El Parlament insta Educació a assumir la responsabilitat "jurídica" del blindatge de la immersió lingüística
El PSC vota a favor d'una moció del PP que demana el 25% d'hores lectives en castellà
BarcelonaEl conflicte per la llengua ha anat agafant intensitat en les últimes setmanes. Dels tribunals va saltar a les escoles; d'allà, als partits polítics, i finalment va anar a parar al Govern amb l'enèsima topada entre ERC i Junts. Aquest dimecres la qüestió ha arribat al Parlament, que després d'un ple en què la triple dreta ha carregat contra el català a les aules posant tota la carn a la graella –fins i tot brandant l'espantall d'ETA–, ha aprovat una moció de la CUP que blinda la immersió i insta Educació a assumir-ne la responsabilitat "jurídica". Els punts clau de la moció s'han aprovat amb els vots de la CUP, JxCat, ERC i En Comú Podem, de manera que es consolida la majoria de la cambra però es queda lluny del consens de tots els grups. El PSC s'ha abstingut en la part del text que demanava garantir l'aplicació de la immersió a les escoles, i ha votat en contra que la conselleria assumeixi la responsabilitat de fer-ho possible. Tant Vox com Cs i el PP hi han votat en contra.
Els socialistes també han votat a favor d'una moció del PP que reclama a la Generalitat que es fixi que almenys el 25% de les hores lectives es facin en castellà, encara que el text no ha estat aprovat al no sumar prou suports, i s'han pronunciat a favor d'un punt d'una moció de Cs que demanava condemnar les "coaccions" i les "amenaces" que ha rebut la família d'un alumne d'una escola de Canet de Mar que va sol·licitar l'execució de la sentència del 25% en castellà. En canvi, s'ha abstingut en el punt que demanava reprovar el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, per la carta en què "animava a desobeir" el pronunciament judicial: el text tampoc ha prosperat.
La votació de les mocions ha arribat a un ple tensionat per les intervencions del PP, Cs i Vox, que han carregat una vegada i una altra contra el Govern, a qui han acusat de permetre i afavorir un "assetjament" contra la família de l'escola de Canet de Mar que ha demanat que el seu fill tingui el 25% de les classes en castellà. En la sessió de control a l'executiu, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha acusat els tres partits de la dreta de fer un ús partidista del model lingüístic català amb l'únic objectiu de "trencar la convivència" a Catalunya i aconseguir "quatre vots" a la resta de l'Estat. "Deixin en pau l'escola catalana", ha exigit el republicà. La sessió parlamentària ha pujat tant de to que Ciutadans ha arribat a comparar el cas de l'escola de Canet amb la violència terrorista al País Basc.
El líder de Cs, Carlos Carrizosa, ha arribat a afirmar això: "Canet és una espècie d'Ermua, salvant les distàncies". Ermua és el poble d'Euskadi on va néixer Miguel Ángel Blanco, el regidor del PP assassinat per ETA el 1997. L'al·lusió al conflicte basc ha indignat el president, que ha recriminat que s'intenti relacionar el terrorisme d'ETA amb el "debat" que hi ha sobre la immersió. "Avui s'ha equivocat. Té l'oportunitat de demanar de disculpes", li ha dit el president a Carrizosa. No hi ha hagut cap rectificació, al contrari: posteriorment, el portaveu de Cs, Nacho Martín Blanco, ha insistit en la mateixa comparació. "A Ermua una part important de la societat basca havia estat callant davant els nacionalistes abertzales per por. El mateix passa a Canet de Mar i per això admiro l'aplom i la valentia de la família" del nen de P5, ha dit el portaveu del partit taronja. "Vostès es fan fotos amb Otegi, autor intel·lectual del terrorisme d'ETA", ha conclòs.
El PP i Vox tampoc han afluixat. Ignacio Garriga (Vox) ha barrejat en una mateixa intervenció una "salvatge violació grupal a una nena d'Igualada" amb les crítiques que ha rebut la família de Canet per demanar l'escolarització en castellà. El líder del PP, Alejandro Fernández, ha opinat que l'executiu català és un "risc real per a la democràcia". El Govern nega completament que la família d'aquesta escola del Maresme hagi sigut assetjada, i Aragonès ho ha circumscrit a "uns missatges absolutament rebutjables a les xarxes". Sí que ha mostrat tot el seu compromís contra "qualsevol discriminació".
ERC i Junts llimen diferències
No tota la sessió ha tingut un to crispat. Per exemple, Junts i ERC han aprofitat per enterrar l'enèsima topada que va tenir a principis de setmana, quan els primers van acusar els segons de no fer prou per defensar la immersió. El líder de JxCat a la cambra, Albert Batet, ha expressat la seva predisposició a "bastir un front unitari" en defensa de l'escola catalana. "El que no va acabar amb el franquisme no aconseguiran acabar-ho quatre eixelebrats", ha dit. Aragonès no ha deixat escapar l'oportunitat: "Agraeixo les seves paraules".
Tant ERC com JxCat han defensat el model d'escola catalana i han reclamat al PSC no abandonar aquest consens. Amb tot, la socialista Esther Niubó ha dit que la immersió "no és una doctrina sagrada" i que es pot "modular segons la realitat sociolingüística", de la mateixa manera que el líder socialista, Salvador Illa, que ha reclamat més "serenor" per abordar aquest debat. Desmarcant-se de Cs, el PP i Vox, ha assegurat al president que no trobaran els socialistes participant en una "pugna partidista" sobre la llengua i ha demanat treure el focus de l'escola de Canet i de la família que ha sol·licitat fer classes en castellà en un 25%. "Potser que parem", s'ha reafirmat. Així, ha estès la mà al Govern per abordar el debat, la qual cosa Aragonès ha agraït tenint en compte, ha dit, que aviat l'executiu ha de prendre decisions en relació amb la immersió lingüística.
Ara bé, quines decisions? Aquesta és l'única cosa per a la qual no ha servit el debat d'aquest dimecres, per tenir alguna certesa sobre què pensa fer el Govern per intentar salvar la immersió malgrat les resolucions judicials en contra que s'hi acumulen. El president de la Generalitat ha assegurat que es tractarà la qüestió aquest dijous en la cimera que se celebrarà al Palau de la Generalitat perquè el Govern i els agents socials escenifiquin unitat davant la immersió. Aragonès s'ha limitat a dir que s'estan buscant "propostes per reforçar" el model actual a través de "l'àmbit legislatiu". És a dir, buscar els canvis en les lleis educatives de Catalunya i al Congrés per mirar de garantir la immersió, però sense més concrecions. Per mesurar el grau d'intensitat de la polèmica, només cal apuntar que la immersió ha monopolitzat tota la jornada matinal al Parlament. Durant el debat, el diputat de la CUP Carles Riera ha retret que tots els governs de Generalitat fins ara, "sense excepció", "han acatat les gairebé 80 sentències que imposaven quotes en castellà". "S'ha d'acabar aquesta contínua renúncia de la sobirania", ha dit.