Aragonès ja té oficina d’expresident. On són i quant costen les altres?

BarcelonaL’elecció de Salvador Illa com a president de la Generalitat el converteix en el 133è, i fa alhora que Aragonès sigui el setè expresident viu. La setmana passada Pere Aragonès va anunciar la creació de la seva oficina d’expresident, que instal·larà en un edifici annex al Palau de Pedralbes de Barcelona, titularitat de la Generalitat. Tots els expresidents que mantenen oficina la tenen a Barcelona, excepte Quim Torra.

Carles Puigdemont la va instal·lar al Palau Centelles, tot i ser a l’exili des del 2017, i Artur Mas al Palau Robert. La de Montilla és en un despatx privat –com les de Jordi Pujol i Pasqual Maragall– a l'avinguda Diagonal, i Torra va instal·lar-la a Casa Solterra, a Girona. Pujol va renunciar a la seva oficina quan va confessar la deixa de l'avi Florenci i va pactar que se li traguessin els drets econòmics i protocol·laris, malgrat que aquests darrers mai se li han retirat.

Però a què es dediquen els expresidents? Ho expliciten les memòries que han de presentar les oficines amb el reflex de la seva activitat. Bàsicament, atendre les obligacions protocol·làries, amb la participació en actes i visites, l’acollida de reunions, la publicació d’articles, llibres o comunicats, la concessió d’entrevistes i la recepció d'estudiants, viatges i fins i tot l’impuls d’un pòdcast. Alguns expresidents vinculen la seva activitat a qüestions com la llengua o la independència, i hi ha expresidents amb altres prioritats. El manteniment i l’activitat de les oficines té un cost, que també reflecteixen les memòries. Ara bé, cap expresident de la Generalitat ha esgotat la dotació de 60.000 euros anuals.

El 2023, Torra va gastar 21.028 euros, la major part en despeses de seguretat i comunicació; Puigdemont, 18.665, sobretot en allotjament i desplaçaments; Mas, 44.873, majoritàriament en seguretat i en la creació d’un pòdcast, i Montilla, 34.537, principalment pel manteniment de la web i per a premsa. Maragall ja no manté l’oficina, però el Govern va acordar que la seva dotació se li seguís transferint per atendre les necessitats de la malaltia que pateix, l’Alzheimer. L’any 2023 va ser de 42.350,40 euros.

Les oficines tenen com a treballadors un cap de l’oficina, un responsable de comunicació i un responsable de secretaria. Els sous del personal de l’oficina no s’inclouen en les despeses que presenten les memòries, però puja a 194.727,04 euros l'any en total per a cada oficina, és a dir, prop de 800.000 euros entre les quatre que tenen personal. L’objectiu de tot plegat és, segons la llei, que “puguin atendre llurs necessitats personals i polítiques amb la dignitat i el decòrum que corresponen a les altes funcions exercides”, i des de les oficines valoren el simbolisme que té la figura del president de la Generalitat i diuen que garantir aquests elements dignifica la institució i l'autogovern català.

Assignacions i pensions

Més enllà de l’oficina, la llei estableix que un expresident té dret a dos tipus d’assignacions retributives: una temporal i una vitalícia. La temporal la reben durant la meitat del temps que han estat en el càrrec –amb un mínim de quatre anys– i correspon al 80% del sou que cobren els presidents. Aragonès percebrà 9.078,50 euros cada mes durant quatre anys, uns 435.744 euros en total.

Pujol va rebre 1.288.000 euros fins al 2014. És qui més ha cobrat d'assignació –també és qui més anys havia exercit de president–, seguit de Maragall (534.000 euros), Mas (476.000 euros), Torra (ha rebut 397.000 euros, més el que li correspon aquest 2024), i Montilla (179.000 euros, perquè va deixar de percebre-la quan va ser senador). A això s'hi suma la pensió vitalícia a partir dels 65 anys, del 60% de la retribució del president i incompatible amb l’assignació d’expresident. El 2023 només la rebien Mas i Maragall, de 91.941,22 euros l’any. Des del 2003, l’erari públic ha pagat 4.331.203,04 euros en concepte d’assignacions i pensions vitalícies als expresidents de la Generalitat.

Tot plegat és incompatible amb tenir cap càrrec públic. Els únics presidents que n’han tingut després de ser-ho han estat Montilla, que va ser senador, i Puigdemont, que és diputat al Parlament i va ser eurodiputat, però que va renunciar a les prerrogatives (econòmiques, no protocol·làries ni a l’oficina) reconegudes als expresidents tot just va ser destituït pel 155 perquè es considerava encara president legítim. Tampoc es percep si es treballa en l'àmbit privat o es participa en consells d’administració d’empreses, però sí que es manté l’oficina. Montilla no rep la pensió vitalícia perquè és conseller d’Enagás.

La llei que regula l’estatut dels expresidents es va aprovar el 2003, just abans que la Generalitat tingués un primer expresident –Pujol– i es va haver de reformar el 2015 per donar encaix a la renúncia que havia formalitzat. Llavors és quan es va regular la possibilitat de retirar l’estatut d’expresident i obligar als que ho són a presentar la memòria anual, amb la descripció de les activitats i les despeses de la seva oficina.

Com ho regula la resta de comunitats?

Catalunya és de les comunitats autònomes de l’estat espanyol que més mitjans posa a disposició dels expresidents. Tan sols Extremadura té un règim gairebé igual al de la Generalitat, i en altres comunitats com Navarra, Galícia i Andalusia tenen dret o a assignació temporal o a pensió, i a Castella-la Manxa i al País Valencià, i també a Andalusia, tenen oficina d’expresident.

D’altra banda, els expresidents del govern espanyol poden disposar d’una oficina dotada d’un pressupost anual de 74.508 euros l’any (2023), i a banda poden cobrar una assignació del 80% del sou de president (103.498,22 euros anuals, actualment) durant dos anys, sempre que no tinguin cap altre càrrec públic, ocupació privada o cobrin una pensió. Aquest mateix règim s’aplica també als ministres i alts càrrecs de l’Estat. A la majoria de països europeus i als Estats Units, els expresidents tenen dret a una oficina amb personal i seguretat, i en molts casos poden rebre assignacions vitalícies.