El pacte amb els comuns pels pressupostos torna a esquerdar el Govern

BarcelonaEls pressupostos de Catalunya pels de Barcelona. Una vegada la CUP s'havia retirat de les negociacions aquesta era la resolució més probable si el Govern encara aspirava a superar el debat de totalitat sense el PSC i els comuns volien espolsar-se els suports dels successors de Manuel Valls a l'ajuntament de la capital. No ha estat, però, fins a l'últim moment que ha arribat la resolució. I, com ja sembla tradició en cada gran decisió, ha portat associada una nova esquerda al Govern, amb retrets públics de Junts cap a ERC i indignació a les files republicanes: el president i la majoria dels consellers fins i tot han abandonat l'hemicicle mentre Joan Canadell acusava ERC d'"autonomista". Una part del grup de Junts, de fet, tampoc s'ha sentit identificada amb les paraules del seu diputat.

El president Pere Aragonès, que durant el cap de setmana es va reunir amb els comuns, ha convocat aquest dilluns a primera hora el consell executiu perquè validés el preacord amb els comuns –assolit per telèfon a quarts d'onze de diumenge– i ha aconseguit que Ernest Maragall acabés cedint tot i haver-se resistit a l'intercanvi de cromos a Barcelona. "Ha acabat fent quadrar els consellers de Junts i també Maragall", apunten fonts republicanes.

JxCat es desvincula completament de l'acord –ha remarcat que el pacte "no és amb el Govern sinó amb ERC"– i no tanca la porta a acabar-s'hi oposant si comporta "un gir de 180, 45 o 20 graus" en el rumb, però aquest dilluns ha votat contra les esmenes a la totalitat, que han quedat rebutjades. "Celebro molt la tramitació dels pressupostos", ha apuntat el conseller Jaume Giró, que en la seva intervenció al ple per presentar uns comptes amb més de 5.000 milions més que els del 2020 també ha lamentat que s'hagi esberlat la majoria independentista.

Els republicans i els comuns han fet un quid pro quo i desencallaran els projectes a les dues administracions, amb Junts com a convidat a una escenificació que aquest dilluns encara criticava amb vehemència. Aragonès, en una compareixença a la galeria gòtica, ha oficialitzat el pacte asseverant que "millora" el projecte inicial i s'ha mostrat convençut que tots els seus consellers "l'executaran". Malgrat l'acord amb En Comú Podem, el president no ha donat per trencada la majoria independentista i ha assegurat que seguirà "treballant" perquè sigui operativa. "Si posen la Generalitat al costat de la gent amb un horitzó d'autodeterminació, hi serem. Però no ens hi trobaran en els pressupostos dels macroprojectes i del turisme", ha respost la diputada Eulàlia Reguant a la tarda des del Parlament.

En tot cas, ara Aragonès i la CUP hauran de decidir en els pròxims dies on queda el pacte d'investidura i totes les mesures que incloïa. Més enllà de les qüestions sectorials, n'hi havia una de clau que situava un punt d'inflexió en el mandat: una qüestió de confiança el 2023. Preguntat sobre si es manté vigent, el president ha dit que n'haurà de parlar els pròxims dies amb els cupaires, i s'ha limitat a allargar la mà per a la col·laboració mantenint la incògnita sobre si està disposat a sotmetre's de nou a una votació a la cambra catalana.

Per la seva banda, la líder dels comuns a la cambra, Jéssica Albiach, ha agraït a ERC que hagi acabat primant "l'interès general". El preacord que tenen aquest dilluns és, si fa no fa, el mateix que tenien divendres quan van registrar l'esmena a la totalitat. Aleshores, però, hi mancava Barcelona. Perquè s'acabi complint el pacte a tres bandes –com el del 2020–, encara falten els pressupostos de l'Estat que ERC continua negociant un cop EH Bildu, amb qui manté una aliança estratègica al Congrés, ja ha anunciat que hi votarà a favor.

Davant d'aquesta nova correlació de forces de la legislatura, Junts es reserva l'opció d'acabar rebutjant els pressupostos –que ha elaborat un dels seus consellers– quan arribi el debat final, previst per al 23 de desembre. "És un fracàs per a l'independentisme i, especialment, per a Pere Aragonès", ha resumit la portaveu, Elsa Artadi, que ha responsabilitzat el president de no haver fet prou per convèncer la CUP i d'haver-se "llançat als braços dels comuns". Junts ja ha reclamat una "reunió d'urgència i del més alt nivell" amb ERC i ha sentenciat que el pacte amb els comuns "hauria de tenir conseqüències". Quines? El precedent més recent, el del 2020, no en va provocar cap tot i que els actors van ser els mateixos: llavors amb ERC al capdavant de la conselleria d'Economia i Junts a la presidència de la Generalitat, es van tramitar uns pressupostos amb els comuns que s'havien començat a negociar mesos abans de l'arribada de la pandèmia del covid-19.

Un preacord a desenvolupar

En termes estrictament pressupostaris, l'oferta d'Aragonès és similar a la que tenia la CUP sobre la taula –la va rebutjar dissabte per insuficient– i a la que els mateixos comuns havien rebutjat divendres passat (quan no hi havia compromís a Barcelona). Es desenvoluparan els impostos previstos a la llei del canvi climàtic –l'impost sobre les emissions portuàries de grans vaixells–, l'ampliació de l'impost sobre els habitatges buits o un nou tribut sobre aliments ultraprocessats. També hi ha el compromís d'internalitzar el 061 i el 112, arribar als 1.000 milions de pressupost en polítiques d'habitatge i algunes inversions en tramvies, xarxa de Rodalies i impuls a la reindustrialització. No s'ha tancat, de moment, la introducció d'un psicòleg i un dentista públics, dues de les principals reclamacions d'En Comú Podem. Els projectes que sí que es mantenen als comptes, tot i l'oposició frontal dels comuns, són els del Hard Rock i els Jocs Olímpics d'Hivern.

Qui no ha retirat l'esmena a la totalitat ha estat el PSC, malgrat que probablement ho hauria fet si el Govern no hagués tancat un acord previ amb els comuns, segons explicaven ja aquest diumenge fonts socialistes. "Seguim amb la mà estesa, però de moment no ha canviat res perquè puguem moure la nostra decisió", ha explicat la portaveu del PSC, Alícia Romero. Mentre hi hagi els comuns no són necessaris.