Aragonès ja flirteja amb els comuns pels pressupostos i rebutja suprimir successions

BarcelonaEl Govern necessita aprovar els pressupostos de l'any que ve i que, com el 2022, entrin en vigor a partir del mes de gener. Des de fa setmanes el conseller d'Economia, Jaume Giró, avisa que a partir de la tardor la situació econòmica empitjorarà com a conseqüència de la guerra a Ucraïna i ja ha començat el ball de l'executiu per trobar una parella amb qui tirar endavant els comptes del 2023. S'ha fet evident aquest dimecres durant la sessió de control al Parlament, on els comuns s'han situat com el soci més plausible. Jéssica Albiach, líder del grup a la cambra catalana, ha ofert el seu suport al president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el cap de l'executiu català ha recollit el guant: "Celebro la mà estesa", ha dit. "Quan Catalunya ho necessita, nosaltres hi som", ha asseverat Albiach per mostrar la seva predisposició. Ara bé, amb condicions.

La primera que ha posat la cap de files dels comuns és que es mantingui l'impost de successions, que Junts va advocar per eliminar durant el seu congrés aquest cap de setmana. "No es preveu cap supressió d'aquest impost. És una posició de partit, no és la meva, i no és al pla de Govern", ha respost taxatiu Aragonès. Albiach també ha demanat no rebaixar els tipus de l'IRPF a les rendes més altes, del 50% al 45%, que és l'altra proposta que surt del conclave de JxCat. "No entrarem a negociar uns pressupostos que eliminen els impostos de successions, donacions i patrimoni", ha advertit Albiach, que ha trobat també la complicitat del president al respecte.

D'aquesta manera ha quedat descartada qualsevol supressió d'aquests tributs, que van ser un dels reclams electorals de l'expresident Artur Mas quan va arribar el 2010 a la presidència de la Generalitat i que ara ha recuperat Junts. De fet, quan el llavors líder de CiU va eliminar aquest impost -s'ha encarregat Aragonès de recordar- va haver de revertir la supressió arran de la crisi econòmica. El tema ha provocat l'enèsima divisió al Govern. El cap de l'executiu ha defensat la consolidació d'aquests impostos com a part del model fiscal català, però també ha admès que els comptes no augmentaran la pressió fiscal a la ciutadania. "No és el moment", ha dit a Albiach, respectant així una de les línies vermelles per a Junts.

La d'aquest dimecres ha sigut l'última sessió de control al Govern abans de l'aturada parlamentària estival. Quan es reprengui l'activitat al setembre, un dels principals maldecaps del Govern serà trobar un soci per aprovar els comptes. Amb els cupaires autodescartats per negociar -aposten per un "trencament absolut" amb l'executiu- i sense que el Govern vulgui grans acords amb el PSC, els comuns tornen a aparèixer com a únics socis potencials. Albiach ha escenificat que vol jugar aquesta partida i Aragonès ha demostrat ser conscient que tindrà poques alternatives. El líder socialista, Salvador Illa, coneixedor que el Govern el rebutja malgrat que ell també ofereixi mà estesa, ha aprofitat per retreure al president la tasca "insuficient" a l'hora de combatre les conseqüències de la guerra d'Ucraïna.

Quines són les condicions dels d'Albiach per negociar els pressupostos? Els comuns han posat quatre condicions per parlar: que es compleixi l'acord pressupostari vigent –que també van pactar ells mateixos amb el Govern–, que siguin un comptes "expansius", que no es toqui ni successions ni donacions i que el Govern accepti "negociar des del principi i no a última hora". Aquesta última condició és clau: els comuns volen negociar de manera imminent i abans que la Generalitat presenti formalment els comptes, ja que, un cop presentats i distribuïda la despesa entre departaments, és molt més complicat tocar les partides. Els de Jéssica Albiach volen un paper preferent a l'hora de negociar. Cal tenir en compte que en les converses dels comptes del 2022 En Comú Podem va entrar en l'equació a última hora, després d'una negociació de mesos entre Giró i els diputats cupaires que no va arribar a bon port. De fet, a banda d'algunes modificacions pressupostàries, l'intercanvi més important entre el Govern i els comuns va ser l'aprovació per part d'Esquerra dels pressupostos de Barcelona, malgrat el no d'entrada del seu alcaldable, Ernest Maragall.

Giró ja ha iniciat la ronda de contactes amb tots els grups parlamentaris, però els comptes encara s'estan elaborant internament a dins l'executiu. El primer, en tota elaboració de pressupostos, és ordenar les prioritats dels departaments -saber quants recursos demanen per a la seva despesa-, conèixer amb quants ingressos comptarà la Generalitat i, a partir d'aquí, també negociar qui s'emporta el tall de pastís més gran. En aquest sentit, Giró ha aprofitat una interpel·lació aquest dimecres a la tarda de la diputada socialista Alícia Romero per reclamar al govern espanyol que doni més marge de dèficit a la Generalitat -fins al 0,4%- per poder gastar més.

Les diferències pel diàleg

L'altra protagonista de la sessió de control ha sigut la taula de diàleg, ja que els dos socis de Govern han tornat a airejar les seves diferències. Després que Junts hagi donat per liquidat aquest instrument en el congrés del cap de setmana, el president del grup parlamentari, Albert Batet, ha demanat a Aragonès que abandoni la negociació amb el govern espanyol, ja que a parer seu no ha donat cap fruit. S'ha refermat en el fet que "la repressió es manté" arran de les noves informacions de l'operació Catalunya sobre el muntatge contra l'exalcalde Xavier Trias i també l'espionatge contra els líders polítics. "És picar ferro fred", ha assegurat Batet, que ha instat el cap de l'executiu català a "reflexionar" i a teixir una aliança diferent amb la resta de partits independentistes.

Però Aragonès està convençut que la taula de diàleg és una bona estratègia i així ho ha deixat clar al ple: "Si hi ha una mínima possibilitat de resoldre el conflicte, hi seré". Així, ha instat de nou Junts a incorporar-se a la reunió prevista per a la setmana que ve, tot i que els de Laura Borràs ja han deixat clar que no hi seran, i més si no poden portar-hi la delegació que van escollir: Jordi Turull, Jordi Sànchez, Jordi Puigneró i Míriam Nogueras. Des de la presidència de la Generalitat mantenen que només hi poden participar consellers i, de fet, dimarts la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va obrir la porta a ampliar la delegació catalana amb més consellers d'Esquerra.

També el líder d'ERC a la cambra, Josep Maria Jové, ha fet una defensa del diàleg començant la seva intervenció amb dues frases "manllevades" de dirigents polítics de Junts en què s'apostava per la negociació. No ha dit de qui eren, però es tracta de piulades de fa temps de Jordi Turull i Laura Borràs –els dos principals líders de JxCat– en què avalaven la negociació amb l'Estat. La de Turull, per exemple, era de l'octubre del 2019 i deia que "diàleg, negociació i solució política és la via per resoldre el conflicte".