Aragonès rep els exiliats de Suïssa a la Generalitat: "És una gran victòria de país, però no la definitiva ni la darrera"

BarcelonaMarta Rovira, Ruben Wagensberg, Oleguer Serra, Josep Campmajó i Jesús Rodríguez tornaven divendres de l'exili després que l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem arxivessin la causa de Tsunami Democràtic. Des de llavors, els actes de benvinguda s'han succeït al llarg de tot el cap de setmana, especialment per a la secretària general d'ERC, que tornava de l'exili més llarg: feia sis anys que vivia a Ginebra. Aquest dimarts ha estat el mateix Govern qui els ha volgut fer una recepció institucional al Palau de la Generalitat encapçalada pel president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, i la vicepresidenta Laura Vilagrà. A la galeria gòtica, s'han fotografiat al costat de Rovira, Wagensberg i Serra, però no han assistit a la recepció ni el periodista de La Directa Jesús Rodríguez ni l'empresari Josep Campmajó.

El Govern ha reunit aquest matí el consell executiu com cada dimarts, però ha decidit anul·lar la roda de premsa posterior per fer la recepció institucional als exiliats. Tots cinc s'han reunit durant mitja hora a la sala de diputats del Palau de la Generalitat i després han comparegut davant dels mitjans de comunicació, on també han assistit tots els consellers, excepte la titular d'Economia, Natàlia Mas, per motius d'agenda. Aragonès ha reivindicat el retorn dels exiliats com una "victòria" que fa un pas més cap a la fi de la repressió. "És una gran victòria de país, però no la definitiva ni la darrera", ha subratllat el president, que ha posat en valor el camí fins a la llei d'amnistia, des dels indults fins a la reforma del Codi Penal. En aquest sentit, ha tornat a reclamar que s'apliqui per complet la norma que va entrar en vigor fa un mes per deixar sense efecte totes les causes judicials contra l'independentisme.

Un "punt d'inflexió" per al referèndum

Aragonès ha volgut anar un pas més enllà i, com Marta Rovira divendres passat, també ha defensat que el retorn dels exiliats a Suïssa sigui el "punt d'inflexió" per aconseguir el referèndum d'independència. "No només ha de ser una fita per acabar amb la repressió. Ha de ser un punt d'inflexió per fer un pas endavant en la resolució del conflicte polític", ha reivindicat el cap de l'executiu català. En aquest sentit, ha recuperat, precisament, el lema de Tsunami Democràtic del sit and talk, per exigir un cop més a l'Estat que s'avingui a convocar un referèndum a Catalunya.

En la mateixa línia, Marta Rovira ha volgut defensar el "camí nou" que va obrir el Govern amb la negociació amb l'Estat i que va portar als indults i a la derogació del delicte de sedició. "Amb la repressió política no es pot fer política", ha reivindicat la dirigent republicana, que ha defensat haver tret dels tribunals el que "han de ser drets polítics". "Hem de poder parlar de referèndum, de l'opció independentista, si hi ha una majoria que pensa que el futur passa per una Catalunya lliure", ha defensat.

Wagensberg ha admès que el seu exili ha tingut moments durs, especialment per la "incertesa" que provoca una acusació de terrorisme, però també ha reconegut que ha sigut en certa manera "privilegiat" en comparació amb les persones d'altres països que han d'abandonar casa seva en pitjors condicions. Tant el diputat republicà com Aragonès i el vicepresident d'Òmnium, Oleguer Serra, també han subratllat que amb el seu retorn l'exili encara no ha acabat perquè encara no han pogut posar els peus a Catalunya Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. "Res no s'acaba, seguirem fent activisme, lluitant i en aquest país vindran més onades, perquè les nostres aspiracions nacionals segueixen intactes i seguirem lluitant fins que tinguem un país lliure", ha assegurat Serra.