L’independentisme reivindica l’1-O i insisteix en el referèndum

BarcelonaDes del 2017 l’Onze de Setembre no és l’única efemèride que celebra l’independentisme a l’inici del curs polític, sinó que des de fa ja sis anys –a excepció de la pandèmia– l’1 d’octubre és una jornada de reivindicació encerclada al calendari per als partits i entitats sobiranistes. Aquest diumenge ho ha tornat a ser: han posat en valor la mobilització entorn del referèndum unilateral i també han fet servir l’1-O com una palanca per reclamar la resolució del conflicte polític, sobretot ara que la reelecció de Pedro Sánchez està en mans d’Esquerra i Junts. I és que si en alguna cosa ha coincidit aquest diumenge l’independentisme –amb més o menys eufemismes– és en el fet que el resultat de la votació del 2017 no és avui cap realitat i que l’Estat encara no ha afrontat el plet català. És per això que en una declaració institucional, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, s'ha refermat en dir que si Pedro Sánchez vol el seu suport l’amnistia no és suficient i ha tornat a situar l’autodeterminació al “centre”. Des de Fonollosa –municipi que va patir la violència policial l’1-O– el dirigent d’Esquerra ha insistit en situar la consulta dins l’equació de les negociacions, malgrat que el PSOE s’ha negat per activa i per passiva a incloure aquesta possibilitat en les converses. De fet, el PSC fins i tot ha dit aquesta setmana que si l’independentisme segueix per aquest camí està disposat a tornar a les urnes, si cal.

L'expresident Carles Puigdemont també ha tingut la seva dosi de protagonisme. Des de Brussel·les, ha participat en l'acte organitzat pel Consell per la República a la plaça Catalunya de Barcelona per commemorar l'1-O, que ha reunit unes 4.500 persones, segons la Guàrdia Urbana. A través d'una gran pantalla al centre de l'escenari, ha apressat el sobiranisme a fer les feines que té "pendents" des del 2017 i ha receptat “no malvendre l’1-O per solucions personals”. Una declaració que es pot interpretar de dues maneres: com una crítica velada a Esquerra, a qui acusa d’haver renunciat a la unilateralitat a canvi dels indults, o com una declaració de principis també en el context actual –si bé fa quatre anys els republicans tenien la clau de la investidura, ara és Puigdemont qui té a les seves mans la reelecció de Sánchez–. ¿A canvi de què? De moment el PSOE només s’ha obert a seguir amb el camí de la desjudicialització –a través de l’amnistia– i ha deixat l'autodeterminació fora del perímetre de negociació.

En aquest sentit, i malgrat el pes que té l’expresident a l’exili en les converses sobre la investidura –per part de Junts les porta ell directament–, Puigdemont no ha aprofitat l’acte del Consell per la República per fer cap exigència a Pedro Sánchez. De fet, no ha ni mencionat el concepte amnistia ni tampoc ha reclamat un referèndum per arribar a qualsevol acord. Sí que ho ha fet, en tot cas, la presidenta de Junts, Laura Borràs, que en declaracions als mitjans de comunicació ha descrit la conjuntura política com una “oportunitat” per resoldre el conflicte a través de l’amnistia “i” l’autodeterminació. Mentre que Pilar Vallugera, la diputada en representació d’ERC a l’acte del Consell, ha dit que només un referèndum acordat pot substituir l’1-O. En tot cas, des de la CUP, Carles Riera ha llançat un avís a Esquerra i Junts: “Les resolucions del Parlament s’han de complir", ha dit, en al·lusió al compromís dels dos partits la setmana passada al Parlament de no donar suport a Sánchez si no hi ha avenços cap al referèndum.

Unitat esquinçada

En l'aniversari de l'1-O, doncs, Puigdemont ha esquivat la política espanyola i s'ha limitat a reivindicar que l’1-O ha de ser “el nervi de l’acció política”, que “no es pot girar full” i que cal que l’independentisme “conflueixi” en aquest camí. “Anem en la bona direcció”, ha dit, i ha assenyalat que fins ara sectors de l’independentisme, en al·lusió a Esquerra, es resignaven a la “pax autonòmica”. Una crida a la unitat, amb crítica inclosa, que també ha fet el president Aragonès. El cap de l’executiu català ha celebrat que ara hi hagi una “posició conjunta” per negociar, i ha ressaltat que fins ara els juntaires no s’havien avingut en el marc de la negociació amb el PSOE. “Som més els que ens sentim cridats a aprofitar aquesta oportunitat i és una notícia excel·lent –ha afirmat–. Hi ha un punt de coincidència en el com”.

Sigui com sigui, els partits independentistes no han estat els únics que han intercanviat retrets, sinó que també han topat l'ANC i Òmnium. La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, que també ha convocat una marxa aquest matí des de plaça Urquinaona fins a plaça Sant Jaume, ha carregat contra l’amnistia per ser un “blanqueig” a l’Estat quan pot estar a punt de rebre un revés d’Estrasburg pels recursos contra la sentència de l'1-O: “És una trampa”, ha sentenciat, mentre que el president d’Òmnium, Xavier Antich, ha defensat obertament la mesura com una manera de “forçar l’Estat a afrontar democràticament el conflicte polític”. No ha estat ben rebut pel públic: “amnistia no” i “independència”, han cridat algunes de les persones concentrades. Per un diumenge, la plaça Catalunya ha deixat de ser un lloc reservat a turistes i coloms per reunir milers de persones amb una estelada al coll.