La Generalitat i la Moncloa ressusciten la taula de diàleg

BarcelonaLa taula de diàleg tindrà una nova vida, qui sap si l'última, a partir d'aquest estiu. Aquest divendres la Generalitat i el govern espanyol han pactat els passos per escenificar el restabliment de les seves relacions, malmeses des de l'espionatge del Catalangate. Tot plegat s'ha gestat en una reunió a Palau entre la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. Els acords són bàsicament dos: el 15 de juliol es reuniran a la Moncloa el president Sánchez i el president Aragonès per posar les bases d'aquest nou punt de partida. A partir d'aquí, els dos governs es comprometen a convocar la taula de diàleg "un mínim" de dos cops abans que acabi l'any. No és un objectiu menor, tenint en compte que en més de dos anys només s'ha reunit, precisament, dues vegades, i sense cap acord.

Després de mesos de tensions, l'ambient a la Generalitat ha sigut més distès. "Avui donem un impuls definitiu al procés de diàleg que ha d'avançar en els pròxims mesos", ha proclamat solemnement Bolaños en una compareixença després de la trobada. El ministre ha destacat el "to constructiu" de la reunió –ha durat gairebé dues hores– i ha anunciat "importants acords per enfortir les relacions institucionals". Es referia al fet que, a part de la data de la trobada entre presidents, els dos governs també han pactat un document que posa les bases sobre com ha d'evolucionar aquest diàleg a partir d'ara.

Acord marc després de la trobada entre Vilagrà i Bolaños.

El més destacat del text acordat és que es comprometen a reunir la taula de diàleg aquest "mínim" de dos cops abans l'any. A més, inclou algunes de les "garanties" que la Generalitat reclamava a Sánchez perquè no es pogués escapolir de convocar les reunions de la taula, com ha fet sovint fins ara. S'hi diu, per exemple, que la taula es reunirà alternativament entre Madrid i Barcelona i que només es farà pública la trobada si hi ha "acords per comunicar". També s'hi recull una referència a la necessitat de posar "fi a la judicialització del conflicte polític", però no es diu com, malgrat que encara s'acumulen als jutjats les causes que afecten l'independentisme.

Sigui com sigui, fonts de la Generalitat consultades per l'ARA asseguren que aquest text és "un primer pas" per recuperar la confiança en la negociació i que documents així són habituals en les converses sobre conflictes polítics. "Hi ha vegades que aquest document triga anys, especialment en conflictes armats", afegeixen. L'últim punt del document fa una referència a la necessitat que es respectin "en tot moment els drets fonamentals i la privacitat" de les parts, el que la Generalitat interpreta com el primer compromís –encara que sigui "entre línies", admeten– de "no repetir" casos d'espionatge com Pegasus.

No és el primer document que pacta el govern espanyol amb l'independentisme: hi ha com a mínim la Declaració de Pedralbes del desembre del 2018 i l'acord conjunt després de la primera reunió de la taula de diàleg del febrer 2020. Llavors el govern espanyol ja va assumir el compromís de reunir la taula alternativament entre Barcelona i Madrid –fins i tot es va dir que seria un cop al mes–, i no va complir mai.

Recuperar els relats

Després de la compareixença de Bolaños, ha arribat el torn de la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, que ha tingut un to menys eufòric que el del ministre. Sí que ha celebrat que s'evidencia de nou el compromís compartit que la "via de la negociació" és l'única possible per aconseguir la "resolució del conflicte polític", però ha avisat que les relacions entre executius encara no estan del tot "normalitzades". No ha dissimulat que feien interpretacions diferents: "Soc menys optimista que el ministre".

De la reunió d'aquest divendres no n'han sortit grans avenços, però facilita als dos governs recuperar els relats respectius sobre el conflicte polític. A ERC li permet reivindicar que l'aposta per la negociació és una via que pot arribar a donar fruits –la prova és el document d'intencions d'avui– i així intentar espolsar-se la pressió dels sectors més abrandats de l'independentisme, que qüestionen l'estratègia. Al PSOE li permet defensar que quan ells governen Espanya la situació està més pacificada que quan ho fa el PP, fins i tot sense haver de fer grans concessions. "S'ha demostrat que l'estratègia del diàleg i els acords és molt més eficaç que la via de l'immobilisme i la confrontació", defensen fonts governamentals espanyoles. L'interrogant, però, segueix sent el de sempre i és si la negociació pot derivar en grans acords finals tenint en compte que la part catalana defensa l'autodeterminació i l'amnistia i l'espanyola les nega de ple.

La composició de la taula de diàleg

Solucionada la incògnita de quan serà la reunió entre presidents, ara queda per concretar quan serà la taula de diàleg, almenys la primera de les dues reunions que han de fer abans que acabi l'any. Al Govern li agradaria que fos abans de l'agost. Una de les polèmiques que gira al voltant d'aquest instrument de negociació és quins n'han de ser els membres: ERC vol que només hi puguin anar consellers, mentre que Junts vol obrir la porta a, per exemple, expresos polítics. Aquest matí, abans de la reunió, el ministre de Cultura, Miquel Iceta, semblava alinear-se amb les tesis de Junts obrint la porta a la idea que hi assistís Jordi Turull: "I per què no?" Bolaños, però, després ha tancat files amb ERC i ha desautoritzat el ministre: "La taula de diàleg és una taula entre governs i, per tant, està formada per membres del govern d'Espanya i de Catalunya". Una opinió que també ha compartit el líder del PSC, Salvador Illa, tot i que ha recordat que Turull sí que hi podria tenir un paper si la Generalitat acceptés obrir un diàleg entre partits catalans.