Aragonès desafia l'ANC (i l'ANC desafia Aragonès)
BarcelonaNo ha estat amb Pere Aragonès a la Generalitat que l’ANC ha començat a apuntar cap a la plaça Sant Jaume i els partits independentistes, acusant-los de ser un fre a la independència. Però sí que ha estat amb ell de president que la tensió ha trencat un dels pocs consensos que quedaven vius: la manifestació de la Diada representava tot el moviment.
La negativa del president a assistir-hi és molt rellevant pels motius que esgrimeixen des de Presidència: és “poc coherent” participar-hi perquè la manifestació va “contra els partits” i no “contra l’Estat”. Aragonès podria haver optat per recórrer als arguments d’Artur Mas i dir que s’absentaria per representar el seu rol institucional, però, esclar, això hagués entrat en contradicció amb el que va fer l’any passat. “President, faci la independència”, li va etzibar l’aleshores presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie. Enguany, l’Assemblea ha anat encara un pas més enllà i en el seu manifest considera que els partits ja no són aliats per fer la independència i ha arribat el moment de la gent.
Aragonès, doncs, decideix fer un torcebraç a l’Assemblea, conscient que l’entitat fa temps que va perdre la influència i capacitat de pressió que tenia sobre les institucions; però amb el fre de mà posat. ERC no va més enllà i tot i que la seva principal figura rebutja la convocatòria perquè “aprofundeix en les divergències”, el partit hi acabarà enviant una delegació, probablement encapçalada per l’expresidenta de l’ANC Carme Forcadell. Algú a qui per la seva trajectòria cívica serà més difícil que escridassin. L’efecte desmobilitzador de les crítiques d’Aragonès està encara per veure i l’Assemblea es juga bona part de la seva credibilitat aquest Onze de Setembre. Si la mobilització torna a ser massiva reforçarà les tesis de la seva presidenta, convençuda que cal presentar una candidatura ciutadana a les pròximes eleccions per mesurar forces amb els partits que hagin apostat pel diàleg i renunciat a la unilateralitat.
Les susceptibilitats entre Junts i ERC
I en aquest desafiament mutu entre Aragonès i l’ANC, també hi té un paper JxCat. Els seus consellers no van trigar gaire a dir que ells sí que anirien a la manifestació. És prou conegut que la convivència entre els dos socis és sempre complicada. Fins i tot en aquelles coses en què haurien d’estar més units. Divendres reaccionaven al dictamen de l’ONU que assenyala el jutge Llarena per vulnerar els drets dels presos polítics. L’acte s’havia de fer a Suïssa, des d’on es connectarien Oriol Junqueras, Josep Rull i l’advocat que ha portat el cas, i a Barcelona, on hi hauria Jordi Turull i Raül Romeva. Rull va tenir problemes amb el vol i van començar les susceptibilitats. Junts no volia que Junqueras fos l’únic a seure amb l’advocat i ERC no volia que Junts tingués avantatge numèric a Barcelona. Però si Junqueras es retirava havia de caure un càrrec equivalent i no podia ser Rull. Al final, Junqueras i Turull es van quedar fora.
Els detalls
Que aquesta setmana s’hagi confirmat la seva suspensió com a presidenta del Parlament no impedirà a Laura Borràs participar en un acte institucional per la Diada. Pronunciarà una conferència sobre “les llibertats perdudes que ens cal tornar a guanyar” des del Teatre Municipal l’Ateneu... d’Igualada, la ciutat on viu i on serà alcaldable Alba Vergés, la seva successora interina a la presidència.
Josep Rull va fer divendres 54 anys. Un aniversari que va començar ben d’hora al matí per agafar un vol en direcció a Ginebra, des d’on havia de participar en l’acte sobre el dictamen del Comitè de Drets Humans de l’ONU. Problemes amb la companyia aèria van fer que es quedés a terra, fet que va torçar-li (o no) la celebració. Va haver de refer els plans i participar en l’acte previst des de Barcelona.