Intercanvi de ministres i concertació en temes clau: així és el nou Tractat d'Amistat entre Espanya i França

BarcelonaEspanya i França aspiren a funcionar com un tàndem a nivell europeu i a concertar al màxim la seva política davant la resta de socis. Aquesta és la principal conclusió del nou Tractat d’Amistat que tots dos presidents, Pedro Sánchez i Emmanuel Macron, van signar aquest dijous al Museu Nacional d’Art de Catalunya. El conegut com a Tractat de Barcelona transmet de forma ben nítida una idea: màxima coordinació. “Les dues parts es consultaran regulament davant les grans decisions europees amb l’objectiu d’establir posicions comunes en el si de les institucions europees”, es pot llegir. La idea és que el nou eix París-Madrid serveixi per equilibrar el pes dels països del Nord i de l’Est.

Com a exemple d’aquest agermanament s’acorda la participació d’un membre del govern d’un país en el Consell de Ministres de l’altre cada tres mesos. Es tracta del tercer gran document d’amistat que França ha segellat amb un altre país: el primer va ser el Tractat de l’Elisi, amb Alemanya (1963); el segon el del Quirinale, amb la Itàlia de Mario Draghi (2021); i el tercer és aquest, amb Espanya. Per a Madrid, l’únic acord comparable és un que s’havia signat el 1977 amb Portugal. "Amb l'objectiu d'aprofundir i estructurar les ja estretes relacions, les parts [França i Espanya] es comprometen amb aquest Tractat a intensificar el seu diàleg polític i la seva cooperació bilateral en tots els àmbits i entre les seves societats, treballant així per l'enfortiment del projecte europeu", diu el text. Tant Pedro Sánchez com Emmanuel Macron han subratllat el fet que sigui el primer tractat d'amistat i cooperació entre Madrid i París. "És una anomalia que no existís", ha dit en roda de premsa Macron, en referència a "la relació històrica dels dos països". Sánchez, per la seva part, l'ha qualificat d'"històric" i ha celebrat que vagi unit al nom de la ciutat de Barcelona.

Tot i que la cooperació a Brussel·les i el fet d’enfortir el projecte comunitari europeu se situen com una de les grans prioritats d’ambdós països, Madrid i París també subratllen la importància d’incrementar la comunió en altres regions com el Mediterrani, l’Àfrica o el Pacífic.

En el text del Tractat, al qual ha tingut accés l'ARA, també s'aprofundeix en qüestions com la cooperació en la lluita antiterrorista, la política econòmica, l'aposta per les interconnexions energètiques i la potenciació de l'ensenyament del castellà i el francès en els respectius territoris (no hi ha cap menció al català en el document).

Tractat d'Amistat i Cooperació entre Espanya i França

Salutació d’Aragonès

Abans de la cimera, i mentre esperaven a la delegació francesa, els presidents espanyol i català, Pedro Sánchez i Pere Aragonès, van poder parlar uns minuts. Sols i també acompanyats de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la delegada del govern espanyol, Maria Eugènia Gay, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, i el tinent general Manuel Busquier. Quan va arribar el president francès, Aragonès també hi va poder conversar prop d’un minut durant la salutació oficial, però va marxar abans dels honors militars. A la roda de premsa posterior, Sánchez, va reconèixer que li “hauria agradat que Aragonès s’hagués quedat a tota la cerimònia”, però en tot cas va agrair la seva presència. El president espanyol va recordat que en algun cas, com el de la cimera hispanoalemanya de La Corunya, el president de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda, va refusar assistir-hi. El president espanyol va voler “trencar una llança en favor de Barcelona, una ciutat que sempre ha apostat per la concòrdia i per l’avantguarda”.

Què li va dir Aragonès a Macron? El mateix president va explicar des de Palau que li havia agraït la visita i les bones relacions amb l’administració francesa, i també que Catalunya volia ser un soci europeu. Per contra a Sánchez li va traslladar que el Procés no s’ha acabat. “El govern espanyol ha volgut donar una imatge de normalitat que no existeix, ja que el conflicte polític continua viu”, va remarcar. Aragonès també va confirmar que havia marxat de l’acte “per no donar carta de naturalesa a la presència de l’exèrcit espanyol a Catalunya”.

Aragonès no va voler valorar l’escridassada que va patir el president d’ERC, Oriol Junqueras, en la manifestació independentista convocada avui per protestar contra la cimera. Des de la Moncloa, però, no podien amagar la seva satisfacció per la imatge de divisió que havia projectat l’independentisme.

Delegacions de 10 ministres

Després de la cerimònia Sánchez i Macron es van reunir en una sala del MNAC amb vistes a Barcelona mentre la desena de ministres que acompanyen cada president feien el mateix amb els seus homòlegs. A la cimera hi havia les tres vicepresidentes (Calviño, Díaz i Ribera) i els titulars de set carteres més (Exteriors, Defensa, Interior, Agricultura, Educació, Transports i Cultura).

En la seva compareixença després de la signatura del Tractat, Sánchez i Macron van subratllar la seva sintonia en dues qüestions clau: en la necessitat de donar una resposta “contundent” al pla de reindustrialització dels Estats Units i també en la reforma del mercat elèctric, en el qual Espanya defensa una extensió de l’anomenada excepció ibèrica a tota la UE. 

“Som el 25% de la població europeai el 30% de l’economia. En un moment d’incertesa, reforcem el projecte europeu”, va resumir Sánchez. Macron també va fer gala de tenir una forta connexió amb Sánchez fins al punt de llançar un dard al PP a compte dels pactes amb Vox: “La normalització a curt termini d’aquests acords no sol donar bons resultats. No crec que es pugui transigir amb l’extrema dreta”, va dir.

Una demanda estrictament catalana que no s’ha atès de moment és la reobertura dels vuit passos fronterers que resten tancats des de la pandèmia. Els dos països han acordat la creació d’un grup d’estudi per veure com es podrien fer patrulles policials conjuntes. París assegura que és una mesura de control de la immigració i contra el terrorisme, però els ajuntaments catalans de prop de la frontera es consideren damnificats.

Després de la cimera Sánchez i Macron van visitar el Museu Picasso i més tard el president espanyol es va fotografiar amb Salvador Illa en una llibreria, en un gest que busca reforçar el PSC a pocs mesos de les eleccions municipals.