Aragonès s'emmiralla en la memòria democràtica de l'Argentina

Buenos AiresEl president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha culminat la seva visita a l’Argentina amb l’acte Argentina-Catalunya: Drets humans, una lluita compartida al Teatre Margarida Xirgu del Casal Català de Buenos Aires, en la que ha estat la seva darrera jornada al país, enfocada en la memòria democràtica i en la inauguració de la nova Delegació de la Generalitat al Con Sud. Tot plegat abans de volar cap a Santiago de Xile, darrera parada del viatge institucional del Govern a l’Amèrica Llatina.

L’acte, moderat pel delegat al Con Sud, Josep Vives, ha comptat amb la participació de Claudia Poblete, neta restituïda per l’associació Abuelas de Plaza de Mayo; Daniel Salvador, exsecretari de la Comissió Nacional sobre la Desaparició de Persones (Conadep), i Daniel Mojico, director general de Cultura i Drets Humans de la ciutat de Buenos Aires. Tots tres han compartit les seves visions al voltant de la qüestió de la memòria democràtica al país, una de les polítiques d’estat per la qual més reconeixement ha obtingut l’Argentina en la defensa dels drets humans arreu del món.

Poblete, que també és membre activa d’Abuelas, ha explicat la seva història personal: criada per un tinent coronel i la seva esposa, recupera la seva identitat als 21 anys gràcies a la incansable labor de les àvies, que van promoure l’any 1987 la creació del Banc Nacional d’ADN, a través del qual va saber que era filla de dos militants d’esquerres, el José i la Gertrudis, desapareguts per la dictadura. Amb un testimoni que ha colpit el públic, Poblete ha recordat el lema que les Abuelas sostenen des de fa 45 anys: “L’única lluita que es perd és la que s’abandona”, i ha dit que, si bé ara com ara s’han trobat 132 dels 500 nets que es calcula que falten, “mentre en falti un, és com si faltessin tots”, i per això ha insistit en la importància de la pedagogia en la societat perquè pugui haver-hi veritat, justícia i reparació.

Va ser la Conadep la comissió que, a contrarellotge, va reunir la informació necessària per demostrar el terrorisme d’estat que s’havia perpetrat a l’Argentina entre el 1976 i el 1983. Daniel Salvador, que llavors era un advocat de 30 anys i membre de la comissió, ha explicat que van reconstruir la història gràcies a centenars de testimonis de familiars, la localització de centres clandestins de detenció, exhumacions de cossos i el suport de genetistes i d’organitzacions de drets humans. La Conadep va elaborar l’informe Nunca más, amb el qual va donar a conèixer a la societat i al món els horrors de la dictadura i amb el qual la justícia va poder jutjar i condemnar els membres de la junta militar, un capítol de la història del país recentment recuperat a la pel·lícula Argentina, 1985.

El president Aragonès ha subratllat que, a diferència de l’Argentina, “a Espanya, el dictador va morir al llit”, i ha declarat admiració pel “coratge” del poble argentí, que considera “una inspiració per a tots els pobles del món que lluiten pels drets humans”. També ha expressat agraïment pels “braços oberts” amb què l’Argentina va rebre els catalans republicans que fugien “quan el feixisme ocupava Europa” i com, en els moments més foscos de la història de Catalunya, els casals catalans arreu d’Amèrica van representar “llum” per a molts.

Durant l’estada a Buenos Aires, el president ha pogut conèixer l’ESMA, antic centre de tortures durant la dictadura de Videla reconvertit en Espai de Memòria i Drets Humans; ha fet una ofrena als desapareguts al Monument a les víctimes del Terrorisme d’Estat, al Parc de la Memòria, i s’ha reunit amb el secretari de Drets Humans del govern argentí, Horacio Pietragalla; amb María Kodama, la vídua de Jorge Luis Borges, i amb la jutgessa María Servini, que lidera la querella contra els crims de lesa humanitat perpetrats pel franquisme. Tot plegat, en el marc del 40è aniversari de la restauració de la democràcia a l’Argentina. Durant el cap de setmana i fins dilluns, Aragonès i la seva comitiva seran a Santiago de Xile, abans de tornar cap a Catalunya.