Aragonès reclama "estabilitat" a Junts després de l'elecció d'Erra

Marsella (França)Si no hi ha un gir de guió majúscul, en només vuits dies de diferència ERC posarà els seus vots perquè dues de les principals autoritats de Catalunya siguin de Junts: divendres, 9 de juny, votarà a favor que Anna Erra sigui presidenta del Parlament i el 17 de juny farà el mateix perquè Xavier Trias sigui el pròxim alcalde de Barcelona. Ara bé, no vol que sigui a canvi de res. Així ho ha començat a escenificar aquest dimecres des de Marsella (França) el president de la Generalitat. Pere Aragonès ha garantit que ERC avalarà l'elecció d'Anna Erra per posar fi a "la interinitat del Parlament", però ha demanat que això serveixi per "refer la confiança" amb Junts i que el seu Govern guanyi "estabilitat". Una confiança que ha estat històricament difícil i que va quedar del tot malmesa quan el Govern es va trencar l'octubre de l'any passat.

Refer la confiança per a què? En dues direccions. La primera, per tornar a exhibir una certa unitat independentista que mobilitzi en les eleccions generals del 23 juliol aquells votants que es van quedar a casa a les municipals del 28 de maig. L'abstenció va perjudicar ERC, Junts i la CUP, tot i que els republicans van encapçalar la llista de vots perduts. La segona direcció, perquè el seu Govern i el Parlament recuperin una "estabilitat" que ara no tenen, atès que la majoria independentista es va trencar en mil bocins. "Tot el que sigui estabilitat amb la majoria del Parlament és el millor camí", ha resolt. No ha volgut escatimar gestos a Junts, a qui ha promès que trobarà en ell tota la "complicitat" i ha desitjat reunir-se "ben aviat" amb Erra.

Aragonès i ERC interpreten que aquesta oferta a Junts és beneficiosa per a les dues parts. El Govern aconsegueix més solidesa que fins ara, perquè només disposa de 33 diputats al Parlament, i a canvi les dues formacions ofereixen una unitat d'acció que confien que repercuteixi positivament a les urnes mobilitzant el vot independentista. Tot plegat, per combatre un PSC en trajectòria ascendent que el podria portar a guanyar les generals a Catalunya i que el situaria amb molt bones perspectives d'arribar a la Generalitat. Ara caldrà veure si aquesta apel·lació a la unitat ERC-Junts aguanta la pressió de la negociació dels pactes municipals.

Pedigrí independentista

La reculada d'ERC a les municipals també comença a suposar un canvi de to i de discurs del Govern. Com tots els processos de canvi en l'Esquerra del junquerisme, és un viratge que intenta no ser brusc. S'ha tornat a veure aquest dimecres amb un Aragonès que, si bé no renega de l'estratègia del diàleg, sí que intenta exhibir més pedigrí independentista del seu Govern. I ha presentat quatre exemples que portava preparats: el seu Govern ha estat "el primer" a restituir consellers de l'1-O –Mertixell Serret–; s'ha canviat el criteri d'Interior en les acusacions contra manifestants; s'ha posat l'autodeterminació "sobre la taula [de diàleg] del govern espanyol" i s'ha recuperat "la interlocució amb les institucions europees", que va quedar tocada durant els moments àlgids del Procés.

Mentre Aragonès intenta recuperar la iniciativa de cara a les generals, Esquerra ha de lidiar, per primera vegada en molts anys, amb un cert descontentament intern. Es va visualitzar dimarts en una assemblea oberta i telemàtica en què es va convocar la militància. El president ha admès tant la "diversitat d'opinions" que s'hi van escoltar com que els resultats de les municipals no van ser els esperats, però també ha reivindicat la feina feta pel Govern, en especial una estratègia del diàleg que "ha donat fruits": ha esmentat els indults i la derogació de la sedició.