Aragonès promet la gratuïtat de l'últim curs d'escola bressol a partir del 2022
El president ho lliga a l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat
BarcelonaLa Generalitat s'ha compromès a fer gratuïta l'etapa educativa dels 0 als 3 anys. És una qüestió "d'equitat social", ha subratllat el president, Pere Aragonès, durant el seu discurs en el debat de política general. Per això, el seu primer –i pràcticament únic– anunci de la jornada ha sigut la gratuïtat del P2, l'últim curs d'escola bressol, "a partir de l'any que ve". "Aquesta serà la primera fase del procés de gratuïtat en l’accés a l’escola bressol que ha de permetre avançar cap a l’equitat en l’accés a l’educació i fer un salt endavant en la igualtat d’oportunitats, que es construeix des de la infància", ha remarcat. La promesa té, però, lletra petita: va lligada a l'aprovació dels pressupostos del 2022. I, ara per ara, el Govern està lluny de tenir els suports necessaris per tirar-los endavant.
Pendent de convertir-se en una de les armes per negociar amb la CUP o amb els comuns, el president ha destacat les virtuts d'aquesta mesura –llargament reclamada pels partits d'esquerra– com a "palanca de transformació" per generar "igualtat d'oportunitats" en l'accés a l'educació. "Les famílies en risc d’exclusió per la pandèmia i la crisi econòmica han sigut les primeres a desescolaritzar els seus infants de l’etapa 0-3 perquè no té la consideració d’universal i gratuïta", ha lamentat. La proposta de la Generalitat passa per la gratuïtat per a tothom, independentment del seu nivell de renda. Rics i pobres. I, si tira endavant per al P2, el següent pas serà ampliar-lo als 0-3 anys durant la legislatura.
"L’escolarització en aquesta etapa és una oportunitat per al desenvolupament integral dels infants, i afavoreix la igualtat d’oportunitats i la conciliació de la vida laboral i familiar". Tota una declaració d'intencions que ja havia estat apuntada per l'exconseller d'Educació Josep Bargalló al maig, i també havia quedat recollida entre els compromisos d'investidura d'Aragonès.
Energies renovables, Jocs Olímpics i copes menstruals
La setmana passada, la Generalitat va aprovar el seu pla de govern per a aquesta legislatura. Per tant, a grans trets, tot el que ha explicat aquest dimarts Aragonès quedava recollit en aquell document. Ell n'ha volgut destacar especialment tres aspectes innovadors. El primer, el de la gratuïtat del P2 a partir del curs que ve i, immediatament després, ha parlat de l'aprovació del nou decret llei sobre energies renovables –es presentarà abans que els pressupostos– i l'increment en 3.500 milions d'euros dels ingressos previstos per als comptes de la Generalitat de l'any que ve, bàsicament provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència –és a dir, del ministeri d'Hisenda– i dels fons REACT –és a dir, fons europeus que també gestiona el ministeri d'Hisenda.
La cogestió dels fons Next Generation, que el govern espanyol s'havia compromès a estudiar, no sembla estar a prop de concretar-se i Aragonès ha reclamat al govern espanyol que s'ho repensi, tot destacant que és la Generalitat la que realment "coneix el país": "Considerar la Generalitat com una gestoria és un greu error". I més enllà de conèixer el país per distribuir els fons europeus, el Govern també vol prendre la mida al territori pel que fa al suport a la candidatura per als Jos Olímpics d'Hivern del 2030. "Farem la consulta i la farem l’any vinent", ha assenyalat.
També ha concretat que la distribució de productes d'higiene femenina a tots els centres educatius aquest mateix curs serà gratuïta per a les dones que els necessitin. Seran bàsicament elements reutilitzables com les copes menstruals, perquè "no només tenen impacte positiu en la salut i en l’estalvi econòmic sinó que redueixen significativament l’impacte mediambiental en residus".
I més enllà dels anuncis principals, el president també ha parlat de la nova llei de l'audiovisual catalana. Tot i que hi havia disparitat d'opinions dins l'executiu, finalment aquest dimarts s'ha anunciat que no esperaran a la llei espanyola –s'ha d'aprovar de forma imminent– i en presentaran una de pròpia sense renunciar a incidir en l'estatal: "La llei estatal pot ser una estocada o una oportunitat. A ningú se li escapa que el text original era una estocada que podríem considerar definitiva. Ara treballem per esmenar-la fent servir la nostra força".
