Aragonès referma l'aposta pel diàleg i reclama "unitat d'acció" a Junts i la CUP

BarcelonaEl primer assalt del debat de política general aquest dimarts al Parlament s'ha tancat amb una foto bastant nítida del moment independentista: no hi ha un horitzó compartit cap on fer avançar el Procés. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha arribat al ple amb una proposta de la CUP sobrevolant l'hemicicle i anunciada just unes hores abans: celebrar un nou referèndum aquesta legislatura encara que no hi hagi acord amb l'Estat. En definitiva, un retorn a la unilateralitat per la via d'una nova consulta als ciutadans. La rèplica del president ha sigut diàfana: es referma en la seva aposta per la taula de diàleg entre la Generalitat i l'Estat i considera que l'únic referèndum viable és un que sigui "acordat i amb l'aval de la comunitat internacional". És a dir, no només no està en disposició d'acceptar els plantejaments dels anticapitalistes, sinó que els ha demanat –també a JxCat– que se sumin a l’estratègia de la negociació amb el govern espanyol a través d'una "unitat d'acció" que enforteixi la posició catalana. I si no s'hi volen sumar, que com a mínim no facin res per "debilitar-la".

Esquerra va firmar a la primavera dos acords d'investidura amb la CUP i JxCat amb els quals creia guanyar un cert temps per fer funcionar la taula de diàleg amb l'Estat, però, a la pràctica, no ha sigut així. Els cupaires ja han donat l'instrument per amortitzat i Junts el qüestiona sovint afirmant que ja li queda "poca credibilitat". Davant d'aquest escenari, el president català els ha demanat –sense citar-los mai explícitament per endolcir el to dels retrets– que recapacitin i donin una oportunitat al diàleg. Ell accepta que els seus dos socis polítics principals ho visquin amb "escepticisme", però no entén les crítiques constants. Així, els ha reclamat que treballin per enfortir la posició catalana a la taula de negociació, ja que "el contrari és debilitar Catalunya".

Si l'expresident Artur Mas era conegut per les metàfores marineres, l'actual president republicà n'ha fet una de ferroviària. Per a Aragonès el diàleg és com un tren a punt de sortir de l'estació i, ara mateix, l'únic al qual considera que pot pujar l'independentisme sense risc de descarrilar. No existeixen "dreceres màgiques", ha advertit. "És el moment d’aparcar els tacticismes polítics i pujar al tren [...] de la taula de negociació", ha conclòs.

Aragonès ha tornat a unir així la seva presidència al futur de la taula de diàleg i ho fa convençut que és l'única "estratègia guanyadora". Malgrat que és conscient que l'Estat no l'hi posarà fàcil, ha exigit al govern espanyol que faci el que estigui a la seva mà per acabar amb la repressió cap a l'independentisme –ha citat la nova detenció de Puigdemont–, ja que, si no ho fa, "serà molt difícil parlar de res". El president no té una resposta per a aquells que li demanen què farà si la taula no funciona, però comença a preparar el terreny. El seu argument –repetit pels dirigents d'ERC des de fa setmanes– és que la comunitat internacional avala el diàleg i que, si aquest fracassa, el procés de negociació haurà servit perquè la Generalitat es carregui de "raons" davant la mateixa comunitat internacional a l'hora d'encarar la següent fase del Procés. Quina és aquesta fase? No ha volgut anar tan lluny. El seu objectiu és "culminar la independència", però sense calendaris preestablerts.

Cohesió parcial

Malgrat que les turbulències entre els dos socis de Govern, ERC i JxCat, no han desaparegut amb la nova legislatura, Aragonès i el vicepresident Jordi Puigneró han volgut escenificar que l'executiu fa esforços per estar cohesionat i, minuts abans de començar el plenari, han celebrat una reunió conjunta amb els grups parlamentaris dels seus respectius partits. Després han entrat junts al saló de plens. Tot i això, els recels es mantenen. Després de la intervenció del president, Junts ha assegurat no haver-se sentits "reflectits" en les paraules del president. "Compartim l'aposta pel diàleg, però també hi ha d'haver confrontació cívica i pacífica per forçar l'Estat a negociar", ha dit la diputada Mònica Sales.

Un dels reptes que té Aragonès en aquesta legislatura és trobar un soci fiable que li doni estabilitat i l'ajudi a aprovar els pressupostos del 2022. Ell vol que sigui la CUP, però els cupaires ja eren refractaris a fer-ho fins i tot abans del nou xoc estratègic. El president no ha aclarit si aspira ara a convèncer el PSC o els comuns perquè siguin ells els avaladors dels comptes, i l'únic que ha fet és prometre que seran ambiciosos. Per exemple, que inclouran 3.500 milions extres respecte al pressupost actual i el compromís de, en el curs vinent, fer gratuït el P2, l'últim curs del cicle educatiu de les escoles bressol. Sempre que es puguin aprovar els comptes, un fet que ara mateix no està gens clar.

La qüestió del referèndum no és l'única que separa Aragonès de la CUP. Hi ha altres elements que enterboleixen la relació, com l'aposta de la Generalitat per organitzar uns Jocs Olímpics d'Hivern. El president català ha assegurat que segueix endavant amb la idea i aquest dimarts ha concedit una nova concreció: l'any vinent se celebrarà una consulta per conèixer l'opinió de la ciutadania. Queda per saber qui podrà votar. Sense suport parlamentaris clars, la idea és que, malgrat tot, el Govern intenta avançar.