Aragonès sobre la reforma del Codi Penal: "Queda camí per recórrer"

BarcelonaL'endemà de l'anunci de la reforma de la sedició tant el president de la Generalitat, Pere Aragonès, com Esquerra Republicana s'han mogut entre l'alegria i la prudència. Alegria per considerar que és "un pas importantíssim per posar fi a la repressió", però prudència perquè encara "queda camí per recórrer". L'acord encara no garanteix que se'n puguin beneficiar els afectats per malversació i encara està lluny de l'amnistia –o d'una desjudicialització amb els "efectes d'una amnistia"– que s'havien proposat els republicans.

Per escenificar la màxima solemnitat, Aragonès ha comparegut a les 9 del matí des de la galeria gòtica del Palau per treure pit de la reforma del Codi Penal. El president ha posat en evidència que la reforma és fruit de la taula de diàleg amb el govern espanyol i ha reivindicat que, tal com va anunciar dimecres mateix, els acords per "desjudicialitzar el conflicte" han arribat abans d'acabar l'any. A parer seu, l'acord que ha començat a tramitar-se aquest divendres al Congrés de Diputats beneficiarà "el conjunt de persones represaliades", malgrat que amb el pacte ERC-PSOE es crea un nou tipus penal: el de desordres públics agreujats, que tindrà una pena de tres a cinc anys. Segons Aragonès, però, això no perjudicarà el dret de protesta –fonts de Presidència recorden que el tipus delictiu actual és similar– ni tampoc, argumenten, es podrà aplicar a l'1-O perquè el Suprem va descartar en la sentència que encaixés en el delicte de desordres que ja existeix en el Codi Penal.

En tot cas, el president ha admès que la tasca no ha acabat i que s'ha de seguir "aprofundint" en el diàleg per obtenir més acords. Així, ha deixat la porta oberta a introduir esmenes durant el tràmit parlamentari, relacionades amb canvis de la rebel·lió o de la malversació. "Durant el tràmit parlamentari es poden completar acords", ha afirmat. Què vol dir això? Fonts de Presidència expliquen que estan treballant amb el govern espanyol el canvi també en el delicte de malversació. Això tindria un efecte directe en la causa que encara hi ha oberta per l'1-O, en què estan acusats desenes de càrrecs del sottogoverno del referèndum per un delicte de malversació (que comporta presó) i desobediència, entre els quals hi ha dos pesos pesants d'Esquerra: els diputats Josep Maria Jové i Lluís Salvadó.

A mercè dels jutges

A ERC també s'ha viscut l'episodi amb sentiments confrontats. Per una banda, es defensa que la reforma "millora les condicions objectives" per lluitar contra la repressió, però per l'altra, no es pot garantir que tot plegat sigui un camí de roses per als condemnats com Oriol Junqueras –president del partit–, els exiliats com Marta Rovira –la secretària general– i els encara investigats pel Procés. "Fer concrecions és molt difícil", ha dit la secretària general adjunta del partit, Marta Vilalta, que ha acabat admetent que "qui seguirà interpretant les lleis seran els jutges". El que no comparteix Esquerra són les crítiques que la CUP i Junts han formulat contra la reforma, ja que considera que "tot l'independentisme hauria d'estar celebrant aquesta victòria".

Ara el següent pas lògic seria que els republicans anunciessin el seu suport als pressupostos generals del 2023 en contraprestació al pacte per la sedició. El delicat equilibri de tota la legislatura ha sigut que Pedro Sánchez acceptava negociar sobre el conflicte polític i els republicans, a canvi, garantien estabilitat al PSOE al Congrés de Diputats, per exemple, permetent l'aprovació dels comptes. Vilalta no ha donat per fet cap pacte pressupostari, però ha reconegut que la reforma del Codi Penal ajudar a seguir negociant: "Era una condició imprescindible, però no suficient".