Aragonès fitxa David Fernàndez per a l’acord nacional per a l’autodeterminació

BarcelonaUn dels compromisos del president, Pere Aragonès, en el seu discurs d'investidura va ser engegar l'acord nacional per a l'autodeterminació i l'amnistia per escenificar el suport a aquests reclams de cara a la taula de diàleg amb el govern espanyol. Segons ha pogut saber l'ARA, Aragonès ha fitxat l'exdiputat de la CUP David Fernàndez perquè formi part del grup promotor del pacte nacional i en els últims dies ha intensificat els contactes perquè es pugui reunir abans de la primera trobada de la taula de negociació, prevista per a la setmana del 13 de setembre. El calendari, però, és just.

Fonts del Govern admeten que han fet aquesta proposta a Fernàndez perquè és una figura molt respectada a molts nivells de l'independentisme i que, en definitiva, "uneix" moltes sensibilitats del moviment. Tot i això, les mateixes fonts asseguren que el lideratge de l'acord no recaurà exclusivament en el cupaire, sinó que serà "un projecte col·lectiu" en què hi haurà altres cares que també lideraran aquesta iniciativa. Per tant, el Govern pensa en una mena de grup promotor de l'acord nacional en què diverses persones, entre les quals Fernàndez, serien les encarregades de pilotar-lo. Serà, en concret, "l'equip dinamitzador dels treballs previs" al pacte.

Fernàndez va ser diputat de la CUP entre el 2012 i el 2015 i va tenir un paper actiu en l'organització del 9-N. No va repetir com a diputat i fins llavors ha fet política des de les entitats cíviques i socials, implicant-se en l'1 d'Octubre i en les mobilitzacions a través de plataformes a favor de la no-violència com En Peu de Pau. En les últimes eleccions del 14 de febrer, però, va estar a punt de fer el pas de nou a la política activa: els cupaires li van oferir encapçalar la candidatura, però finalment va declinar la proposta per les dinàmiques internes de la formació anticapitalista.

Dilluns, en una entrevista a Els matins de TV3, Aragonès va assegurar que estava impulsant el grup promotor per a l'acord nacional per a l'autodeterminació i aspirava a un "acord sòlid". "No es tracta de fer una foto de no sé quantes entitats un dia abans de reunir la taula de negociació, sinó que vagi acompanyant el que és la negociació amb l'Estat com el diàleg dins de Catalunya", va afirmar.

La idea del Govern és aglutinar els partits i agents socials i econòmics del país que són partidaris de l'autodeterminació, tal com ja es va fer el 2014 abans de la consulta del 9-N amb el Pacte Nacional pel Dret a Decidir (en aquell moment el va presidir l'expresident del Parlament Joan Rigol) i el 2017 amb el Pacte Nacional pel Referèndum, pilotat per l'actual conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, abans de l'1 d'Octubre. El plantejament ara és que aquest acord serveixi per pressionar el govern espanyol amb la negociació que ha d'obrir amb la Generalitat sobre el conflicte polític.

Les entitats, sense proposta

Abans de les vacances d'estiu es van fer les primeres reunions entre Junts per Catalunya i la CUP per posar les bases de com ha de ser l'acord nacional per a l'autodeterminació, però no és clar que els treballs arribin a bon port abans de la cimera amb la Moncloa. Segons les fonts consultades per l'ARA, els primers treballs han sigut escollir les cares visibles de la nova plataforma, però encara no s'han oficialitzat les invitacions a partits i agents econòmics i socials. Des dels sindicats i els comuns asseguren que el Govern encara no ha contactat amb ells, tampoc amb l'ANC i Òmnium.

Un dels riscos d'Aragonès és, de fet, que se sumin menys actors a aquest acord nacional que en els anteriors. Tal com va explicar aquest diari, Comissions Obreres (CCOO) ja va avisar que aquest cop no hi participaria, ja que considera que ara és el torn de la política institucional. Això va generar tensions dins de CCOO, ja que el sector independentista, tot i que és minoritari, va censurar les declaracions del seu líder, Javier Pacheco.