Aragonès, en l'aniversari de la proclamació de la República del 1931: "Ha de servir per refermar el compromís republicà de la societat"

BarcelonaLa Generalitat ha commemorat aquest dijous –per primera vegada de manera oficial– la proclamació de la República Catalana el 14 d'abril del 1931 per part del president Francesc Macià al balcó del Palau de la Generalitat. El Palau és el mateix espai on s'ha celebrat l'acte, encara que el president, Pere Aragonès, ha triat aquest cop la Galeria Gòtica de l'edifici. La data –que també emmarca la instauració de la Segona República Espanyola– té una especial transcendència simbòlica per al cap de l'executiu, que ha reivindicat com a "imprescindible" seguir estirant "el fil roig republicà": "La República avui també és la millor proposta per fer avançar el país, ho era fa 91 anys i ho continua essent". Convertir aquesta data en assenyalada pel Govern, ha insistit Aragonès, ha de servir, doncs, "per refermar el compromís republicà de la societat".

Per al president, la proclamació feta per Macià va ser "un acte de sobirania immens, grandiós, fruit de la voluntat popular, que explica per què avui tenim Generalitat de Catalunya". Després de la victòria de les opcions republicanes a les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931 –a Catalunya va guanyar ERC–, Macià va proclamar la "República Catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constituïssin com a repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica", és a dir, poques hores abans que a Madrid es proclamés la República Espanyola. "Va ser una autèntica festa del poble", ha insistit Aragonès, que ha recordat que en aquells comicis –plantejats com un plebiscit sobre la monarquia– el resultat "no va ser casualitat" sinó fruit de "grans consensos" i l'enfrontament amb la dictadura de Primo de Rivera. "Després del desbordament democràtic a les eleccions, es va fer inevitable la proclamació de la república", ha dit.

La llengua, eina de cohesió

"Tot es veia possible, estava impregnat de l'energia i la il·lusió d'obrir una etapa transformadora", ha assegurat. Una transformació que ara inclou, ha recalcat, "el compromís feminista, la lluita contra tota forma de discriminació i violència" i contra el "canvi climàtic". En un moment en què l'independentisme torna a estar enfrontat, aquesta vegada sobre l'acord per reformar la llei de política lingüística del 1998 –la setmana passada la CUP va acusar Aragonès de "vendre's la llengua"–, Aragonès ha reivindicat en el seu discurs el català com a "eina de cohesió i de progrés d'un país que és terra d'acollida i ho seguirà essent". El president ha insistit que "Catalunya és una nació cívica".

Durant l'acte institucional, al qual ha donat inici la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, s'ha reproduït un fragment del discurs amb què el president Macià va proclamar la República. Ciuró, per la seva banda, ha destacat que els consensos i la unitat són "imprescindibles" per avançar i "tirar endavant l'agenda del dia a dia i l'agenda que ha de posar Catalunya al món com un país lliure".