Aragonès revifa l'acord de claredat per portar-lo a la taula de diàleg el 2024

BarcelonaMig any després de parlar-ne per primera vegada, el president Pere Aragonès ha explicat aquest dimarts els primers detalls de la seva proposta per resoldre el conflicte polític amb l'Estat: impulsar un acord de claredat a la catalana inspirat en el precedent del Quebec. Un acord de claredat que, en definitiva, ha de ser una proposta de consens sobre com fer un nou referèndum a Catalunya que inclogui les aportacions del Govern, el món acadèmic, els partits polítics, la societat civil i els mateixos ciutadans. En última instància, Aragonès portarà aquesta proposta a la taula de diàleg per mirar de pactar-la amb l'Estat. "El conflicte polític fa massa temps que està bloquejat. Només serem capaços d'avançar si identifiquem propostes noves", ha justificat el president en una compareixença després de la reunió del Govern.

El camí de l’acord de claredat comença sense cap més suport que el d’ERC. La resta de partits ahir mateix ja van deixar clar al president de la Generalitat que difícilment podrà comptar amb ells i, sense més aval que el d’Esquerra Republicana, tindrà complicat avançar. Amb suport o sense, tot aquest procés per dur a terme l’acord de claredat es pot dividir, a grans trets, en tres grans fases.

Primera fase: preguntes a experts

El primer pas per posar tota la maquinària en marxa el farà el Govern formulant una bateria de preguntes a un "consell acadèmic" format per experts. Un consell, com va avançar el diari ARA, que coordinarà el politòleg Marc Sanjaume i que inclourà diversos perfils "plurals", segons assegura la Generalitat. Entre les preguntes n'hi haurà de relatives a com hauria de ser un referèndum sobre la independència amb possibilitats de ser reconegut internacionalment. En resum, preguntes sobre els "diferents mecanismes democràtics sobre la resolució de conflictes", ha exposat Aragonès. Amb les respostes a aquestes qüestions, els experts faran un informe preliminar.

Segona fase: tres debats simultanis

Amb l'informe preliminar fet, s'obriran tres debats simultanis per tractar-lo: un de polític, un de ciutadà i un de sectorial perquè tothom hi pugui dir la seva. El debat polític es farà a través d'una taula de partits convocada pel president de la Generalitat perquè tots els grups del Parlament –excepte Vox– hi presentin idees. Serà pels voltants del juny, després de les eleccions municipals. Aquest debat és el més sensible, perquè caldrà veure fins a quin punt la resta de partits s'hi voldran implicar. "Estic convençut que tothom tindrà ànim constructiu. Escoltarem totes les alternatives", ha promès el president. El problema que tindrà el Govern serà el de sempre: amb només 33 diputats al Parlament i sense aliances estables, serà difícil trobar complicitats a l'oposició.

Aquest dimarts, de fet, ja li han arribat les primeres crítiques, informa Núria Orriols. Tot i que l'acord de claredat a la quebequesa havia estat una proposta de fa uns anys dels comuns, el seu diputat David Cid hi veu ara oportunisme: "Això del pacte de claredat va i ve en funció dels problemes d'ERC". Tampoc el constitucionalisme li donarà un minut de treva. El PP i Cs han brandat la Constitució com a únic camí possible i també el PSC li ha donat la benvinguda a través d'Alícia Romero: "[La proposta] neix en minoria, sense cap suport".

Aragonès tampoc trobarà gaires més facilitats per la banda de l'independentisme. Junts, per exemple, no ha descartat ser a la reunió de la taula de partits, però ha criticat la proposta d'Aragonès amb vehemència. L'expresident Carles Puigdemont ha dit que l'acord de claredat "no té el consens necessari" i ha acusat el president de voler-lo "imposar" a través d'un "camí partidista sense cap consens". "La DUI va ser aprovada per majoria absoluta", ha recordat. Un dels problemes que tindrà Aragonès, i que Puigdemont ha destacat, és que el Parlament ja va rebutjar un acord de claredat a la quebequesa. Ho va fer tombant una resolució dels comuns en l'últim debat de política general. Aquest és un argument que dona munició a l'oposició i que complica el camí a la proposta del Govern. També la CUP ha avisat que no participarà en un "relat fal·laç": "No és un problema entre catalans, és un conflicte entre el nostre poble i l'Estat".

Però si els partits no volen participar en el debat, Aragonès es reserva tenir en funcionament dos altres espais de deliberació: el sectorial i el ciutadà. El debat sectorial es farà convidant les entitats de la societat civil a dir-hi la seva –en un format encara per determinar–. Finalment, el debat ciutadà és el que tindrà una proposta més innovadora. Es farà un "focus grup" –un mètode d'investigació acadèmica– per cada vegueria. Què vol dir això? Doncs que es convidarà cent persones de cada vegueria a opinar i a debatre sobre la matèria per mirar d'obtenir una visió general de com ho enfoca cada territori. Amb les aportacions dels tres espais de debat, els acadèmics faran un nou document, en aquest cas l'informe final. Aquí és on hi haurà d'haver la proposta d'acord de claredat per portar-la a negociar amb l'Estat.

Tercera fase: la negociació amb l'Estat

L'última fase és la que ara mateix es veu més llunyana i amb més incertesa: portar l'acord de claredat a la taula de diàleg per negociar-lo amb el govern espanyol i que de tot plegat en surti una proposta perquè els catalans votin a través d'un nou referèndum. Això no arribaria fins al 2024, quan ja s'haguessin celebrat les eleccions espanyoles previstes per al desembre o el gener vinents. Aquesta fase és incerta perquè, en aquelles dates, no es pot donar per fet que Pedro Sánchez vulgui tornar a reunir la taula de diàleg. De fet, no es pot donar ni per fet que encara hi hagi un govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem. Tot i que el president Aragonès no ho verbalitzi, només hi ha una possibilitat que l'acord de claredat acabi a la taula de diàleg: que Sánchez torni a ser president i que els diputats d'ERC al Congrés tornin a ser decisius per a la governabilitat de l'Estat.