Aragonès s'enfronta a l'abisme de quedar-se sense pressupostos

BarcelonaEns hem de remuntar al juny del 2016 per trobar l'únic precedent d'uns pressupostos que s'hagin aturat en el primer tràmit al Parlament, el debat a la totalitat. En aquell moment, el president de la Generalitat era Carles Puigdemont, i la CUP va tombar els pressupostos perquè va posar com a condició per al seu sí als comptes celebrar un referèndum. L'excap de l'executiu català s'hi va comprometre tres mesos després i els pressupostos van veure la llum amb el suport dels anticapitalistes a principis del 2017. Vuit anys després, és el president Pere Aragonès qui es troba sense tenir garantits els comptes a un parell de dies del ple de totalitat al Parlament. L'escull aquest cop, però, no és cap referèndum, sinó el Hard Rock: els comuns es neguen a retirar l'esmena a la totalitat si el Govern no frena el macrocasino. A hores d'ara, les converses continuen, però, si tot plegat no arriba a bon port, serà la primera vegada que Aragonès es queda sense pressupostos –podria acabar la legislatura amb els comptes prorrogats o intentar presentar-ne uns de nous–, cosa que accentuaria les crítiques de govern dèbil i que faria que l'oposició hi suqués pa, en any preelectoral.

Ara bé, ho té tot perdut el Govern? D'entrada, l'executiu confia encara en trobar un desllorigador in extremis que faci canviar de postura el grup que lidera Jéssica Albiach al Parlament. Els comuns van presentar la seva esmena a la totalitat als comptes dimarts passat i, ara per ara, no han fet cap gest per retirar-la, perquè asseguren que el Govern no es mou respecte al Hard Rock, la línia vermella que han posat per donar el seu sí als comptes. Aquest diumenge, Albiach, en un acte del partit, ha avisat Aragonès que té "tres dies" per rectificar.

L'executiu català continua esgrimint que no pot aturar el macroprojecte perquè s'arrisca a haver de pagar indemnitzacions, però, a més, si ho fa el PSC salta de l'equació. Ho deia el mateix Aragonès en la sessió de control de la setmana passada: "D'acord, vinga, fora el Hard Rock, tindrem 41 diputats. M'estan demanant una cosa que, si l'accepto, comportarà que un grup [el PSC] es retiri i perdrem els pressupostos". Aquest diumenge, en una entrevista a El País, el president ha asseverat que si l'oposició rebutja els comptes serà un "acte d'irresponsabilitat".

La setmana passada, fonts governamentals verbalitzaven per primera vegada el risc real que els comptes puguin descarrilar pel bloqueig en les negociacions amb els comuns. Les reunions han continuat en els últims dies, però les posicions continuen sent on eren. Com es pot resoldre l'atzucac? El Govern està explorant donar sortida a algunes de les peticions dels comuns en l'àmbit de l'educació, relacionades amb mesures com la universalització dels menjadors escolars, entre altres qüestions, per acostar posicions.

Tombar els pressupostos de l'Estat?

Si amb això no n'hi ha prou, perquè els comuns mantenen la línia vermella d'aturar el macrocasino al Camp de Tarragona, Esquerra ja ha amenaçat que els seus set vots al Congrés dels Diputats no estan garantits per aprovar els pressupostos estatals. De fet, la secretària general dels republicans, Marta Rovira, va plantejar obertament la setmana passada la possibilitat de trucar a la líder de Sumar, Yolanda Díaz, perquè incideixi en la posició dels comuns i per advertir-la que els republicans són claus també a Madrid per aprovar els comptes. Ho confirmen des del Palau de la Generalitat, des d'on ERC avisa que farà valdre els seus set vots a l'Estat, tot i que remarca que a hores d'ara el govern espanyol encara no ha presentat els seus comptes. Amb l'amnistia encarrilada, però, es fa difícil veure que l'independentisme pugui tombar els pressupostos estatals, tot i que tant Junts com Esquerra a priori no garanteixen els seus vots al govern de Pedro Sánchez.

Sigui com sigui, de moment el Govern ha començat a pressionar els comuns per terra, mar i aire perquè canviïn de posició. A banda d'amenaçar amb tombar els comptes a l'Estat, l'executiu també ha donat publicitat al fet que ha intentat reactivar la negociació amb Junts, tot i tenir poques esperances que prosperi. En aquest cas, l'escull és la fiscalitat i, especialment, el reclam dels juntaires d'eliminar l'impost de successions. Una petició a la qual el Govern es nega en rodó. De fet, el partit que presideix Albert Batet al Parlament ha presentat també una esmena a la totalitat a la llei d'acompanyament dels pressupostos, la norma que conté tota la proposta de fiscalitat del Govern.

La variable de Barcelona

Amb la via de Junts sense bones perspectives de fructificar, l'executiu vol explorar el camí dels comuns. ¿Seria un desllorigador que Barcelona en Comú entrés al govern municipal de Barcelona? Les dues bandes neguen que s'hagi posat aquesta qüestió sobre la taula, però aquest diumenge l'exalcaldessa Ada Colau, al costat d'Albiach, li ha demanat a l'alcalde socialista, Jaume Collboni, que negocia l'entrada d'Esquerra al consistori, que clarifiqui si també vol governar amb ells.

Per a ERC, però, la carpeta de Barcelona vindria més tard: l'única possibilitat que preveien els republicans de vincular-ho passava perquè, abans de la possible entrada al govern municipal barceloní, el PSC –amb qui sí que tenen un acord– i els comuns els hi aprovessin els pressupostos de la Generalitat.

Si els comptes acaben caient, ¿portaria això el president a prémer el botó vermell d'un avançament electoral? Al Palau de la Generalitat no es plantegen aquest escenari. El Govern treu pit dels seus 33 diputats de 135, amb els quals remarquen que han tirat endavant els últims dos pressupostos i han desbloquejat qüestions com la renovació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) o, també, el Síndic de Greuges. Les pròximes hores seran claus per al futur dels últims pressupostos de la legislatura i per veure quines repercussions tenen.