, els consells comarcals que volen sumar-s'hi –Ripollès, Solsonès i Berguedà– i, de l'altra, Junts, la CUP i els comuns. El punt de fricció, que gairebé sempre s'omet en públic, és que l'univers de la consulta podria ser important per al resultat final. Així, a les sis comarques de l'Alt Pirineu i Aran la candidatura dels Jocs d'Hivern està més àmpliament acceptada –així ho deia una enquesta recent del Govern–, mentre que en les altres comarques hi ha més veus crítiques en contra del certamen –tot i que encara no hi ha demoscòpia que ho mesuri.

Segons fonts coneixedores dels moviments que hi ha hagut en els últims dies, la Generalitat va arribar a plantejar un escenari intermedi entre que votessin només les sis comarques de l'Alt Pirineu i Aran o ampliar-ho a les altres tres. Aquest tercer escenari seria no incloure en la consulta les tres comarques del Ripollès, el Solsonès i el Berguedà, sinó només els municipis d'aquests llocs que serien d'una manera o altra subseu dels Jocs. Un exemple clar seria Toses, que pertany al Ripollès i que té part de l'estació de la Molina en el seu terme municipal.