L'oposició s'alia per infligir la primera derrota parlamentària al nou Govern d'Aragonès

BarcelonaEl camí del nou govern d'ERC al Parlament serà tortuós. Després de la sortida de Junts, els republicans poden fer i desfer al Palau de la Generalitat, però no podran reproduir el mateix esquema a la cambra catalana, tal com s'ha evidenciat aquest dimecres en el primer ple del nou executiu monocolor. S'ha constatat tant en la compareixença que el president, Pere Aragonès, ha fet per explicar els canvis de consellers arran del trencament amb JxCat, com en la votació del primer projecte que el govern d'Esquerra ha portat al Parlament, que no ha prosperat. "Vostè està sol", li ha dit el líder parlamentari de Junts i ja exsoci de coalició, Albert Batet. I és que malgrat que el president ha insistit en demanar "entesa" durant tota la sessió plenària i garantir que buscarà suports "mesura a mesura" i "projecte a projecte", tots els grups parlamentaris –sense excepció– li han volgut enviar el mateix missatge: que està en minoria, que no té cap aliança estable a la cambra i que s'ha de moure si vol arribar a acords.

Les advertències de Junts, doncs, no han sigut l'excepció, sinó la norma de tota la jornada. El primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha incidit en la mateixa qüestió: "Aquest Govern no té viabilitat parlamentària". També els comuns han abonat la mateixa idea amb la seva líder, Jéssica Albiach, recordant a Aragonès que no té "majoria" i que, per tant, li cal "més humilitat" i "menys paternalisme". Per acabar de reblar el clau, la CUP també ha incidit en la solitud del nou executiu i s'ha allunyat, una mica més, de la possibilitat de donar-li estabilitat.

No es pot dir que Aragonès no intuís per on aniria el ple. Ha dedicat la seva exposició inicial a demanar una "oposició constructiva" i a assegurar que el seu govern, conscient de la minoria, està disposat a negociar. Segons ell, hi ha "noves majories" possibles per evitar "el bloqueig, l'enrocament i l'immobilisme", però el cas és que avui no les ha trobat. L'exemple clar ha sigut el debat sobre el projecte de llei del pla estadístic de Catalunya –provinent de l'executiu–, que no ha tirat endavant tot i que fa una setmana s'havia aprovat en comissió amb el vot de tots els grups excepte l'extrema dreta de Vox.

Malgrat que Junts havia promogut aquest projecte de llei des del departament d'Economia que fins ara pilotava Jaume Giró, el diputat Joan Canadell ha anunciat que s'abstindrien arran de la nova situació –ara són a l'oposició– i per la "pèrdua de confiança" en el president després d'"incomplir" el pacte de legislatura. Una actitud que també ha adoptat la CUP, mentre que el PSC i els comuns tampoc han volgut salvar l'executiu. Els socialistes i els de Jéssica Albiach havien avalat la llei en comissió, però davant del nou escenari han decidit votar-hi en contra. Igual ho han fet el PP, Ciutadans i Vox. D'aquesta manera, el pla d'estadística només ha tingut el sí dels 33 diputats d'ERC i ha quedat aturat al Parlament. El missatge de l'oposició a Pere Aragonès, doncs, ha sigut clar, malgrat que fonts republicanes l'han definit com a "tacticisme estèril".

Preludi dels pressupostos?

El Govern es pot permetre aquesta primera rebregada a la cambra, però haurà de corregir-la si vol aprovar la llei més important que té: la dels pressupostos del 2023. El president assegura que compta poder-los tirar endavant amb Junts, la CUP i els comuns com a socis prioritaris, i tampoc ha vetat explícitament el PSC. De fet, per mirar de donar-se una mica d'ànim davant la dificultat parlamentària, ha arribat a recordar que el president espanyol, Pedro Sánchez, va aprovar uns comptes estatals amb "onze partits". Ell en tindria prou amb dos, però necessita que almenys un dels socis sigui el PSC o Junts, que tenen 33 i 32 diputats, respectivament.

En tot cas, durant el debat parlamentari s'ha demostrat també que ningú està disposat a oferir gratis els seus vots. Salvador Illa ha estès reiteradament la mà al Govern per aprovar els comptes, però li ha demanat a Aragonès que negociï i que faci concessions, com per exemple convocar la taula de diàleg entre partits catalans que fa temps que reclamen els socialistes. També Jéssica Albiach ha dit a Esquerra que si vol el seu suport per als comptes del 2023, ha de presentar uns pressupostos diferents dels que desenvolupava Junts des de la conselleria d'Economia amb Jaume Giró. "Més d'esquerres", ha afirmat Albiach.

I Junts? Tot i que fins ara l'elaboració dels pressupostos estava a les seves mans, ara se'n desmarquen com a grup de l'oposició i demanen a Aragonès que aclareixi primer amb quins suports compta per tirar endavant la legislatura. Albert Batet ha acusat el president de ser "el màxim responsable" del trencament de l'executiu: "Si vol arribar a pactes amb nosaltres, ja sap el camí que ha de recuperar i rectificar", ha dit, després que Aragonès tampoc s'hagi estalviat els retrets als seus excompanys de govern: "Passar a l'oposició és còmode pel relat polític, però poc útil per a la ciutadania".

Erosionar el PSC

La triple dreta de Cs, PP i Vox no té un paper determinant en l'actual correlació de forces al Parlament –a diferència de la resta, no és soci potencial d'Aragonès–, però no vol posar les coses fàcils als socialistes. Comparteix diagnòstic en el fet que Aragonès està sol, però ha aprofitat el nou escenari per mirar d'erosionar el PSC i retallar-li distància en el votant constitucionalista. Com que Illa s'ofereix una vegada i una altra al Govern per aprovar els pressupostos, una oferta que el col·loca al centre del debat, la triple dreta ha denunciat el "col·laboracionisme" dels socialistes amb un executiu independentista. "Deixin de prendre el pèl a la ciutadania", ha sentenciat el cap de files dels populars, Alejandro Fernández.

Aragonès ha arribat en aquest primer ple del govern en solitari sense socis clars i surt d'aquesta jornada amb una primera votació del Govern perduda i amb cap aliança estable. Cal veure si, en les setmanes vinents, canvia la tendència i el nou executiu monocolor aconsegueix tirar endavant els pressupostos amb nous pactes.