Aragonès convocarà un consell executiu extraordinari per fer front al retrocés del català

BarcelonaEl consell executiu es reuneix els dimarts a dos quarts de deu del matí al Palau de la Generalitat, i sobre la taula sempre té una àmplia gamma d'acords per aprovar, de carpetes per abordar i de problemes per tractar. La setmana que ve, però, serà diferent. Segons ha avançat l'ARA, a part del consell executiu ordinari, el president Pere Aragonès en convocarà un d'extraordinari per tractar monogràficament qüestions que només tinguin a veure amb el català. Per celebrar aquesta reunió extraordinària s'ha buscat fins i tot un emplaçament diferent del del Palau de la Generalitat: es farà a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

La idea és que diferents departaments portin a la reunió mesures per fomentar l'ús de la llengua. Està previst que ho facin com a mínim la conselleria de Cultura i la d'Educació –les principals encarregades en la matèria–, però també que ho facin, per exemple, departaments com el d'Interior o el de Salut, on a priori es podria pensar que el català té menys pes en el dia a dia. A l'acabar la trobada, com és costum, la Generalitat presentarà la relació d'acords, i aquest cop tindran un denominador comú: la llengua. Tot plegat, sota la coordinació de la secretaria de Política Lingüística, que és l'encarregada d'harmonitzar tota la feina al voltant d'aquest assumpte. "El català és una prioritat d'aquesta legislatura", ha dit la portaveu, Patrícia Plaja.

El tema del català sempre és delicat, i aquesta legislatura l'executiu d'Aragonès ja ho ha pogut tastar des de diversos vessants. El més destacat, les negociacions al límit que es van succeir per aprovar la llei i el decret per aturar el 25% del castellà a les escoles. Allò va ser una victòria parcial, perquè la Generalitat va aconseguir frenar les interlocutòries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però la qüestió està ara en mans del Tribunal Constitucional (TC), i allà qualsevol desenllaç és imprevisible. De moment el Govern s'ha personat en la causa per defensar els seus interessos.

El consell executiu monogràfic és una mesura pensada pel fons de la qüestió, però també per la forma: des del Palau de la Generalitat volen escenificar que el Govern, des de la sortida de Junts, treballa a més velocitat i amb iniciatives noves. Ara mateix hi ha instal·lada en la política catalana una batalla entre el Govern i l'oposició a l'hora de respondre la següent pregunta: "És dèbil el primer executiu en solitari d'ERC?" La resposta es pot donar mirant al Parc de la Ciutadella –seu del Parlament– o mirant a la plaça Sant Jaume –seu de la Generalitat.

Si es mira al Parlament, es podria concloure que sí, ja que des de fa un mes l'oposició ha tombat diverses iniciatives de l'executiu: va rebutjar la llei d'estadística, va forçar la retirada d'un decret sobre funcionaris per la falta de suports i té frenada la tramitació d'un altre decret que buscava dotar la sanitat de 376 milions d'euros extres. Ara bé, el Govern també pot avançar des de la plaça Sant Jaume al marge de l'hostilitat que trobi a la cambra, i això és el que busca precisament amb iniciatives com la del consell executiu extraordinari del català.

Canvi de marxa

"Hem posat una o dues marxes més des de la sortida de Junts", defensen fonts del Palau de la Generalitat. Per sostenir-ho, posen alguns exemples: des de l'acord per la derogació de la sedició, fins a qüestions més sectorials com la construcció de 21 centres educatius o la incorporació a la xarxa pública de dos centres concertats –Felip Neri i Joviat–. També es treu pit, entre altres assumptes, del nou corredor d'hidrogen verd entre Barcelona i Marsella; la inversió anunciada per Cisco; l'augment de freqüències de la línia del Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat; l'impuls de L'Energètica; i la creació del Centre Nacional de Teràpies Avançades o de la incorporació d'higienistes dentals i fisioterapeutes a l'atenció primària. "Tot són qüestions que es poden fer sense passar pel Parlament. Acció de govern pura", sostenen les mateixes fonts.

També aquí es busca marcar un canvi de cicle en els fons i en la forma. Potser la qüestió és més simbòlica, però en les pròximes setmanes totes les conselleries adoptaran el blanc com a color corporatiu a l'hora de comunicar. És un canvi que es va introduir al Palau de la Generalitat amb l'arribada d'ERC per marcar un canvi de cicle respecte a les presidències de Junts i Convergència, però algunes conselleries de Junts no l'havien volgut adoptar i havien mantingut el blau instaurat en temps d'Artur Mas.