Aragonès defensa un diàleg sense renúncies davant l'empresariat

BarcelonaNo serà al sopar amb el monarca, però si l'ha saludat en la recepció prèvia a l'hotel Vela. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha coincidit finalment amb Felip VI durant la inauguració de les jornades que organitza a Barcelona el Cercle d'Economia. Ha estat una trobada breu en una de les terrasses de l'hotel en presència de la resta de convidats, entre els quals hi havia l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el convidat especial de la jornada, el president de Corea del Sud, Moon Jae In.

El president català ha estat l'encarregat d'inaugurar les jornades però no s'ha quedat al discurs del rei, que han presenciat dues conselleres del Govern: la de presidència, Laura Vilagrà, que és també la representant de l'executiu al sopar, i la d'Exteriors i Transparència, Victòria Alsina. No hi havia el vicepresident, Jordi Puigneró, que finalment va rebutjar assistir a la sessió amb el monarca. També hi han assistit diverses ministres espanyoles i altres representants de l'Estat.

Tota la voluntat de diàleg i negociació que calgui amb l'Estat, però també tota la fermesa en el fet que la millor sortida al conflicte polític català és un referèndum d'independència. Aquesta ha sigut la targeta de visita que ha entregat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, a l'empresariat català en la seva primera intervenció en un fòrum econòmic de rellevància des que va prendre possessió del càrrec. Ha sigut en la sessió inaugural de les jornades econòmiques que organitza anualment el Cercle d'Economia, una de les cites econòmiques de l'any a Catalunya on empresaris i polítics debaten les mancances i oportunitats del panorama actual. Aragonès ha garantit a l'empresariat reunit a l'Hotel W de Barcelona el seu ferm "compromís amb una etapa de diàleg i negociació" entre el Govern i l'Estat, però també els ha advertit que això no significarà que renunciï a la base de les seves conviccions: que qualsevol sortida passa per una amnistia als represaliats i una "solució democràtica", és a dir, un referèndum. Els empresaris també tenien un missatge per a Aragonès, al qual ha posat veu el president del Cercle, Javier Faus: donen suport als indults i aplaudeixen el diàleg, però no s'obren a avalar un referèndum.

Un dels principals fronts oberts que té el nou president en la nova legislatura és precisament encarar la relació amb els empresaris, sempre tensa des que el Procés va arribar per quedar-se i especialment complicada en l'etapa dels dos últims presidents catalans, Carles Puigdemont i Quim Torra. Aragonès arriba en un període de conflictivitat política menys intensa que els seus predecessors, però també amb l'objectiu d'intentar trobar solucions tangibles. Aquest dimecres el cap del Govern ha ofert als empresaris una música que esperaven des de fa temps, l'aposta sense matisos per una "nova etapa" de diàleg i negociació, però també una lletra que els pot ser més difícil de pair: "El meu compromís és independentista, republicà i progressista".

Sigui com sigui, el president s'ha mostrat obert que totes les parts en conflicte hi puguin dir la seva i ha reptat l'Estat a fer oficial quina proposta té per a Catalunya. "I a partir d'aquí, debatre i contraposar models", ha resolt. De fet, ha aprofitat l'ocasió per reclamar que ningú tingui por al referèndum, tampoc el poder econòmic. Sobre la taula hi ha posat dos arguments: el primer, que les "societats madures no han de tenir por a abordar tots els debats". El segon, més econòmic i apel·lant a les tesis de l'economista Mariana Mazzucato, que quan les institucions són capaces "d'acompanyar els processos democràtics", de retruc se'n beneficia "el creixement econòmic". En altres paraules, el president ha reivindicat que apostar per la via del referèndum no hauria d'alterar l'estabilitat econòmica, sempre que les dues parts en conflicte actuïn amb maduresa.

Els empresaris han celebrat que s'obri una "oportunitat històrica de concòrdia" entre Catalunya i Espanya per la voluntat dels dos governs de dialogar, en paraules de Faus, però segueixen sense donar cap senyal d'acceptar un referèndum com a sortida de consens. La seva via és la tercera: ni centralisme ni independència, sinó una millora "de l'encaix de Catalunya amb Espanya". La principal novetat del sector, per contra, ha sigut el seu suport explícit a l'indult dels presos polítics, una sortida jurídica que recull "el nostre ordenament jurídic", ha recordat el president del Cercle. Ha defensat així un aval gens menyspreable, tenint en compte el rebuig que genera la gràcia als líders independentistes en tot l'arc parlamentari de la dreta i l'extrema dreta d'àmbit estatal.

Infraestructures i fiscalitat

Conflicte polític a banda, però encara amb la mirada posada a l'Estat, Aragonès també ha volgut obrir carpetes sectorials. Així, ha acceptat dels empresaris la tesi sobre la importància que tenen per al futur de Catalunya les infraestructures clau com l'aeroport. I fins i tot ha donat algun senyal que no veu amb mals ulls el projecte d'ampliació del Prat si es fa des dels "consensos" de totes les parts, però ha advertit que caldrà revisar bé la qüestió des del punt de vista mediambiental. Tanmateix, els ha demanat a canvi que remin a favor que aquestes infraestructures puguin ser gestionades des de Catalunya i no amb les polítiques dissenyades des de despatxos madrilenys. Ha avançat, amb tot, que en la relació bilateral que vol emprendre amb el govern espanyol reclamarà el traspàs de la gestió del Port de Barcelona, l'aeroport del Prat i el Consorci de la Zona Franca. "Necessitem una nova governança metropolitana", ha argumentat.

També s'ha embarcat en altres qüestions delicades: ha avisat els empresaris que no té previst reduir-los els impostos, tot i que tampoc ha aclarit si els hi apujarà. "No necessitem una reducció de la fiscalitat, sinó una fiscalitat millor", ha diagnosticat, enigmàtic. En el terreny de les promeses, ha garantit una gestió ambiciosa i responsable dels fons europeus que porti a "transformacions estructurals" i uns pressupostos públics –ja de cara a l'any que ve– amb mesures de "primer impacte". El punt de trobada, en tot cas, ha sigut el diàleg, malgrat que els seus límits no han coincidit aquest dimecres a Barcelona; com tampoc ho fan a l'Estat.