Aragonès confirma el Hard Rock: "Sacrificaran els pressupostos per això?"

Els comuns exigeixen que s'aturi el projecte i Junts burxa en el bloqueig dels comptes

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el líder del PSC, Salvador Illa, aquest dimecres al ple del Parlament

BarcelonaEl Hard Rock continua sent l'escull principal en les negociacions pels pressupostos de la Generalitat. El PSC insisteix en exigir garanties que aquest macroprojecte tirarà endavant, mentre els comuns demanen que s'aturi. Tots dos, socis imprescindibles per aprovar els comptes. Davant el bloqueig, aquest dimarts el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha admès que el Govern no té cap intenció de frenar aquest macroprojecte, sinó que ha confirmat que seguirà el seu curs. Ha admès que el Hard Rock no li genera "entusiasme", però que és un projecte que està aprovat i que ara mateix no hi ha una majoria alternativa que permeti revocar-lo. Per això, ha demanat als grups que s'hi oposen, en especial als comuns, que no "sacrifiquin" el conjunt dels pressupostos pel Hard Rock.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

"Amb un Govern que és incapaç de plantar-se amb qüestions com el Hard Rock, així no", ha avisat el portaveu d'En Comú Podem, David Cid, durant la sessió de control al Parlament. Cid li ha recordat al president de la Generalitat que les seves prioritats pels comptes passen per l'educació, la salut o les renovables. Precisament, agafant-se a aquestes prioritats, Aragonès li ha preguntat si per qüestions com el Hard Rock, "que no té relació amb el pressupost", "sacrificaran" uns pressupostos que contemplen un augment del 9% en educació, per exemple. "No hi ha majories per excloure'l [el Hard Rock]. Sacrificaran tot això?", ha insistit el president. Aquesta tarda Govern i comuns s'han reunit una vegada més, on han continuat parlant de les mesures dels comptes del 2024, però no han desencallat la qüestió del Hard Rock.

El projecte tirarà endavant, però Aragonès ha admès que no serà "immediat". Ara per ara, encara continua encallat a la comissió d'urbanisme: l'òrgan no ha aprovat el Pla Director Urbanístic perquè la Generalitat encara no ha emès l'informe mediambiental pendent des de fa més d'un any. I aquesta és una de les qüestions que reclama el PSC com a garantia per desencallar els comptes.

El president de la Generalitat ha recordat que el Govern tramita aquest projecte "d'acord amb la normativa urbanística, d'acord amb les actuacions que s'han estat fent i complint amb els compromisos", però també "garantint la sostenibilitat de qualsevol projecte que es faci en el nostre país, especialment en un moment de canvi climàtic". Així, Aragonès ha destacat que pel camp de Tarragona hi ha molts més projectes, fonamentalment en la línia de la "reindustrialització", no pas en el turisme recreatiu: "Aquest és el camí per anar cap a un model més equilibrat", ha argumentat, i ha explicat el camí per al macrocasino: "[Cal] seguir la normativa i la tramitació".

Es demorarà l'acord?

Com queda, aleshores, la negociació de pressupostos? Fonts de l'executiu asseguren que l'acord amb el PSC està "pràcticament fet" i que ara cal trobar un encaix perquè s'hi puguin sumar els comuns, tot i l'escull del Hard Rock. Una possibilitat passaria per establir una moratòria sobre el projecte aquest 2024 justificant-la pel context de sequera, una opció que han posat sobre la taula els mateixos comuns en una iniciativa presentada al ple de sequera. Aquesta proposta planteja frenar modificacions del planejament urbanístic per a projectes que consumeixin grans quantitats d'aigua fins que cessin les restriccions al sector agrari i industrial per millora de la situació, informa Martina Alcobendas.

Al PSC refreden el pacte de pressupostos i recorden que encara hi ha carpetes pendents d'aquest any i del passat. En qualsevol cas, el partit de Salvador Illa surt satisfet de la sessió de control d'aquest dimecres, on han vist reafirmat el compromís del Govern per tirar endavant el Hard Rock.

