Aragonès rebaixa els canvis immediats als Mossos i situa el debat en la pròxima legislatura

BarcelonaSi alguna cosa ha centrat fins ara les negociacions per la investidura –almenys que hagi transcendit– no ha estat ni la pandèmia, ni la crisi econòmica ni tan sols el procés sobiranista, sinó el model d'ordre públic. Les mobilitzacions i els aldarulls contra l'empresonament de Pablo Hasél han situat el focus en el rol dels Mossos d'Esquadra, sobretot arran del paper clau que el 14-F ha brindat a la CUP de cara a l'elecció del nou president: els cupaires ja han reclamat una moratòria dels projectils de foam i apartar la Brimo dels desnonaments per plantejar-se el suport a la investidura de Pere Aragonès. Fins ara ERC s'hi ha posat bé davant dels canvis que reclama l'esquerra anticapitalista. Tanmateix aquest dimecres al Parlament, Aragonès ha allunyat la possibilitat de fer canvis immediats en el cos de Mossos –més enllà de les investigacions puntuals que es puguin obrir per comportaments concrets– i ha traslladat, sense data, el debat sobre el model d'ordre públic a Catalunya fins a la pròxima legislatura.

Per al vicepresident, que ha comparegut en el ple de la diputació permanent per fixar la posició del Govern sobre els disturbis, aquest debat s'ha de fer amb "serenor": "Cal treure el debat sobre l'ordre públic de la batalleta de curta volada que només aporta confusió a la ciutadania". Una manera, doncs, d'evitar tancar aquesta discussió ara durant les negociacions de la investidura –que era el propòsit inicial dels cupaires– i situar-la en el marc d'una discussió en comissió parlamentària entre totes les forces polítiques. De fet, en això, també hi estan d'acord tant Junts per Catalunya (al programa electoral portava la revisió del model d'ordre públic) com els comuns, que s'han encarregat de recordar durant el debat que fins ara només ells i la CUP s'havien oposat als projectils de foam. El departament d'Interior ja reconeix que aquests projectils van ser probablement la causa per la qual una jove manifestant va perdre un ull en la primera setmana de mobilitzacions.

Davant les veus que critiquen la fredor del Govern a l'hora de rebutjar els aldarulls, Aragonès ha volgut tancar files amb els Mossos d'Esquadra i ha condemnat "sense pal·liatius" la violència, advertint que algunes males pràctiques no poden "criminalitzar" el cos sencer. En tot cas, el vicepresident amb funcions de president ha demanat als grups polítics anar a l'"arrel" dels problemes i afrontar les conseqüències de la crisi del coronavirus per rebaixar el "malestar" de la societat catalana, a més de reformar el Codi Penal per evitar penes de presó en causes com les de Pablo Hasél.

El discurs d'Aragonès, però, no ha acontentat l'oposició ni els cupaires. El diputat de la CUP Vidal Aragonès, ha posat en dubte que ERC sigui "d'esquerres" amb el posicionament del vicepresident i ha negat que els joves siguin violents: "Tenim un generació de joves violentada –ha dit–. L'únic que han conegut és crisi". Al seu torn, la portaveu del PSC, Eva Granados, tampoc s'ha mostrat satisfeta, però per motius antagònics: ha lamentat que fins ara Aragonès no hagi donat un suport més explícit a la policia i ha assegurat que ha de triar entre "la CUP o els Mossos". Carlos Carrizosa (Cs) directament ha considerat que el "problema" de Catalunya són els cupaires mentre que el líder del PP, Alejandro Fernández, ha acusat ERC de "condicionar l'ordre i la convivència a una negociació d'investidura".

El repartiment de la mesa, a l'espera

En el ple del Parlament han planat les negociacions sobre la investidura, amb una trobada discreta entre JxCat i la CUP, i la resposta de l'independentisme a la querella que la Fiscalia ha presentat contra els membres actuals de la mesa. Els trets partits independentistes han fet una roda de premsa conjunta per denunciar la judicialització i s'han compromès a seguir debatent sobre la independència malgrat les advertències del Tribunal Constitucional. Això sí, tot i comparèixer davant els mitjans de comunicació, ERC, JxCat i la CUP han evitat respondre preguntes sobre la negociació de la investidura i de la configuració de la pròxima mesa del Parlament.

Dues setmanes després del 14-F, i a vuit dies de la constitució del nou hemicicle, totes les fonts indiquen que els dos socis actuals de Govern encara no han abordat el repartiment de càrrecs del futur executiu i ni tan sols els de la cambra –més enllà del fet que, tal com va avançar l'ARA, la CUP n'hagi reclamat la presidència–.

Fonts de JxCat, que s'han imposat discreció en les negociacions, asseguren que han d'acordar abans una estratègia de legislatura i després arribaran les "cadires". Ara per ara, no hi ha res tancat i els temes que s'han de llimar són el futur de la taula de diàleg (i què cal fer si es constata que no funciona), el paper del Consell per la República i com respondre a la "repressió" –amb l'última querella de la mesa com a primer repte–.

"Si no hi ha acord, anem a l'oposició", asseguren, fins i tot, algunes veus de Junts, malgrat que la majoria creuen que finalment l'independentisme arribarà a un acord per compartir govern. Per la seva banda, fonts d'ERC es mostren sorpreses per "la gestió dels temps" que està fent JxCat en la negociació i consideren que s'haurien de començar a abordar altres assumptes més enllà del full de ruta del Procés, com per exemple la composició de la mesa del Parlament i les prioritats polítiques del pròxim Consell Executiu.

Malgrat la voluntat de parlar d'estratègia, el calendari apressa i algun dels consultats admet que a partir de la setmana que ve hauran de parlar ja del repartiment de la mesa, tenint en compte que la data límit del ple de constitució de la legislatura és divendres 12 de març. Malgrat les pretensions de la CUP, Junts confia en presidir el Parlament i, en aquest punt, serà clau el paper que vulgui jugar Laura Borràs. Està sobre la taula que sigui ella qui aspiri a la presidència de la cambra, malgrat que des del partit asseguren que encara no ha decidit el seu futur. "Serà el que ella decideixi", insisteixen. La seva altra opció és situar-se al Govern com a vicepresidenta, malgrat que en aquest cas no seria amb la carpeta d'economia com tenia fins ara Pere Aragonès. Si Borràs es decantés per l'opció de l'executiu –algunes veus interpreten que situar-la al Parlament és una estratègia per apartar-la del nucli de decisions del partit–, l'actual president del grup, Albert Batet, o la portaveu de la cambra, Gemma Geis, són dos noms que podrien optar a pilotar el Parlament.

La conferència d'Aragonès

Aquest dijous Aragonès tornarà a prendre la paraula, en aquest cas per pronunciar una conferència sobre les línies mestres del pròxim mandat. Fonts republicanes consultades per l'ARA asseguren que no pretén ser un discurs d'investidura, ni tampoc una intervenció per comentar les negociacions en veu alta. El que buscarà el vicepresident des de l'Espai Serrahima de Barcelona és fer un "diagnòstic" de la situació, del resultat del 14-F i "explicar-se" sobre cap on vol que vagi la legislatura. Tot plegat amb el fil conductor que, amb l'independentisme havent superat el 51% dels vots i amb la crisi que ha portat la pandèmia, és un "moment històric" que cal començar a gestionar. I si pot més aviat que tard, molt millor.