Aragonès defensa els Mossos però anticipa que hi haurà canvis a Interior amb el nou Govern

BarcelonaEl paper que estan tenint els Mossos d'Esquadra en les protestes contra l'empresonament de Pablo Hasél ha irromput en les negociacions de la investidura, i no precisament per facilitar que hi hagi un acord ràpid. La CUP, actor clau per desencallar la legislatura, pressiona perquè hi hagi dimissions i canvis substancials a la conselleria d'Interior, mentre que JxCat i ERC fan equilibris. Els primers perquè dirigeixen el departament actualment –tot i que han criticat l'actuació policial–, i els segons perquè estan a la pole position per aconseguir que Pere Aragonès sigui el pròxim president de la Generalitat i volen el mínim soroll possible. Precisament, ha sigut Aragonès qui ha parlat de la qüestió aquest divendres. D'una banda, ha defensat la feina del cos. De l'altra, ha anunciat "canvis" en aquest àmbit quan es constitueixi el nou Govern.

Per la part de la defensa del cos, Aragonès ha exposat que una "eventual mala actuació policial no pot tacar" la feina que fan els 17.000 agents de la policia catalana que treballen per "protegir la seguretat i els drets i llibertats de la ciutadania". Segons ell, caldrà "escatir" responsabilitats si hi hagut "males pràctiques" –en al·lusió a la dona que ha perdut un ull-–, però ha insistit que al cos hi predominen la "professionalitat i el compromís".

Pel que fa al futur, Aragonès ha parlat de canvis a Interior, tot i que no n'ha concretat cap, entre altres motius perquè la negociació per la investidura encara està en la fase inicial. "Hi haurà canvis en moltes àrees perquè el 14 de febrer ha deixat un resultat clar que diu que els ciutadans volen canvis en moltes àrees respecte a com s'havien gestionat des de sempre", ha argumentat. L'única pinzellada que ha deixat anar és que la seva intenció és "enfortir un model de policia democràtica" basat en "la confiança entre el cos i els ciutadans".

Aragonès està des de fa mesos en una posició singular al Govern, que ara s'accentua. Si des de la inhabilitació de Torra (setembre del 2020) era el vicepresident del Govern en funcions de president, ara s'hi ha d'afegir l'etiqueta de principal aspirant a la presidència. Aquest divendres des de Girona ha intentat evitar obrir qualsevol mena de conflicte amb JxCat i la CUP, els seus dos socis més factibles per esdevenir president. Quan li han preguntat pel fet que la CUP demani la dimissió del conseller d'Interior, Miquel Sàmper (JxCat), ha evitat posicionar-se i ha reclamat no fer batalla partidista de la qüestió. "No ens tirarem la seguretat ciutadana pel cap" , ha conclòs. També ha fet equilibris amb la protesta en ella mateixa, ja que ha considerat "lògic" que la ciutadania estigui "indignada" pel desenllaç del cas Hasél, però ha demanat que totes les manifestacions es desenvolupin "pacíficament".

Torra es pronuncia

L'àrea d'Interior sempre ha sigut de les més polèmiques del Govern, un fet que es va accentuar amb el Procés i que es va agreujar encara més quan es van succeir les protestes i els aldarulls de la postsentència de l'1-O. En primera línia ho va viure Quim Torra, que la tardor del 2019 ja es va plantejar apartar el conseller de l'època, Miquel Buch, cosa que va acabar executant un any després. Precisament Torra ha reclamat aquest divendres un reforma de la policia que "permeti refer la confiança que la ciutadania hagi pogut perdre envers la policia". "No pot passar ni un sol dia més sense emprendre-la", ha dit en un article a Vilaweb. Una de les propostes que ha formulat és potenciar "la mediació" i reformular "el disseny dels dispositius de contenció".