1.200 milions en rebaixes fiscals

De tota manera, i malgrat rebre al·lusions per diferents bandes, el líder del PSC, Salvador Illa, ha evitat referir-se a aquesta qüestió durant el debat –Aragonès, això sí, li ha reclamat el seu suport als comptes–. Qui sí que hi ha sucat pa ha estat Junts. El president del grup a la cambra catalana, Albert Batet, ha tirat d'ironia amb les seves crítiques al Govern: "Necessiten un acord de claredat sobre què fan amb el Hard Rock, o compleixen amb el PSC o amb els comuns". De fet, ha burxat en les diferències entre els republicans sobre aquesta qüestió: "Qui mana, el Govern o el partit?". Batet ha comparat l'executiu amb un "Dragon Khan" semblant al tripartit davant els canvis de parer i la "desorientació" sobre els pressupostos. El diputat juntaire també ha aprofitat la seva intervenció per defensar l'eliminació de l'impost de successions, una de les seves reclamacions pels pressupostos. Aragonès li ha respost que és un "brindis al sol" i que tota la proposta de rebaixes fiscals de la formació suposaria una pèrdua de recaptació de 1.200 milions d'euros.

La CUP tampoc avala el Hard Rock i, tot i negociar des de fa setmanes els pressupostos amb el Govern, el diputat Xavier Pellicer ha reclamat al Govern "valentia política i polítiques d’esquerres i independentistes". De fet, ha lamentat que el Govern no hagi respost a les propostes pressupostàries i que es plantegi el camí de "l’intercanvi de cromos" i l’agenda de la patronal del PSC. Ara bé, Aragonès, ha avisat la CUP que per pactar els pressupostos "les majories han de ser possibles" amb propostes "efectives" que permetin el suport de tres grups, inclòs o Junts o el PSC. D’altra banda, el representant anticapitalista ha demanat una esmena a la llei d’amnistia per incloure el delicte de coaccions, pel qual estan afectats diversos manifestants com el Joan, veí de l’Empordà condemnat a dos anys i quatre mesos de presó.

Les mesures fiscals de Junts: 1.200 milions d'euros menys de recaptació
  • La bonificació de l'impost de successions: 358 milions d'euros menys

    La conselleria d'Economia calcula que la bonificació del 99% de l'impost de successions, és a dir, la pràctica eliminació d'aquest tribut, comportaria deixar de recaptar 358 milions d'euros. Junts, en canvi, calcula que la xifra encara una mica més alta, de 405 milions d'euros.

    Els vaivens amb l’impost de successions han estat una tònica en la darrera dècada amb supressions i augments encadenats i això s’ha notat en la recaptació. El 2011 CiU i el PP van aprovar la seva pràctica eliminació, deixant gairebé només en vigor el de donacions: aquell any es van ingressar 270 milions d’euros menys, situant-se en 338. El 2013 el pacte entre ERC i Junts tornava a introduir l’impost per a rendes altes i ja es va notar en 250 milions més de recaptació que l’any anterior. El darrer gir va ser l’augment pactat amb els comuns el 2019, amb reducció de les bonificacions. Amb aquestes mesures l’impost de successions i donacions va arribar de nou als 600 milions d’euros de recaptació, i el 2023 ja es va disparar fins als 880 milions.

  • Rebaixes en l'IRPF: 847 milions d'euros menys de recaptació

    Junts proposa una deducció del 15% de l'IRPF en despeses de salut per abonaments d'activitats esportives o també el pagaments d'assegurances mèdiques i sanitàries, una mesura que el Govern calcula que comportaria una major reducció de la recaptació: un total de 372 milions d'euros. Els juntaires també proposaven més canvis en l'IRPF. D'entrada, una rebaixa del tram més baix del 10,5% al 9,5%, una mesura que, segons l'executiu, suposaria deixar de recaptar 138 milions d'euros. Incrementar la bonificació dels mínims personals en un 7,5% suposaria una reducció per les arques públiques de 170 milions d'euros; mentre que deflactar tots els trams de l'IRPF un 5% tindria una repercussió negativa de 167 milions d'euros.

    El Govern incorporarà als pressupostos una rebaixa de l'IRPF per a les rendes inferiors als 35.000 euros anuals. Una mesura que comportaria deixar de recaptar

  • Patrimoni, donacions a fundacions i lloguer jove: reducció de 143 milions d'euros

    Junts també proposava canvis en l'impost de transmissió patrimonial, en concret, defensava augmentar l'edat de l'adquisició d'habitatge per a joves de 32 a 35 anys i incrementar el mínim de la suma de la base imposable general i la d'estalvi, excepte el mínim personal i familiar que no excedeixi els 45.000 euros. La mesura comportaria una reducció de 80 milions d'euros. L'augment que el grup que lidera Albert Batet al Parlament proposava per l'import de deducció per donacions a fundacions i associacions fins al 25% amb un límit del 20% de la quota íntegra autonòmica suposaria deixar de recaptar 58 milions d'euros. La mesura que tindria un impacte menor pels comptes de la Generalitat seria la deducció del lloguer jove, que seria d'un 8%.

Cost de les mesures fiscals proposades per Junts

stats