Aragonès defensa la seva legitimitat per rellevar Trapero davant les acusacions de l'oposició
PSC, Vox, Cs i PP mantenen que els canvis a la cúpula dels Mossos van ser una "purga"
BarcelonaDe vegades els tempos del Parlament no són els de l'actualitat informativa. Quan semblava que la polèmica pels canvis de la cúpula dels Mossos d'Esquadra ja estava enterrada, aquest dimecres la qüestió ha tornat a prendre força a la cambra amb la compareixença que hi ha fet el president de la Generalitat. Pere Aragonès ha defensat la "legitimitat" del seu Govern, i en especial de la conselleria d'Interior, per fer els canvis que consideri oportuns als comandaments de la policia catalana i ha qualificat d'"injust, immoral i reprovable" que l'oposició parli de "purga". Els seus arguments no han convençut cap d'aquests partits, que, com ja van fer en el seu dia, han mantingut que els canvis es deuen a la "depuració" del cos.
El debat, en definitiva, s'ha convertit en una escenificació dels arguments que havien mantingut els uns i els altres fins ara. Ningú ha canviat de posició. Aragonès ha reivindicat que el seu conseller del ram, Joan Ignasi Elena, ha de tenir "la capacitat d'escollir les persones" de qui envoltar-se, ja que després també serà ell qui assumirà "els encerts i els errors" d'aquesta gestió. "Qui assumeix la responsabilitat té la capacitat d'introduir canvis quan pertoca", ha resolt. Per evitar suspicàcies, el president en més d'una ocasió ha repetit el seu agraïment per la tasca feta per l'anterior cúpula, liderada pel major Josep Lluís Trapero, i ha mostrat el seu suport a la nova, liderada pel comissari Josep Maria Estela.
Malgrat que el relleu de Trapero va ser el que més soroll va fer, el seu nom no ha sigut el més repetit durant el ple. El policia que ha estat més en boca dels diputats ha sigut l'intendent Toni Rodríguez, rellevat com a màxim responsable de la Comissaria General d'Investigació Criminal (CGIC) –encarregada dels casos de corrupció política– i enviat a fer de cap de la Comissaria de Rubí. Aragonès ha dit que Rodríguez va fer la feina de manera irreprotxable però que el seu canvi va respondre a la necessitat de tenir "nous lideratges" i va estar emmarcat dins d'una "reestructuració organitzativa" que va afectar 31 comandaments. "Màxim compromís contra la corrupció", ha dit.
En canvi, per a l'oposició el relleu de Rodríguez és la prova de càrrec de la purga. El líder del PSC, Salvador Illa, ha dit que si la feina de Rodríguez era "exemplar" no hi havia cap motiu per rellevar-lo. "Com vol que no parlem de purga?", s'ha preguntat. El líder de Vox, Ignacio Garriga, ha abonat a la mateixa línia assegurant que Rodríguez va ser rellevat per "desactivar les indagacions" que portava sobre corrupció política. Cs i PP han disparat en la mateixa direcció. "Gràcies per les seves explicacions, però els seus arguments són inconsistents", ha resumit Carlos Carrizosa. Tot i que no ha parlat de purga, per a David Cid (comuns) els canvis tampoc estan justificats: "Cada vegada que arriba un nou conseller d'Interior vol un cap de Mossos que li sigui més proper".
La majoria independentista, unida
Aquesta vegada, la teòrica majoria independentista de la cambra ha actuat unida. El líder de Junts, Albert Batet, ho ha volgut deixar clar des del minut u de la seva intervenció. "El conseller d'Interior té tota la potestat de fer els canvis que consideri oportuns. Tot el respecte democràtic", ha dit. Tot i això, ha lamentat que quan Junts liderava Interior –ara ho fa ERC–, alguna vegada es van sentir massa "sols". Des de la CUP, el diputat Xavier Pellicer ha fet algunes crítiques al Govern, però en cap cas ha parlat de purga. Els anticapitalistes han justificat que "no tot va bé al cos dels Mossos" i que calien canvis, començant pels comandaments. Ara bé, també ha avisat que no en tenen prou: "Som aquí per transformar a fons".
Sigui com sigui, el més probable és que, ara sí, la qüestió quedi enterrada després d’aquest debat. El Parlament també ha decidit aquest dimecres rebutjar la creació d’una comissió d’investigació sobre el tema. Hi havia una proposta de Vox, Cs i el PP i una altra del PSC, però no n'ha prosperat cap.