Aragonès defensa un acord amb l'Estat per a un nou finançament de Catalunya aquest 2024

BarcelonaDijous de la setmana passada, Pere Aragonès es reunia amb Pedro Sánchez al Palau de la Generalitat per oficialitzar l'inici de la nova etapa de diàleg amb l'Estat. Una nova fase que el Govern vol que serveixi per posar al centre la negociació d'un referèndum pactat, però també per guanyar sobirania per gestionar el dia a dia. I la reforma del finançament autonòmic està entre les mesures que l'executiu veu com a primordials per millorar l'autogovern. De fet, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha encarregat a la conselleria d'Economia que presenti una proposta de "finançament singular", és a dir, un nou pacte fiscal, en els pròxims tres mesos. L'objectiu del president és arribar a un acord amb l'Estat sobre aquesta qüestió l'any que ve mateix. "El 2024 ha de ser l'any en què acordem un finançament singular amb l'Estat que posi fi a un dèficit fiscal insuportable", ha afirmat Aragonès en el seu tercer discurs de Sant Esteve.

El president de la Generalitat vol posar fi a un dèficit fiscal que ha qualificat "d'insuportable" i aconseguir que sigui la Generalitat qui recapti tots els impostos, a més de definir una quota de solidaritat. Una proposta de la qual recelen al govern espanyol. Pedro Sánchez, de fet, apostava la setmana passada per desenvolupar les competències de l'Agència Tributària de Catalunya que estableix l'Estatut. Una tesi que també ha defensat aquest dimarts el líder del PSC, Salvador Illa, en una entrevista a l'ACN: "És un camí que es pot transitar".

Nova etapa de diàleg i amnistia

A banda d'aquesta qüestió, Aragonès ha reivindicat alguns dels fruits de la negociació amb l'Estat com ara el traspàs de Rodalies o també la gestió de l'ingrés mínim vital. Aquesta última qüestió és una de les que va pactar Aragonès amb Sánchez dijous passat, on també van acordar que la primera reunió de la taula de diàleg per abordar el conflicte polític serà abans del mes d'abril vinent. "El 2024 ha de ser l'any en què abordem la segona fase del procés de negociació amb l'Estat, on Catalunya ha de poder decidir lliurement el seu futur", ha reiterat Aragonès. El Govern vol posar sobre la taula del govern espanyol l'acord de claredat elaborat per un grup d'experts que van presentar aquesta tardor.

Aquesta nova fase de diàleg amb l'Estat ha d'anar en paral·lel amb la materialització de la llei d'amnistia per als encausats del Procés, ha subratllat Aragonès: "El 2024 ha de ser l'any en què la llei d'amnistia s'aprova, s'aplica plenament i permet recuperar la llibertat i el retorn a Catalunya de les persones represaliades pel seu compromís amb el referèndum". La normativa ha començat fa unes setmanes la seva tramitació al Congrés.

Una "majoria" pels comptes

El Govern tanca l'any sense uns nous pressupostos per a l'any que ve. Per això Aragonès també ha aprofitat el seu discurs institucional per demanar "responsabilitat i compromís" als grups parlamentaris, especialment al PSC i als comuns –que ja van avalar els comptes de l'any passat– tot i que el Govern també està explorant el suport de Junts i la CUP. Aragonès ha assegurat que està disposat a "construir" una majoria al Parlament per fer possibles els comptes. "Així ho demano als grups parlamentaris i tinc el convenciment que tots estarem a l'altura", ha remarcat.

Aquest any, Aragonès ha pronunciat el seu discurs des del dipòsit del Rei Martí –l'any passat ho va fer des de la Biblioteca de Catalunya i fa dos anys a l'escola Rosselló-Pòrcel de Santa Coloma de Gramenet–. Aquest dipòsit va ser restaurat el 2016 i està situat a Sant Gervasi, prop de la torre Bellesguard d'Antoni Gaudí, edificada sobre l'última fortalesa de Martí L'Humà. El president ha volgut transmetre, així, el seu "compromís" per afrontar la greu crisi de sequera que viu Catalunya. Una crisi que Aragonès ha reiterat que "requerirà un esforç" de tota la societat, el mateix esforç que caldrà per afrontar la crisi educativa derivada dels resultats de l'últim informe PISA.