Aragonès manté l'aposta pel diàleg malgrat l'informe sobre Pegasus que assenyala Espanya

BarcelonaL'informe preliminar del Parlament Europeu sobre el cas Pegasus, malgrat que coincideix amb els plantejaments de l'independentisme, amenaça amb crear una nova esquerda en aquest moviment polític. El document assenyala indiciàriament Espanya com a responsable de l'espionatge massiu i la CUP ha dit aquest dimecres que és motiu suficient per posar punt final a la taula de diàleg que la Generalitat manté amb l'Estat. Junts ha demanat exactament el mateix. No és la primera vegada, de fet, que tots dos ho demanen. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha admès que el govern espanyol surt mal parat de l'informe europeu, però ha defensat que la taula de diàleg manté tota la seva vigència.

Aquest instrument sempre ha sigut motiu de controvèrsia entre els tres partits. ERC n'és l'autora intel·lectual, mentre que Junts i la CUP se l'han mirat amb recel des del principi. Ara el cas Pegasus es converteix en un nou motiu per tirar-se els plats pel cap. La diputada de la CUP Montserrat Vinyets ha ressaltat que Espanya va ser un dels "principals clients" de Pegasus i això l'ha portat a concloure el següent: "No hi ha diàleg possible amb un estat que espia els seus ciutadans. ¿Es pot pactar i espiar al mateix temps?", ha dit. De fet, ha traçat un paral·lelisme entre el PSOE dels GAL i l'actual. "Els testos s'assemblen a les olles. El PSOE de Vera, Barrionuevo i Narcís Serra no és tan diferent del PSOE de Sánchez, Marlaska i Robles". Aquest mateix matí, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha demanat en una entrevista a Catalunya Ràdio la dimissió dels ministres de l'Interior –Marlaska– i de Defensa –Robles.

Que Pegasus i el diàleg són vasos comunicants es va veure des que el març va esclatar el cas d'espionatge. Llavors, la Generalitat va decidir posar al congelador la taula fins que el govern espanyol prengués mesures –la va descongelar al cap d'un temps–. Ara Aragonès difícilment pot fer el mateix, ja que la taula està en plena ebullició negociant la reforma de la sedició –que seria el seu primer gran acord– i perquè l'informe del Parlament Europeu està lluny de ser definitiu. Tot plegat obliga el president a fer equilibris. D'una banda, Aragonès manté "la denúncia política i policial" contra l'Estat pel cas d'espionatge, però de l'altra defensa que la taula s'ha de mantenir. L'argument és que l'instrument és per negociar l'autodeterminació i l'amnistia i que, per aquest motiu, el Govern "no abandonarà cap espai". "La negociació es fa amb qui no estàs d'acord", ha sostingut.

Un intercanvi agre

Més enllà de les discrepàncies de fons, l'intercanvi de retrets també ha destacat per un to agre. Lluny queden els plens de quan encara s'intentaven guardar les maneres, ja fos perquè Aragonès volia la CUP com a soci dels pressupostos o perquè buscava que Junts no sortís del Govern. Aquest dimecres el president ha acusat els cupaires d'utilitzar el cas Pegasus de forma espúria. "No m'hauria imaginat mai que vostè utilitzaria la meva condició de víctima –ell va ser espiat quan era vicepresident– per criticar l'estratègia política" del diàleg. També s'ha enganxat amb el líder de Junts al Parlament, Albert Batet, a qui en un moment donat l'ha etzibat: "Puc parlar? Deixi'm parlar i no parli vostè".

I és que l'intercanvi amb Junts per Catalunya també ha sigut dur, un cop més per les diferències en l'estratègia. Batet ha començat interpel·lant Aragonès per una entrevista d'Oriol Junqueras el cap de setmana a La Vanguardia on assegurava que la taula de diàleg havia donat una llarga llista de resultats. "Quins? Parets de vidre, president", li ha dit Batet. "Me n'alegro, que llegeixi les entrevistes d'Oriol Junqueras", li ha replicat d'entrada Aragonès, que després ha defensat que la seva estratègia dona fruits: ha citat el "reconeixement del conflicte" que ha fet la Moncloa, la no-impugnació de l'última llei del català pel govern espanyol i l'acord per a la "desjudicialització" que, ha assegurat, es concretarà abans del 31 de desembre.

"La taula de diàleg no porta enlloc", ha sentenciat Batet després d'escoltar el president, i ha conclòs que fins ara només ha servit per "donar estabilitat" al govern espanyol. I, potser, ha afegit el president de grup de Junts, a partir d'ara també a Catalunya, en al·lusió a les converses obertes entre el PSC i el Govern per tirar endavant els pressupostos del 2023.

Els pressupostos, en segon pla

La batussa pel diàleg ha deixat en un segon pla el que fins ahir era el tema principal en la política catalana: la negociació dels pressupostos del 2023 i la incògnita de si el Govern voldrà sumar al PSC a un eventual acord. El líder dels socialistes, Salvador Illa, ha acusat el president de "passivitat", una crítica velada al fet que els comptes encara no s'hagin presentat formalment, a menys de dos mesos d'acabar l'any. També ha demanat la dimissió del conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, que s'ha trobat amb un "no" rotund del president. El PSC, però, no abandonarà aquí el tema i té previst demanar la reprovació d'Elena al ple d'aquí dues setmanes.