La triple dreta no dona treva i també impugnarà el fons per avalar les fiances

BarcelonaLa concessió dels indults als presos polítics el passat 23 de juny va obrir una escletxa a la possibilitat de treure la política catalana dels tribunals, però la triple dreta està decidida a no donar treva i mantenir la judicialització. Ho han demostrat aquest mateix dimecres, ja que la resposta de Vox, Ciutadans i el PP a la compareixença que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet al Parlament per parlar precisament de la desjudicialització ha estat anunciar accions legals contra la decisió del Govern de crear un fons per assegurar els ex alts càrrecs afectats per les fiances milionàries que els imposa el Tribunal de Comptes per la despesa en acció exterior.

Amb una actitud desafiant, el líder de l'extrema dreta, Ignacio Garriga, ha anunciat que recorrerà el decret llei que permet la creació del fons i presentarà una querella per malversació contra el president Aragonès. "Comença el seu compte enrere", ha etzibat, i ha arribat a assegurar que el Govern acabarà "a la presó". "Els membres de la màfia separatista, ara al govern, surten al rescat dels condemnats per malversació", ha denunciat: "Si prospera, incorreran en el mateix delicte i els farem seure a la banqueta".

També Ciutadans i el PP han amenaçat amb acudir a la justícia, però no han donat més detalls, tot i que el líder del partit taronja, Carlos Carrizosa, ha explicat que ja han demanat al govern espanyol que intervingui els comptes de la Generalitat d'acord amb la llei d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. "Això no és judicialització, és defensar-se dels que vulneren les lleis", ha defensat Carrizosa, i ha advertit que la seva formació no dubtarà a recórrer a la justícia. Si el Govern "trepitja drets", ha exposat, al Tribunal Constitucional; si "claven un cop a la democràcia", al Suprem, i si "desvia diners i cal quantificar-ho", al Tribunal de Comptes. "Qui demana desjudicialització? Centmileuristes poderosos", ha criticat.

Els populars, per la seva banda, estan estudiant si recorreran el decret davant del Constitucional o bé del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, tal com ha dit el seu líder, Pablo Casado, en declaracions recollides per Efe. Casado també ha explicat que espera que el govern espanyol recorri el fons per ajudar els dirigents independentistes "per responsabilitat". "Que paguin de la seva butxaca", ha reivindicat el número 1 del partit al Parlament, Alejandro Fernández, que a més ha assenyalat els socialistes: "Ens van dir que amb els indults hi hauria distensió. Doncs encara sort". Al front polític s'hi ha afegit a més l'entitat unionista Convivència Cívica Catalana, la primera que va recórrer els indults als presos polítics, que ha demanat al Defensor del Poble que presenti un recurs d'inconstitucionalitat.

El Govern defensa la legalitat del decret

Aragonès ha defensat el decret insistint que se cenyeix a la legalitat. Per exemplificar la normalitat de la mesura, ha recalcat que altres administracions, com la Junta d'Andalusia, també tenen pòlisses d'assegurança contractades que cobreixen la responsabilitat comptable dels seus alts càrrecs. A més, ha volgut destacar que no es tracta d'un pagament directe del Govern sinó d'un contraaval per aconseguir un aval bancari, que és el que es presentaria davant del Tribunal de Comptes. Una mesura que permet "guanyar temps" per trobar una resposta a política a la repressió, ha mantingut.

Els consellers d'Economia i de la Presidència, Jaume Giró i Laura Vilagrà, també han hagut de respondre durant la sessió de control al Govern a les insistents preguntes de Vox, Cs i el PP sobre la qüestió. "És un mecanisme per cobrir sancions –ha argumentat Giró en el ple–. Però més enllà d'això és també un instrument per restablir l'espai de llibertat per poder fer acció política a Catalunya sense la por que vindran a embargar-te la casa". "Això és recuperar la llibertat", ha sentenciat. Vilagrà, al seu torn, ha indicat que la Generalitat "protegirà tots els servidors públics, ja siguin mossos d'esquadra o alts càrrecs", i ha posat damunt la taula el "principi d'indemnitat", que comporta que cap servidor públic es pugui veure "perjudicat" com a conseqüència d'haver exercit les competències que pertoquen al seu càrrec. Justament aquest principi és en l'argumentació del decret de creació del fons de risc que ha d'emparar tots els multats pel Tribunal de Comptes.