Aragonès es juga el futur en mitja legislatura i sense xarxa
BarcelonaAmb la sortida de Junts per Catalunya del Govern, el president Pere Aragonès deixa anar al mateix temps el llast i la xarxa. Després de mesos lamentant en privat que si la feina de l’executiu no acabava de projectar-se era per culpa del soroll constant de les disputes entre socis, els republicans tenen finalment les mans lliures per aplicar sense interferències el seu programa, però saben també que ja no tenen excusa si el Govern no s’enlaira.
En una situació pràcticament inèdita a Catalunya des de la recuperació de la democràcia –només durant un curt impàs abans de les eleccions del 2015 Convergència va governar en solitari després de trencar amb Unió–, la Generalitat compta des d’ara amb un Govern monocolor. Una concentració de poder que és pràcticament l’única arma d’Esquerra per resistir en un escenari d’extrema fragilitat: només 33 diputats i bona part del Parlament esperant la teva caiguda.
De la seva capacitat de gestió i dels rèdits que pugui donar la negociació amb Madrid depèn l’horitzó dels republicans, que un cop trencats els ponts amb Junts saben que només poden aspirar a retenir la Generalitat en el futur si a les pròximes eleccions aconsegueixen quedar per davant dels de Laura Borràs i d’un PSC impulsat pel col·lapse independentista. Per intentar-ho, Esquerra necessita com a mínim tres coses: que la legislatura duri com més millor –i que el temps a l’oposició desgasti Junts–, que l’acció de govern sigui la clau de volta del que queda de mandat i que la taula de diàleg doni fruits.
D’aquí que la lupa estigui ja sobre els pressupostos. La gestió dels comptes mesurarà la capacitat d’Esquerra de governar en solitari. Ahir Oriol Junqueras rebutjava acords amb el PSC, però sense els socialistes serà molt difícil tirar endavant votacions importants al Parlament. Tot i les contínues ofertes d’entesa per part de Salvador Illa, els republicans no volen lligar-se al PSC per no quedar-se sense força negociadora a Madrid, però prorrogar els pressupostos per no haver-ne de presentar de nous –i evitar el risc d’una derrota parlamentària o d’una foto amb socialistes i comuns– seria una carta de presentació incoherent per a un Govern que vol fer bandera de fer front a les dificultats econòmiques que afronta la ciutadania.
I Junts? El resultat de la consulta allunya per ara el risc d’escissió, perquè els pragmàtics ho són també quan perden i sembla difícil que s’arrisquin a l’aventura incerta de forjar un nou partit aviat. Tanmateix, un mal resultat a les municipals ho podria fer saltar tot pels aires. Amb la ruptura del Govern, Catalunya obre una etapa incerta, però seran els comicis de maig la veritable pedra de toc del futur polític del país. Del que passi a les urnes locals dependrà no només el futur de Junts; també la durada del govern d’ERC.
Els detalls
Mentre els pragmàtics de Junts digereixen la derrota a la consulta sobre el futur del Govern, alguns dels seus antics companys de viatge s’organitzen per anar a les municipals. És el cas de Convergents, el partit de Germà Gordó, que ahir va ratificar els pactes locals amb el PDECat en un consell nacional celebrat en una església, amb els militants asseguts als bancs com fidels escoltant el sermó del seu líder.
El debat al voltant de la ruptura de l’executiu ha generat coincidències fins fa poc impensables, com ara que Laura Borràs pogués subscriure les paraules de Ramon Espadaler. La presidenta de Junts va defensar que el Govern ja no era un “executiu de coalició sinó de col·lisió”, en una frase calcada a la que havia deixat dita el dirigent d’Units per Avançar feia una setmana al debat de política general.