Sánchez accepta l'exigència d'Aragonès de trobar-se per resoldre la crisi de l'espionatge

Barcelona"El que li he expressat al president del govern espanyol és que davant de la gravetat del que està passant era imprescindible que parléssim, que parléssim a fons i que es prenguessin mesures. I, per tant, ens hem emplaçat a una reunió que esperem fixar ben aviat". Així ha explicat a l'ARA el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en una entrevista que es publicarà íntegrament diumenge la conversa de tres minuts que ha mantingut amb Pedro Sánchez a les portes de l'hotel W, a Barcelona, mentre esperaven la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en el marc de les jornades del Cercle d'Economia. Fonts del govern espanyol confirmen que Sánchez ha acceptat la petició del president i també li ha traslladat que "hem de resoldre la situació".

En l'entrevista a l'ARA, Aragonès també explica quines seran les seves reclamacions en aquesta reunió: "Necessitem tota la transparència, que no n’hi ha hagut; per tant, qui va ordenar aquests espionatges, quin era l’objectiu, què s’ha fet d’aquesta informació. En segon lloc, l’assumpció de responsabilitats. És absolutament inadmissible que en un estat democràtic s’espiï a persones per la seva ideologia política. I després necessitem garanties que actualment i en el futur no es porten a terme aquestes actuacions invasives".

La salutació inicial entre els dos ha sigut freda, però després Sánchez ha anat a buscar Aragonès i se'ls ha vist conversar amb posat greu en un moment en què les relacions entre el PSOE i ERC han tocat fons per l'escàndol de l'espionatge per part del CNI al president de la Generalitat, entre altres independentistes catalans, amb aval judicial. El que reclama el president català des del primer dia és transparència i que es facin públiques les autoritzacions judicials que es van ensenyar a la comissió de fons reservats per conèixer les motivacions de l'espionatge, i assumpció de responsabilitats. De fet, Aragonès apunta clarament al cap de la ministra de Defensa, Margarita Robles, igual que Unides Podem. Abans de la trobada, i en una entrevista a Catalunya Ràdio, Aragonès ha considerat que després de la revelació que ell va ser espiat amb aval judicial "s'allunyen les possibilitats d'estabilitat de la legislatura espanyola". "La confiança està trencada", ha dit.

La directora del CNI, Paz Esteban, va confirmar l'espionatge dijous, però les dates de l'autorització judicial no corresponen amb les intrusions amb Pegasus detectades per Citizen Lab. El CNI reconeix haver espiat Aragonès durant les protestes per la condemna als líders independentistes, la tardor del 2019, però el laboratori canadenc situa la intrusió en els mesos en què s'estava negociant la investidura de Sánchez, és a dir, entre el desembre del 2019 i el gener del 2020. El Govern dona credibilitat a aquest fet i considera que agreuja l'escàndol, ja que llavors seria un espionatge de caràcter netament polític.

En el seu discurs de cloenda de les jornades del Cercle, però, Sánchez ha evitat referir-se a l'escàndol de l'espionatge i s'ha limitat a refermar la seva aposta pel diàleg. "Tinc la ferma voluntat de continuar avançant en el diàleg, la negociació i l'acord", ha proclamat. Així, el president espanyol ha assegurat que intentarà seguir dialogant amb el govern de Pere Aragonès malgrat que les relacions s'han anat refredant amb el pas del temps. "No hi ha meta que valgui més la pena que construir convivència per als nostres ciutadans", ha conclòs.

Puigdemont, indignat

Per la seva banda, l'expresident Carles Puigdemont ha mostrat la seva indignació pel cas d'espionatge en una piulada. "Aneu a la merda tots els qui heu violat les nostres vides i les de les nostres famílies", ha denunciat: "Miserables els qui ho feu i els qui ho justifiqueu". Al seu entendre, el diàleg amb l'Estat en aquestes condicions no és possible i l'independentisme no pot "seure mai més en cap taula amb aquesta gent" fins que s'hagin de "decidir els termes de la separació". No ha sigut l'únic que ha enviat "a la merda" els qui l'han espiat. També ho ha fet l'exvicepresident d'Òmnium Cultural Marcel Mauri en una altra piulada de la qual Puigdemont s'ha fet ressò.

D'altra banda, representants d'ERC, Junts, la CUP, Òmnium i l'ANC s'han concentrat aquest divendres davant de l'hotel W de Barcelona, on ha tingut lloc aquest matí la reunió del Cercle d'Economia, per protestar contra l'espionatge a l'independentisme. Una trentena de manifestants han mostrat pancartes en anglès amb els lemes "Espanya ens espia" i "Democràcia sota vigilància". Per part d'ERC hi han assistit el president del grup parlamentari, Josep Maria Jové; la diputada Meritxell Serret, i el líder a Barcelona, Ernest Maragall. També s'hi han manifestat el secretari general de Junts, Jordi Sànchez; el portaveu del partit, Josep Rius; el president del grup parlamentari, Albert Batet, i la secretària segona de la mesa del Parlament, Aurora Madaula. De la CUP, els diputats Carles Riera i Eulàlia Reguant; el president del PDECat, David Bonvehí; el president d'Òmnium, Xavier Antich, i els membres del secretariat nacional de l'ANC Arià Bayé i Sònia Urpí.

Paral·lelament, partits i entitats independentistes han enviat una carta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per reclamar "una investigació independent, transparent i imparcial per sancionar els responsables del Catalangate i exigir que l'Estat aturi l'espionatge il·legal". Von der Leyen ha rebut el Premi a la Construcció Europea de mans del president del Cercle d'Economia, Javier Faus. En el seu discurs, la presidenta de la Comissió Europea ha destacat la potència dels centres de recerca biomèdica que hi ha a Catalunya. Aragonès també ha pogut conversar uns minuts amb Von der Leyen. Segons fonts de Presidència, han pogut parlar de temes com la interconnexió gasística amb França o la importància de l'hidrogen verd en el procés de transició energètica.