Aragonès i Ayuso, els únics presidents que no tenen pressupostos (de moment)

MadridPodríem pensar que amb l'any electoral que ens espera, el partidisme hagués provocat que no s'aprovessin la majoria de pressupostos autonòmics en l'últim any de legislatura. Però només hi ha un territori que s'ha quedat sense nous comptes per al 2023, la Comunitat de Madrid, on Isabel Díaz Ayuso aspira a aconseguir majoria absoluta i no haver de dependre de Vox, que li ha esguerrat el pla. De moment, la lideressa del PP comparteix aquesta condició amb Pere Aragonès, si bé el president català encara es troba en negociacions amb els grups parlamentaris i encara és possible que tiri endavant els pressupostos amb un cert retard. La resta de líders autonòmics han pogut aprovar-los, en gran part perquè els governs –en solitari o de coalició– tenen la majoria necessària.

Catalunya i Madrid

Els dos grans motors econòmics, els únics que suspenen

Catalunya i Madrid, en constant rivalitat sobre el seu potencial econòmic, són els únics que suspenen. Aragonès treballa un acord amb el PSC que li permeti agafar aire, per bé que si finalment ho assoleix, ho farà incomplint els terminis que marca la llei. Amb tot, a Catalunya fa 40 anys que això succeeix. A la capital espanyola, en canvi, Vox ha volgut debilitar Ayuso a sis mesos de la repetició dels comicis –com que es van avançar el 2021, l'estatut madrileny marca que la legislatura s'escurça a la meitat– i ha impedit que els comptes del govern del PP s'arribin a votar al ple.

El PSOE, 12 de 12

Excepte a Euskadi, els socialistes tenen examen a les urnes a tot arreu on governen

El PSOE supera amb nota l'assignatura dels pressupostos a tot arreu on governa abans de l'examen de veritat, el de les urnes del 28 de maig. Tret de Castella-la Manxa i Extremadura, on Emiliano García Page i Guillermo Fernández Vara tenen majoria absoluta i han pogut aprovar còmodament els comptes els quatre exercicis, els socialistes també ho han aconseguit als territoris on ha calgut posar d'acord altres actors. Al País Valencià, Ximo Puig s'ha valgut dels suports de Compromís i Unides Podem, que també integren el govern de coalició, i a Balears, Francina Armengol ha hagut de negociar amb Més per Menorca i Gent per Formentera, que han estat suports parlamentaris externs.

Ha hagut de suar María Chivite a Navarra, atès que ha necessitat l'aliança d'EH Bildu, que va permetre l'aprovació dels últims comptes amb una abstenció. La presidenta de la comunitat foral es va servir dels vots afirmatius de Podem i Geroa Bai, que integren l'executiu, i Izquierda-Ezkerra. El mateix esquema, amb governs de coalició, s'ha reproduït a l'Aragó, La Rioja i Canàries. També a Astúries, per bé que allà el socialista Adrián Barbón no comparteix gabinet amb la formació lila. A més, el PSOE també ha tirat endavant els comptes allà on no lidera el govern: a Cantàbria, on comanda el Partit Regionalista de Cantàbria de Miguel Ángel Revilla, i a Euskadi, on el PSE és el soci minoritari del PNB. Al País Basc és l'única comunitat on el PSOE no haurà de defensar a les urnes la seva continuïtat al govern el 28 de maig.

El PP pateix amb Vox

Els conservadors només defensen tres governs el 28-M

El PP, en canvi, només defensarà tres governs autonòmics als comicis: el de Madrid, el de Múrcia i el de Ceuta. A Andalusia i Castella i Lleó hi ha hagut eleccions aquest 2022 i els conservadors s'han mantingut al poder, amb més o menys solvència. Alfonso Fernández Mañueco ha necessitat pactar el primer govern de coalició amb Vox i, malgrat aconseguir aprovar els pressupostos, tolera amb una certa incomoditat la companyia de l'extrema dreta i del seu vicepresident, Juan García Gallardo. En la mateixa línia, Ayuso també ha comprovat a Madrid els problemes que representa dependre de Vox. El PP, que té molt a guanyar en tantes comunitats governades per l'esquerra, assumeix aquest preu.

L’esquema que es reprodueix arreu de l’Estat, amb PSOE i PP enfrontats, té l’excepció de Ceuta, on els dos partits han acordat els comptes tot i l’horitzó electoral.