Aragonès reclama a l'Estat posar fi a tota la repressió: "És el moment de tornar a fer política"

BarcelonaAmb els indults no n'hi ha prou. Aquesta ha sigut la primera reacció del Govern després que s'hagi fet oficial la mesura de gràcia concedida pel govern espanyol als presos polítics. Ha sigut a través d'una declaració institucional del president Pere Aragonès des de la galeria gòtica del Palau de la Generalitat. Per donar-hi la màxima solemnitat, l'han acompanyat tots els membres del Govern. La idea principal ha sigut que el indults són un pas en la bona direcció, però ni de bon tros la solució del problema. Així, ha reclamat posar fi "a la repressió" en tots els vessants i no només el que afecta els presos polítics. "És el moment de tornar a fer política", ha conclòs.

Què vol dir posar fi a tota la repressió? Doncs que la mesura de gràcia del govern espanyol amb els presos polítics no sigui l'únic pas de l'Estat per desjudicialitzar el conflicte. Encara hi ha causes obertes al Tribunal de Comptes i al jutjat 13 i 18 de Barcelona, per esmentar-ne només alguns exemples, i cal no oblidar que els exiliats continuen sense poder tornar a Catalunya pel risc de ser empresonats. Per tant, Aragonès ha reclamat que el següent pas en el llarg camí per resoldre el conflicte sigui que el govern espanyol accepti una "amnistia" per a tots els represaliats que faci tornar el conflicte al terreny polític en tota la seva dimensió: "Exigim la retirada de les demandes d'extradició i aturar la persecució de representants polítics i servidors públics. Exigim a l'Estat que cessi tota la repressió". L'independentisme, doncs, considera que hi continua havent una "causa general" contra el moviment que no s'acabarà quan els nou presos polítics dormin a casa seva sense haver de tornar a la presó.

A banda de l'amnistia, Aragonès ha posat una segona demanda sobre la taula de sobres reiterada. En un dia tan assenyalat, Aragonès ha dit que si el conflicte torna al terreny de la política, que la política serveixi perquè hi pugui haver un referèndum d'independència a Catalunya amb "l'aval internacional". És a dir, que el dia després de celebrar-se tingui un resultat que pugui ser reconegut per tothom –a diferència del 9-N i l'1-O–. "És l'hora del referèndum acordat", ha proclamat. Un fet que l'expresident Artur Mas també ha definit com "la solució definitiva".

En la mateixa línia s'han pronunciat Junts per Catalunya i la CUP des del faristol del Parlament, ja que han insistit en que els indults no resolen el conflicte. Tant la portaveu de JxCat, Mònica Sales, com la de la CUP, Laia Estrada, han apostat per l'autodeterminació i l'amnistia, asseverant que la mesura de gràcia no els fa canviar la seva estratègia política. De fet, la cupaire ha denunciat una "operació d'Estat" de tancar el Procés en els "despatxos" i ha cridat l'independentisme a conjurar-se per el "nou embat democràtic". Per a Junts, l'"escepticisme" sobre la taula de diàleg es manté igual i ha atribuït els indults a la pressió internacional després de l'informe de l'assemblea del Consell d'Europa en què demanava l'alliberament dels empresonats i el retorn dels exiliats. "No és una qüestió de voluntat de govern espanyol", ha dit Sales -informa Núria Orriols Guiu.

Diàleg i negociació

Però el Govern sap que, encara que els indults ja siguin una realitat, la partida de l'amnistia i la del referèndum està lluny de guanyar-se. Ni tan sols és a prop de començar-se a jugar, perquè el PSOE no n'ha volgut sentir mai a parlar. Malgrat tot, la determinació d'Aragonès és portar aquestes dues demandes a la taula de diàleg entre la Generalitat i l'Estat –que s'hauria de reactivar aviat– amb l'argument que els indults també semblaven impossibles al seu dia i aquest dimarts el consell de ministres els ha donat la llum verda definitivament. És per això que el president ha repetit diverses vegades que, malgrat que encara sigui molt lluny l'acord per solucionar el conflicte polític, el "diàleg" i la "negociació" presidiran l'acció del seu executiu.

A més, ha interpretat que els indults són un pas que permet donar "credibilitat" a la via dialogada, és a dir, a la taula de diàleg. Un missatge que li funciona en clau interna, perquè els seus socis de govern, JxCat, i els seus socis parlamentaris, la CUP, sempre han desconfiat d'aquest instrument de negociació.

Des dels comuns, Jèssica Albiach, també ha avalat que els indults són una oportunitat per activar ja la taula de diàleg i intentar resoldre el conflicte de fons amb l'Estat. A parer seu, el següent pas és la reforma del delicte de sedició pel retorn dels exiliats i arribar a un acord entre els dos governs per sotmetre a consulta de la ciutadania de Catalunya. Albiach no ha exclòs el referèndum sobre la independència, però el PSOE ja ha rebutjat per activa i per passiva aquesta opció. La líder dels comuns creu que s'ha de posar sobre la taula una major quota d'autogovern per a Catalunya o una hisenda pròpia que resolguin l'encaix amb la resta de l'Estat.

Reconeixement als presos

Si el govern espanyol esperava d'Aragonès paraules d'agraïment, no n'ha trobat. El que sí que ha fet el president ha sigut lloar la figura dels presos que sortiran de la presó: "Hi van entrar amb el convenciment de no haver comès cap delicte. [...] En surten amb el cap ben alt i els ideals intactes, amb la voluntat reforçada de construir una República". Precisament, el Govern estudia organitzar algun acte de rebuda als presos al mateix Palau de la Generalitat, així com la presidenta del Parlament, Laura Borràs, a la cambra catalana.

També han sigut els propis presos polítics minuts després de ser indultats els que han advertit que la causa contra l'independentisme va més enllà de les seves figures. "No amagaran la repressió que continuen aplicant", ha afirmat l'exconseller Raül Romeva. En la mateixa línia, Quim Forn s'ha compromès a seguir "lluitant contra la repressió, pel retorn dels exiliats i la independència". Uns compromisos que també ha assenyalat Dolors Bassa, que al mateix temps ha celebrat que "comenci a tornar a la política el que no n'havia d'haver sortir mai". Al seu torn, l'exconseller Jordi Turull ha defensa l'amnistia, l'autodeterminació i la independència.

El mateix han fet les entitats independentistes, que han reclamat l'amnistia com a solució. Per la seva banda, el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha assegurat que Jordi Cuixart "surt de la presó amb les seves conviccions intactes". L'ANC, en canvi, s'ha mostrat "preocupada" perquè l'indult "pugui ser fruit d’un acord amb els líders independentistes que condicioni el Parlament i el Govern". En un comunicat, l'entitat afirma que "caldrà reflexionar sobre els lideratges de l'independentisme" perquè siguin "efectius, lliures i no condicionats pel xantatge de l’Estat".