Aragonès i la major part del Govern participaran a la manifestació de la Diada

BarcelonaDecisió presa. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, serà a la manifestació de la Diada que organitza l'ANC. No era una decisió fàcil, tenint en compte que el partit del president, ERC, i l'entitat independentista fa temps que tenen unes relacions difícils i una aposta estratègica diferent. Els republicans són partidaris d'abonar el diàleg amb l'Estat i, en canvi, l'Assemblea defensa la unilateralitat. Sigui com sigui, el president serà a la protesta i l'acompanyarà "el gruix del Govern". Unitat independentista malgrat la falta de consens en el moviment sobre el full de ruta a seguir.

L'encarregada de comunicar la decisió ha sigut la portaveu de l'executiu català, Patrícia Plaja, que ha argumentat que Aragonès hi serà present, "com cada any". Fins i tot ha volgut recordar la seva llarga trajectòria en l'independentisme: "Des que era adolescent hi ha sigut sempre". El lema que ha escollit l'entitat d'Elisenda Paluzie per a aquesta ocasió és "Lluitem i guanyem la independència", que es pot adaptar a totes les estratègies no coincidents de l'independentisme. L'únic conseller que segur que no serà al recorregut entre la plaça Urquinaona i l'Estació de França serà el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena. Com és tradició, el responsable en matèria de seguretat serà al centre de coordinació, on es es farà el seguiment del dispositiu de la jornada.

Aragonès, doncs, ha decidit finalment anar a la protesta, tot i que de precedents n'hi havia per a tots els gustos. Artur Mas no va anar mai a cap manifestació de la Diada –des que el 2012 es va convertir en multitudinària– adduint que la seva condició de president mereixia un paper institucional que no li permetia anar a concentracions de part. Tot i que va dubtar fins a l'últim moment, va rebutjar-ho fins i tot el 2015, quan la protesta de l'Onze de Setembre es va fer en plena campanya electoral de les catalanes i ell era el candidat de JxSí. El seu successor, en canvi, va anar a les dues que va poder: Carles Puigdemont va ser en les concentracions tant del 2016 com del 2017. Finalment, Quim Torra va ser-hi el 2018 i el 2019, però va saltar-se-la el 2020. Aquest darrer any va ser la primera Diada en pandèmia i Torra, un dels màxims defensors de mesures restrictives per combatre el virus, va considerar que el més prudent seria no anar a la concentració.

50è aniversari

La manifestació de l'ANC no serà l'únic acte de la Diada. El Govern haurà començat el dia amb la tradicional ofrena al monument de Rafael Casanova a Barcelona i l'acabarà a les 22 h amb un acte institucional d'homenatge al 50è aniversari del discurs de Pau Casals davant l'Assemblea de les Nacions Unides. Un fet que la Generalitat ha volgut recuperar per reivindicar els valors "de la pau, la justícia, la llibertat dels pobles, la cultura catalana i la fraternitat". Marta Bayarri serà la directora artística de l'espectacle, que es farà davant les quatre columnes de Puig i Cadafalch, a Montjuïc. Els actes del Govern per la Diada també inclouran el lliurament de les Medalles d'Or de la Generalitat –a Arcadi Oliveres i Josefina Castellví–, que es farà el dia 9 al Vendrell, la vila natal de Casals–. El 10 hi haurà l'entrega de la Medalla d'Or del Parlament a les víctimes de la repressió i també el discurs d'Aragonès, que es farà des del recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau, en tant que punt de vacunació contra el covid.

La Diada se celebra dos dies abans que comenci la setmana de la taula de diàleg, prevista per al 16 o el 17 de setembre. El principal element de tensió segueix sent si hi assistirà el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. El Govern dona per fet que sí, ja que, en els contactes preparatoris de la trobada, ningú del govern espanyol els ha dit "el contrari". Des de Madrid, però, segueixen amagant les cartes. "S'estan conciliant agendes", ha dit la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez. La incògnita, doncs, es manté.