Aragonès i Sánchez ultimen acords per a la desjudicialització

Madrid“Hem de deixar enrere la judicialització del conflicte”. Pedro Sánchez va assumir una premissa de l’independentisme en el seu discurs d’investidura el gener del 2020: sota l’amenaça dels tribunals, no era possible que el diàleg arribés a bon port. Van arribar els indults i ara el Govern i la Moncloa estan disposats a aprofundir en l’agenda antirepressiva en una pròxima taula de diàleg que se celebrarà d’aquí a dues setmanes a Madrid. Així ho han acordat aquest divendres el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el seu homòleg espanyol, en una trobada a la Moncloa que certifica la represa de les relacions després de la crisi del Catalangate. Tot i les incògnites encara obertes al voltant de l'escàndol d'espionatge, la negociació entre Catalunya i l’Estat reviu deu mesos després de la primera reunió de la taula de diàleg. Ara ja s'esperen els primers acords, amb la desjudicialització com a pota destacada.

L’última setmana de juliol es tornaran a veure les cares les dues delegacions, com van fer el 15 de setembre passat al Palau de la Generalitat. En aquella reunió es va pactar que es treballaria amb discreció, sense terminis, i que només hi hauria noves trobades públiques si hi havia pactes per anunciar. “Hi ha temes avançats”, ha admès la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, en roda de premsa. Tanmateix, no ha volgut entrar en detalls. En canvi, Aragonès ha explicitat que hi ha la “voluntat d’abordar la fi de la repressió donant forma als primers acords parcials” i fonts de la Moncloa així ho confirmen.

La reforma de la sedició

Rodríguez ha anotat que la modificació del delicte de sedició no s’ha abordat en l’hora i mitja aproximadament que han estat reunits. Amb tot, fonts del Govern asseguren que és un dels elements que estan sobre la taula, tot i que no és segur que hi hagi fruits imminents. A principis de setmana, la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va obrir la porta a avalar una reforma dels tipus penals. Representava un canvi respecte a l’aposta per la supressió del delicte. Amb tot, diversos ministres i el mateix Sánchez han reiterat durant els últims dies que no hi ha una majoria parlamentària per tocar la sedició i que és per això que l’executiu estatal no ho planteja. 

Aquesta mesura afectaria els exiliats, reclamats per Pablo Llarena. Precisament, el jutge instructor del Tribunal Suprem va veure alimentades les seves esperances aquest dijous arran del pronunciament de l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre les euroordres. Considerava que Bèlgica no podia rebutjar l’extradició de l’exconseller Lluís Puig sense demostrar “deficiències sistèmiques” en l’estat de dret espanyol. Amb tot, la reforma de la sedició no seria suficient per rebaixar el possible càstig per als encausats pel Procés. La malversació de fons públics pot arribar a comportar penes de presó tan altes com el delicte de sedició. 

En aquest sentit, a la banda sobiranista preocupen especialment els alts càrrecs encausats per l’1-O a Catalunya. Els diputats d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó estan a un pas del judici per malversació, prevaricació, revelació de secrets i desobediència i, a l’espera que la Fiscalia presenti el seu escrit d’acusació, poden enfrontar-se a una elevada petició de penes de presó. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, també està processada, per bé que en el seu cas el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va retirar la malversació i ho va deixar en desobediència. A més, l’Audiència de Barcelona també va confirmar l’any passat el processament per malversació d’una trentena d’alts càrrecs i ex alts càrrecs del Govern pels preparatius del referèndum.

ERC ha donat pistes aquesta setmana del que reclama en aquest sentit. En una de les seves propostes de resolució al debat de política general al Congrés, hi havia un punt que demanava que la malversació s’apliqui de tal manera que la “culpabilitat es determini només si les pèrdues per al pressupost estatal o en els seus actius són reals i quantificades”. N’hi havia un altre que proposava una reforma de la sedició en el sentit de no penalitzar la convocatòria d’un referèndum il·legal ni tampoc “transgressions no violentes”. “Caldrà anar fent modificacions legislatives diverses”, apunten fonts del Govern, sense entrar en més detalls.

“Diferències enormes”

Els acords de la taula de diàleg no acaben amb la fi de la repressió i Aragonès ha advertit que tot just s’estan fent els “primers passos”. “Mentre la ciutadania de Catalunya no decideixi amb llibertat el futur polític del país, estem lluny de resoldre el conflicte”, ha advertit el president català, que ha comparegut a la seu de la Generalitat a Madrid. En aquest punt hi ha “diferències enormes”, ha constatat Rodríguez, que ha apostat per l’estat autonòmic i ha tancat files amb l’arquitectura territorial que estableix la Constitució.

També hi ha discrepàncies al Govern que, de moment, han fet que Junts s’hagi desmarcat de la taula. Tant Rodríguez com Aragonès han demanat que s’hi incorpori, per bé que la portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, va advertir que només s’asseuria en un “procés de negociació real”. Per la seva banda, la CUP ha denunciat que de la trobada entre els presidents no n'hagi sortit cap avenç pel cas Pegasus. Aragonès ha advertit que “no n’hi ha prou” amb el cessament de l’exdirectora del CNI Paz Esteban, mentre que la Moncloa ho dona per tancat. El cas d’espionatge que va originar la crisi no s’ha aclarit a fons, tot i que Aragonès ha volgut subratllar el "compromís" de Sánchez per col·laborar amb la justícia. Sigui com sigui, el diàleg torna a caminar.