Aragonès, gairebé una dècada negociant pressupostos

“Tu ho saps tot?”, li preguntaven amb ironia membres de CiU al diputat d’ERC Pere Aragonès. Estaven negociant els pressupostos del 2013, i precisament perquè Aragonès portava “els papers molt mastegats”, “tenia les dades poble a poble” i era “molt meticulós”, els convergents feien broma amb el fet que sempre tingués una resposta per a tot. En aquell moment acabava de passar la frontera dels 30, era la mà dreta d’Oriol Junqueras i liderava la negociació. Seria la primera de moltes: viu en primera persona totes les converses pels comptes des del 2012. Primer, com a diputat, després com a secretari d’Economia, més tard com a vicepresident, i, finalment, com a president. “S’ha fet gran i ha agafat solidesa”, diu Lluís Salvadó (ERC), partícip de bona part de les negociacions.

Els primers comptes que Aragonès negocia acaben en una paperera. Són els del 2013, i ERC i CiU acorden prorrogar els del 2012 pel baix sostre de dèficit permès per l’Estat. S’ho juguen tot als del 2014. Les reunions eren a la seu d’Economia i a la Generalitat. La franja preferida? Tota la tarda dels diumenges per evitar els mitjans. Més d’un negociador admet que feia “mandra” aquell horari. A vegades, Aragonès i Roger Montañola (CiU), tots dos del Maresme, compartien cotxe. “Quan tenia un dubte tècnic, l’hi preguntava a ell”, explica Montañola. Negociaven en una sala d’Economia on hi havia penjades les fotos de tots els exconsellers. Poc s’imaginava Aragonès que seria un d’ells. El principal escull era la fiscalitat i en els moments de distensió es parlava de futbol, però sense deixar enrere la rivalitat: Antoni Fernàndez Teixidó i Jordi Turull (CiU) eren de l’Espanyol, i Aragonés i Salvadó, culers. “Sempre tenien una demanda social més a presentar”, diu Teixidó sobre ERC, i comenta que si CDC i Unió haguessin negociat per separat –com Junts i ERC– no haurien durat “ni cinc minuts”.

Els comptes del 2015 es prorroguen per les eleccions i els del 2016 ja els viu com a secretari d’Economia. La seva feina passa a ser de portes endins: negocia amb les diverses conselleries i gestiona la despesa que correspon a cadascuna. “És més dura la negociació amb els departaments que amb la CUP”, explica Salvadó. Ell i Josep Maria Jové (ERC) van ser els principals negociadors amb els anticapitalistes, mentre que Aragonès ja no participava tant en aquestes reunions, que eren al Parlament i entre setmana. Sigui com sigui, la CUP va tombar els pressupostos del 2016 i va votar sí als del 2017.

Els marges polítics

A partir del 2018 el seu paper passa a ser purament polític. És nomenat vicepresident i conseller d’Economia i “marca els marges polítics de la negociació”. Així ho va fer amb la CUP i els comuns el 2019, però ni els cupaires no van accedir a negociar de ple ni els de Jéssica Albiach, amb la mirada posada en les eleccions generals, es van obrir a aprovar-los. El 2020 canviaria, i va ser l’inici d’una relació de “confiança” entre Aragonès i Albiach, que van tractar la part política i van deixar els números a les delegacions. “És un home de paraula”, descriuen fonts del partit lila, i afegeixen que això és un dels motius que els porta a facilitar els comptes del 2022 amb poc marge. El diputat que coneixia totes les dades ara ha passat a ser un dirigent “pragmàtic”, segons descriuen diverses veus que han negociat amb ell. Sent president s’involucra de nou en els pressupostos, a diferència de Quim Torra, que, segons fonts dels comuns, mai es va reunir amb els d’Albiach pels comptes. De moment, el balanç d’Aragonès és negatiu: quatre pressupostos aprovats de nou. Els del 2022 decidiran si equilibra les partides o el dèficit agafa avantatge.