Aragonès no serà a la manifestació independentista de la Diada perquè discrepa del plantejament

BarcelonaDes que l'any 2012 l'ANC va començar a organitzar la manifestació independentista de l'Onze de Setembre, una pregunta ha sobrevolat el Palau de la Generalitat: ¿hi ha d'assistir el president? El primer que va haver de respondre-la va ser Artur Mas, que sempre va mantenir el criteri de no anar-hi per preservar el seu perfil institucional, mentre que els seus successors, Carles Puigdemont i Quim Torra, sí que van decidir participar en la mobilització. Aquest divendres l'actual president, Pere Aragonès, ha pres la decisió contrària: ha anunciat que s'absentarà de la protesta perquè no comparteix el plantejament de l'ANC. Tal com ha avançat RAC1 i ha confirmat l'ARA, el cap de l'executiu creu que no seria "coherent" fer-hi acte de presència perquè considera que la manifestació va "contra els partits polítics i les institucions i no contra l'estat espanyol", a més d'"aprofundir en les divergències de l'independentisme".

Així, Aragonès farà el discurs institucional el dia 10 de setembre a la nit des del Fòrum Romà d'Empúries (Alt Empordà) i l'endemà encapçalarà la Delegació de la Generalitat en l'ofrena floral que es fa al monument de Rafael Casanova a Barcelona. A la nit serà a l'acte institucional que organitza la Generalitat a les columnes de la plaça Puig i Cadafalch de la capital catalana, però a diferència de l'any passat –que sí que va ser a la mobilització de l'Assemblea– no s'haurà manifestat a la tarda.

Tot i la decisió, fonts de Presidència traslladen la crida d'Aragonès a la ciutadania a participar en el conjunt dels actes de la Diada que "busquen sumar i que persegueixen la major transversalitat" del moviment. ¿Això inclou la manifestació de l'ANC? Aquest dijous la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ja va remarcar que la reivindicació de la Diada no només s'expressa en aquesta mobilització. Ella encara no va explicar que Aragonès no hi aniria i no va voler entrar en si els dubtes tenien a veure amb els xiulets que va rebre l'any passat juntament amb el líder d'ERC, Oriol Junqueras, per part d'algun sector independentista (vegeu el vídeo).

L'anunci del president contrasta amb la part de Junts del Govern, ja que el partit ja ha anunciat que hi seran tots els consellers amb el vicepresident, Jordi Puigneró, al capdavant. Aquesta és una diferència més que s'afegeix a les divergències estratègiques entre Esquerra i Junts, que s'han donat un mes per intentar reconduir les coses i amb la consulta a la militància de JxCat a l'horitzó sobre si sortiran de l'executiu. De fet, el secretari general de Junts, Jordi Turull, va fer una crida inequívoca a la mobilització de l'Onze de Setembre dijous a Catalunya Ràdio: "Pot ser que els polítics sentim coses que no ens agrada sentir, però hi hem d'anar més que mai. Estem al servei d'aquesta gent". Per la seva banda, fonts de la CUP també confirmen que els anticapitalistes participaran en la mobilització, mentre que Esquerra com a partit ha comunicat que enviarà una delegació d'electes i militants, entre els quals l'expresidenta de la cambra i també exlíder de l'ANC Carme Forcadell. Així, ERC no s'absentarà com a partit tot i l'absència d'Aragonès, però sí que afirmen que "els agradaria que qualsevol entitat que convoca una manifestació ho faci a favor de la independència i no en contra dels independentistes".

La gent i els partits

Serà el primer cop des de la presidència d'Artur Mas que el cap de l'executiu català no acudeix a la mobilització. De fet, el mateix Aragonès hi va participar l'any passat com a president i abans ho havia fet també com a vicepresident del Govern. A més, és la primera vegada des de l'inici del Procés que un president de la Generalitat d'un govern independentista expressa obertament que no comparteix el plantejament dels organitzadors de la mobilització, ja que Mas sempre va justificar que no hi anava per "preservar" el seu perfil institucional.

El manifest d'enguany de l'Assemblea, titulat "Tornem-hi per vèncer: independència!", diu que ja "no es pot esperar res dels partits" i que se'ls ha de "deixar enrere" per "tornar a posar la independència al centre de la política". "S’ha acabat esperar res dels partits, només el poble i la societat civil organitzada podran assolir la independència. La victòria de l’1-O i la majoria independentista al Parlament no es poden malgastar en taules de diàleg amb l’estat espanyol i trifulgues internes", afirma l'entitat ara presidida per Dolors Feliu, amb una crítica directa a l'estratègia de negociació de Pere Aragonès amb el govern espanyol.

Precisament, Feliu ha respost a Aragonès en una entrevista a l'ARA. Segons ella, l'absència del president en la manifestació de la Diada és un fet "molt significatiu" per evidenciar que el Govern "no vol fer la independència ni passar comptes amb la gent". "El mirall que provoca enfrontar-se a la gent que vol la independència quan no estàs fent res per fer-la és difícil de resistir. El problema potser el té ell. És un governant que no resisteix anar amb la seva gent. Se’n va a Madrid a fer-se la foto amb els governants d'allà i no és capaç de fer-se-la amb milers de persones del país que surten a demanar la llibertat", ha subratllat.

L'any passat, en la primera manifestació de la Diada després de les restriccions per la pandèmia, l'ANC va reunir unes 400.000 persones (segons els organitzadors) a la Via Laietana i a l'Estació de França (Barcelona) i les reivindicacions ja van anar dirigides contra el govern de la Generalitat. Emulant el "President, posi les urnes" de l'exlíder de l'Assemblea Carme Forcadell a Artur Mas, la llavors líder de l'Assemblea, Elisenda Paluzie, va cridar a Aragonès: "President, faci la independència". Des del 2017 que les estratègies de l'ANC i el Govern xoquen. En particular entre aquesta entitat i Esquerra s'han anat distanciant per l'aposta pel diàleg dels republicans. El fet que Aragonès decideixi ara no ser a la manifestació de l'Assemblea és el colofó d'un distanciament que fa anys que es cou.

La decisió dels presidents durant el Procés

El 2012 va ser la primera gran manifestació independentista de l’ANC. Artur Mas, aleshores president, no hi va assistir amb l’argument de preservar el seu perfil institucional i va mantenir aquest criteri mentre va ser cap de l’executiu. La del 2016 va ser la primera en la qual va participar.

El president Carles Puigdemont va ser el primer cap de l’executiu que va ser a la mobilització independentista de l’ANC per la Diada. Va assistir a les concentracions descentralitzades del 2016 (a Salt) i el 2017 a la manifestació de Barcelona prèvia a l’1-O.

El president Quim Torra va assistir a les manifestacions de la Diada del 2018 i el 2019 mentre va ser cap de l’executiu, però no a la del 2020 arran de la pandèmia del coronavirus. L'ANC, complint amb les restriccions, no va convocar una manifestació sinó que va fer un acte amb l'aforament limitat.