Aragonès s'acomiada reivindicant el pacte pel finançament amb el PSC: "És el salt endavant en sobirania més gran des del 1977"

BarcelonaPere Aragonès va anunciar que deixaria la primera línia política després dels mals resultats d'ERC el 12-M una vegada traspassés la cartera al pròxim president de la Generalitat. Ara que Salvador Illa ja té lligats els suports de la seva investidura, aquest moment és cada vegada més a prop i aquest dimarts ha estat un dia de comiats a Palau, que ha acollit la que amb tota probabilitat ha estat l'última reunió del Govern en funcions. En una compareixença des de la Galeria Gòtica, Aragonès ha aprofitat per reivindicar l'obra del seu executiu des de 2021 i, en particular, l'acord segellat amb el PSC per impulsar un nou finançament singular per a Catalunya a canvi d'investir Illa. "Suposa el salt endavant en sobirania més gran des del 1977", any de restitució de la Generalitat després del franquisme. Un llegat que haurà de desplegar el pròxim inquilí de la Casa dels Canonges, que hi podria arribar en qüestió de dies o setmanes, en funció de com evolucioni el ple d'investidura previst per dijous.

I és que la proposta del finançament singular que ERC ha aconseguit que Illa i els socialistes assumeixin va sortir, precisament, de la conselleria d'Economia i Hisenda del Govern d'Aragonès perquè Catalunya recaptés el 100% dels impostos i contribuís a través de dos fons a les despeses de l'Estat i a la solidaritat interterritorial. El Govern la va presentar pràcticament en temps de descompte, amb les eleccions ja convocades, i després que Aragonès i Sánchez ja haguessin abordat la necessitat de revisar el finançament autonòmic en l'última reunió de la taula de diàleg el desembre del 2023 com a part dels acords que republicans i socialistes van firmar per a la investidura del líder del PSOE. En aquest sentit, el president en funcions també ha reivindicat la política del diàleg amb l'Estat i els "fruits" que n'han anat recollint, des dels indults a l'amnistia, passant per la reforma del Codi Penal.

Illa es trobarà "una Catalunya millor"

A la compareixença d'aquest dimarts, Aragonès ha fet balanç d'un executiu que va començar sent de coalició i va acabar sent monocolor, amb la sortida de Junts l'octubre del 2022. "El Govern que entrarà trobarà Catalunya millor que ens la vam trobar el 2021", ha dit sobre el Govern de Quim Torra —del qual ell era vicepresident i responsable de la cartera d'Economia i Hisenda—. Sota la gestió republicana —ha exposat— Catalunya ha superat la pandèmia i la sequera, ha aconseguit les dades d'atur més baixes des del 2008, ha incrementat en un 30% el seu pressupost i ha encarrilat "acords importants amb l'Estat" (per exemple, el traspàs de Rodalies o de l'ingrés mínim vital). Un mandat, però, que no va tenir retorn a les urnes: Esquerra va passar el 12-M de 33 a 20 diputats.

Un canvi de cicle?

¿Suposa l'arribada d'Illa a la Generalitat un canvi de cicle polític? "Serà el temps el que ho dirà", ha dit el president en funcions. De fet, també ha aprofitat per reivindicar la que havia de ser la seva mesura estrella per avançar en la resolució del conflicte polític aquesta legislatura: l'acord de claredat per acordar amb l'Estat un referèndum d'independència, que s'havia d'abordar en una taula de partits, entitats i grups de discussió ciutadana que finalment mai es va arribar a convocar. Podria ser una de les fórmules que ERC defensés a la Convenció Nacional per a la Resolució del Conflicte Polític que han pactat posar en marxa amb el PSC aquesta legislatura, i que estarà presidida per un republicà.

Acompanyat de gairebé tots els seus consellers, un Aragonès visiblement tranquil s'ha acomiadat dels equips de govern i dels periodistes que l'han seguit al llarg dels últims anys. "Haver presidit Catalunya ha estat l'honor més gran de la meva vida", ha afirmat. Ara bé, no ha aclarit si la seva retirada de la política serà temporal o permanent: "Deixin-me una mica de repòs. Vaig prendre aquesta decisió i és el que faré ara", ha exposat. Amb 41 anys, Aragonès serà l'expresident de la Generalitat més jove de la història, càrrec amb què culmina una carrera política que va començar a l'Ajuntament de Pineda de Mar i que després el va dur al Parlament.