Aragonès s'emmiralla en Pasqual Maragall per refer ponts amb Europa
Catalunya assumeix la presidència de l'Euroregió Pirineus Mediterrània a mans d'Occitània
Tolosa de LlenguadocPere Aragonès sempre ha volgut que un dels eixos del seu mandat sigui recuperar més presència internacional de la presidència de la Generalitat, que havia quedat minvada per la pandèmia i, també, per les portes que se li havien anat tancant al Govern durant l'acceleració del Procés. Aquest objectiu l'ha portat aquest divendres fins a Tolosa de Llenguadoc. No era per un acte amb tanta solera com la reunió que va mantenir amb comissaris europeus l'octubre passat, però sí un nou pas en aquesta estratègia de refer ponts europeus. La Generalitat ha assumit aquest divendres a Occitània la presidència de l'Euroregió Pirineus Mediterrània, una entitat formada per aquesta regió francesa, Catalunya i les Illes Balears que busca sumar forces per tenir més "influència" a Europa. Aragonès ha assumit la responsabilitat evocant l'expresident socialista Pasqual Maragall, que va ser impulsor d'aquesta euroregió.
No és habitual entre polítics lloar dirigents de famílies que han lluït altres sigles. Aragonès ho pot fer amb Maragall probablement per tres motius: perquè és un polític històric ja retirat; perquè l'últim referent d'ERC a la presidència és un ja llunyà Josep Tarradellas i li cal algun exemple més proper, i perquè el germà de l'expresident socialista –l'exconseller Ernest Maragall– ja és un més de la família republicana. Sigui pel motiu que sigui, el president ha destacat que Pasqual Maragall va tenir la "visió estratègica" de projectar Catalunya al món a través d'unes "aliances territorials àmplies". “Va tenir clar que així el paper de Catalunya a Europa seria més fort, seria més influent i tindria més impacte”, va reblar. En definitiva, que com que Catalunya no es pot defensar com a estat, ha d'unir forces amb altres territoris amb qui pugui tenir demandes compartides.
Tot i que ningú ho vol definir formalment així, aquesta Euroregió Pirineus Mediterrània és una mena de lobi territorial d'Occitània, Catalunya i Balears per defensar els seus interessos i projectes compartits davant la Unió Europea. Projectes vinculats al canvi climàtic, al turisme, a la innovació, al coneixement i a la cultura. Una "eina fonamental per superar fronteres", ha resumit el president. Durant l'acte celebrat a la seu del govern occità s'han citat també algunes demandes compartides, com ara la reobertura dels passos transfronterers tancats per l'estat espanyol i francès durant la pandèmia. Aragonès fins i tot ha ofert la col·laboració dels Mossos perquè l'excusa que impedeixi aquesta reobertura no pugui ser una falta de recursos per garantir-ne la seguretat.
La presidenta i els comissaris
Dimarts vinent es compliran dos anys de les eleccions que li van permetre arribar a la presidència de la Generalitat, i Aragonès ja comença a traslladar un balanç positiu d'aquesta operació per enfortir la seva agenda internacional. Avui ha tret pit d'haver mantingut en aquest temps un contacte amb la presidenta de la Unió Europea, Ursula Von der Leyen, o amb diversos comissaris europeus –tant a Brussel·les com a la Generalitat, cosa que no passava des de feia gairebé una dècada, abans que el Procés agafés embranzida–. Aragonès vol pensar en gran i aquest divendres fins i tot ha defensat l'impuls d'una "macroregió" que aglutini totes les regions de la Mediterrània i altres països de la ribera.
En la recerca de complicitats internacionals, la Generalitat també topa amb les mancances de no ser un estat. Avui n'ha viscut un exemple. Una de les qüestions que han sorgit era si l'euroregió permetria reforçar el català a la Catalunya Nord. La presidenta d'Occitània, Carole Delga, ha avisat que l'euroregió "no pot intervenir en l'ensenyament immersiu" del català perquè això és competència exclusiva de l'estat francès. Segons ella, "l'autonomia de les regions" a Espanya és "molt més àmplia" que la de les regions franceses. En aquest punt, a Aragonès se li ha dibuixat un somriure al rostre: qui sap si per donar-li la raó, o per desmentir-l'hi tot recordant tots els maldecaps que li ha donat al seu Govern la defensa de la immersió.