Aragonès denuncia davant l'ONU "la recentralització i assimilació cultural" d'Espanya contra el català

BarcelonaEl Govern va anunciar dimarts que volia obrir una "nova etapa" en defensa del català i, a part d'aprovar 100 mesures per fomentar la llengua, aquest dijous el president de la Generalitat ha viatjat fins a Ginebra per parlar de la qüestió davant de les Nacions Unides. En la seva intervenció Pere Aragonès ha denunciat que Espanya du a terme contra Catalunya –i el País Valencià i les Illes Balears– un "procés conscient de recentralització política i econòmica" i també "d'assimilació nacional, cultural i lingüística". S'ha expressat així davant el Fòrum sobre Qüestions de les Minories, un òrgan creat pel Consell de Drets Humans de l'ONU el 2007 com a plataforma de defensa de temes que afectin les minories nacionals, religioses i lingüístiques.

De fet, Espanya no ha sigut l'únic país objecte de les crítiques del president. Ha explicat que el català té 10 milions de parlants disseminats fonamentalment en quatre estats i només en un, Andorra, és "plenament oficial" i respectat. Per a Aragonès el català no és la llengua d'una minoria, sinó una llengua "minoritzada" per Espanya, França i Itàlia, que no en garanteixen ni "el ple reconeixement" ni la "protecció que mereix qualsevol llengua del món".

La feina d'aquest fòrum, que es reuneix un cop a l'any, és recopilar informació sobre bones pràctiques, reptes i oportunitats de les minories per després traslladar recomanacions al Consell de Drets Humans de l'ONU. Si han pres nota de la intervenció del president, els ha proposat quatre aspectes on cal vetllar per protegir les llengües. En primer lloc, ha afirmat que "l'obligatorietat de la llengua estatal en nacions sense estat com ara Catalunya" pot suposar una violació dels "dels drets nacionals" dels catalans. Tot i que no ha entrat en detalls perquè segurament no era el lloc, ha semblat una referència velada al combat que la Generalitat manté per evitar un 25% de castellà a les escoles de Catalunya. Un combat que ara mateix està en mans del Tribunal Constitucional.

Aragonès també ha reclamat que totes les administracions públiques i els operadors privats vetllin perquè els catalanoparlants puguin accedir als seus serveis sense canviar de llengua. Finalment, ha fet dues consideracions relatives als nous temps: que la digitalització suposa un "afebliment de les llengües minoritzades" –per exemple, quan els tràmits són telemàtics s'elimina el català–, i que l'espai audiovisual ha de respectar les llengües sense estat perquè és un espai clau a l'hora de dissenyar "els imaginaris col·lectius" i, per tant, per a la "protecció i supervivència de les identitats col·lectives". Un exemple d'això seria la batalla que també lliura la Generalitat amb el govern espanyol perquè es fomenti que les plataformes de continguts com Netflix i Amazon Prime –entre d'altres– doblin en català.

Una "nació sense estat"

Sota la cúpula de la sala dels Drets Humans de l’ONU, feta per l'artista mallorquí Miquel Barceló, Aragonès també ha aprofitat per mirar de promocionar Catalunya. No ha parlat del conflicte polític, però sí de Catalunya "com a nació sense estat oberta i plural" que viu amb "preocupació el futur" de la seva llengua. Ha defensat que és un territori amb diversitat lingüística i ha fet un llistat de bones pràctiques, com un sistema educatiu que fomenta el català a la vegada que busca "el plurilingüisme per a tot l'alumnat". Telemàticament, també hi ha intervingut una representant de l'ANC, la secretària nacional Imma Cabotí, que en el seu discurs de defensa de la llengua ha carregat contra les càrregues policials de l'1-O.

La d'aquest dijous ha sigut la primera vegada que el Govern intervé com a ponent del programa principal de sessions d'aquest fòrum. Els representants d'entitats o institucions catalanes que hi havien participat fins ara ho havia fet en les sessions de treball paral·leles, però no com a ponents principals del programa oficial. Aragonès ha acudit a aquest fòrum convidat pel relator especial de l'ONU sobre minories, Fernand de Varennes, que ha defensat que les minories són "membres plens de la societat" i que, com a tals, els estats les han de respectar "treballant-hi conjuntament". Ha lamentat que hi ha moltes "amenaces" sobre elles –"Necessiten protecció", ha recalcat–, però ha assegurat que també hi ha exemples de bones pràctiques de diversos estats: ha citat Singapur, el Canadà, el sud d'Itàlia i Maurici.