Aragonès reclama la "protecció" del català a l'audiovisual abans de tramitar els pressupostos de l'Estat

BarcelonaERC té exactament una setmana per decidir si presenta o no una esmena a la totalitat als pressupostos de l'Estat i les posicions amb el PSOE continuen ara com ara molt allunyades, segons remarquen els republicans. Les condicions que posen damunt la taula –almenys públicament– per donar llum verda als comptes són diverses i sovint poc concretes, com és el cas dels avenços en la taula de diàleg o les garanties d'execució de les inversions previstes a Catalunya. N'hi ha d'altres, per contra, que són més clares. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, n'ha reivindicat aquest divendres una: reflectir la "protecció" del català a la nova llei de l'audiovisual espanyola, una demanda que no garanteix ara per ara l'esborrany amb què treballa la Moncloa. Malgrat deixar clar que no són qüestions "directament vinculades", el president ha demanat un "acord favorable" en aquest sentit per poder "encarar" el debat dels comptes: "És important que aquesta qüestió es desbloquegi abans de la tramitació dels pressupostos".

Aragonès ha fet aquesta reflexió en una compareixença des de la Generalitat al costat de la presidenta balear, la socialista Francina Armengol. Ha sigut després d'una reunió a Palau d'una hora i quaranta minuts i just l'endemà que els responsables de política lingüística dels dos governs, juntament amb el de l'executiu valencià, compartissin la necessitat que es blindi la presència del català a l'audiovisual. En la compareixença conjunta, els dos presidents han fet bandera d'aquesta demanda. Segons Aragonès, el català ha d'aparèixer a la norma amb un percentatge que l'empari en l'audiovisual, tant pel que fa als doblatges com a les produccions, mentre que Armengol ha posat l'accent en la necessitat que el text tingui en compte el finançament de les televisions públiques autonòmiques. Aragonès ha assegurat que s'està negociant amb l'executiu de Pedro Sánchez, tot i que fa una setmana fonts de la Moncloa tancaven la porta a un acord abans del 3 i 4 de novembre, quan se celebrarà el debat a la totalitat de la llei de pressupostos.

La posició actual del govern espanyol –que també descarta ara per ara el traspàs complet de Rodalies o de la comissaria de Via Laietana– és ben sabuda per Aragonès. I per això, hores abans de la trobada amb Armengol, ha volgut insistir en una entrevista a SER Catalunya que ERC està actualment més a prop de dir no que sí als pressupostos de l’Estat. L'estat de la llei de l'audiovisual ha sigut un dels motius que ha plantejat, però també el fet que l’Estat només hagi complert fins ara el 13% de les inversions a Catalunya acordades en l'últim exercici: "Si els acords que s’incorporen en un pressupost després no s’executen, per què fem acords?", s'ha preguntat. "Ara volem garanties de compliment". Però no ha explicat com s'haurien de concretar aquestes garanties, ja reclamades el cap de setmana passat pel president dels republicans, Oriol Junqueras.

"Tots els partits independentistes hauríem de presentar esmena a la totalitat als pressupostos", pressionava poc abans la portaveu de JxCat al Congrés, Míriam Nogueras, a La 2 i Ràdio 4. Aragonès no ha anat tan enllà. I tampoc ha replicat Armengol quan la presidenta balear ha aprofitat per fer bandera del projecte de pressupostos estatals, els quals –ha destacat– són "bons" en termes de despesa social. Els dos presidents han intentat no mostrar diferències i s'han centrat en la voluntat d'"enfortir" relacions entre Catalunya i les Balears, i especialment els seus governs. En aquest sentit, han anunciat la voluntat de buscar "espais de col·laboració" amb els projectes derivats dels fons europeus. Aragonès i Armengol, que es tornaran a veure a finals de novembre a Palma, també han constatat que l'actual model de finançament és "insuficient". La presidenta balear havia retret al Govern, en una entrevista al matí a TV3, que no s'impliqués amb la resta de comunitats en la reforma del nou sistema, però Aragonès ha insistit després que "el plantejament polític de futur" del Govern passava per l'autodeterminació.