Aragonès pressiona Sánchez perquè sigui a la taula de diàleg

BarcelonaFalten dues setmanes perquè es reuneixi per segon cop la taula de diàleg -només hi va haver una primera trobada el febrer de 2020- i ara per ara tot està per definir. Per començar, qui seran els membres de la delegació catalana i espanyola que hi assistiran per donar pas a la inauguració d'una nova etapa de desgel en les relacions entre Barcelona i Madrid. Aquest dilluns el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha deixat clar que perquè tingui sentit la taula de negociació hi ha d'haver el màxim representant del govern espanyol, Pedro Sánchez, que encara no ha confirmat la seva assistència a una trobada que es preveu el 16 o el 17 de setembre. En una entrevista a Els matins de TV3, Aragonès ha dit que no concep que Sánchez no hi sigui, tenint en compte que ERC va contribuir a la seva investidura com a president d'Espanya amb el compromís d'inaugurar una via de negociació amb Catalunya. De fet, ha advertit que si el PSOE no compleix amb la paraula donada d'abordar el conflicte polític amb la Generalitat "tot saltarà pels aires".

El govern del PSOE i Podem s'aguanta gràcies al suport dels republicans a Madrid, i Esquerra vol fer valer aquesta força per pressionar-lo. És per això que el president català ha recordat que els republicans poden fer caure el govern espanyol. "[Pedro Sánchez] sap la importància que té la taula de diàleg per al naixement i la continuïtat de la legislatura a Espanya", ha dit Aragonès a TV3. La reacció per part de l'independentisme a un fracàs de la taula pot tenir dos vessants: d'una banda, que ERC deixi de donar suport al PSOE i, de l'altra, que el sobiranisme aparqui la via negociada. "O es dona una solució democràtica o hi tornarà a haver moments d’inestabilitat", ha afegit el president de la Generalitat sense especificar com es podria traduir aquesta inestabilitat. Tampoc en quin context. "Hi ha tanta gent que vol que aquesta taula fracassi que no posaré cap opció més sobre la taula", ha afirmat, per després afegir que els republicans se senten "una mica sols tirant endavant l’aposta per la normalització política".

La presència o no de Sánchez no és l'única incògnita que envolta la composició de la taula de diàleg. Tampoc se sap quins seran els membres de la representació catalana. Aragonès només ha apuntat que serà una "delegació de govern", de manera que això hauria d'implicar un canvi respecte a la primera reunió: en la trobada del febrer del 2020, per part de la Generalitat hi havia representants de fora de l'executiu com Elsa Artadi i Josep Rius (JxCat) o Marta Vilalta i Josep M. Jové (ERC). Ara, garantida la presència d'Aragonès, els dos consellers republicans amb més perfil polític del Govern són Roger Torrent i Laura Vilagrà, i hi podrien jugar un paper. Per part de JxCat, els noms més ben situats serien el del vicepresident Jordi Puigneró -ja hi va ser el 2020- i els dels consellers Jaume Giró i Victòria Alsina. En tot cas, aquest punt no està del tot tancat. Fonts de la Generalitat apunten que no està descartada l'opció que també hi hagi diputats dels dos partits de govern com en l'anterior edició. En roda de premsa, la portaveu de Junts, Elsa Artadi, també ha abonat la idea de configurar una delegació en què tots els membres siguin també membres de l'executiu, però ha obert la porta a canvis en aquest sentit. La setmana que ve la direcció de Junts ha d'abordar la qüestió, així com l'estratègia de la taula de diàleg, en una reunió monogràfica.

En els últims dies hi ha hagut contactes entre els dos executius, i on hi ha més certeses és en la data de la reunió, que serà el 16 o el 17 de setembre, apunten a l'ARA diverses fonts. El dia 13 s'ha descartat finalment perquè és l'inici del curs escolar, el 14 perquè hi ha prevista una reunió dels dos consells executius per separat i el dimecres 15 tampoc és una opció, ja que estan citats a declarar davant el jutge -per un presumpte delicte de desobediència- els membres de l'anterior mesa del Parlament, amb Torrent al capdavant.

Desconfiances ERC-JxCat

A més dels membres de la taula de diàleg, Esquerra i Junts han d'acordar també l'estratègia de negociació que tindrà el Govern a Madrid, i aquest dilluns han tornat a demostrar que no serà una tasca fàcil. Les desconfiances entre els socis de coalició persisteixen. Els republicans consideren que la taula de negociació és un instrument "imprescindible" i han carregat contra "els que la menystenen contínuament", en una al·lusió velada a JxCat. Esquerra està molesta amb els dards constants que hi llencen alguns membres del partit de Carles Puigdemont, com el d'aquest agost de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, a la Universitat Catalana d'Estiu, que va titllar de "simulacre" la negociació. "Es tracta de desafiar l'adversari polític -l'Estat-, i no de desacreditar l'instrument que ens ha de permetre resoldre el conflicte", ha lamentat Vilalta.

La portaveu de Junts, Elsa Artadi, no ha tardat a respondre-li, ja que a parer seu cal aparcar les "mirades de reüll" i teixir una estratègia comuna al Congrés de Diputats per pressionar la Moncloa. Artadi ha dit que l'èxit de la taula no dependrà de si Junts és més o menys "escèptic" amb el diàleg sinó de si el govern espanyol té "voluntat" de resoldre el conflicte polític. Per a Artadi, l'independentisme sempre s'ha mostrat disposat a negociar, i són els socialistes i comuns els que han d'oficialitzar si accepten parlar d'autodeterminació i amnistia -els socialistes ja han dit que no-. Malgrat que Esquerra i la CUP pactessin que el diàleg havia de durar dos anys, fa temps que dirigents de Junts expliquen que aquest pacte no els compromet, i Artadi fins i tot ha posat en dubte que hi hagi més d'una reunió. Per a Junts és important repassar-ne els resultats "dia a dia" i en funció d'això prendre decisions.

El posicionament dels comuns

El PSOE ja ha expressat el rebuig a l'autodeterminació i la incògnita és saber què farà Unides Podem, representat per la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, però amb la voluntat de ser l'altaveu a Catalunya d'En Comú Podem. És per això que Jéssica Albiach donarà a conèixer la proposta que Díaz defensi davant els altres interlocutors en una conferència el 8 de setembre al Museu d’Història de Barcelona i que portarà per nom Catalunya, un futur per construir -informa Ot Serra-. A l'espera dels detalls, anirà en la línia del que la líder dels comuns va proposar al juny en una carta al president Aragonès que incloïa cinc punts: la fi de la judicialització, el reconeixement de la nació catalana, la millora de l’autogovern i el creixement del marc competencial, un nou model de finançament i una votació sobre un nou acord d’encaix a l’Estat. També demanava que abans de la trobada amb la Moncloa el president reunís tots els grups amb representació al Parlament, una prèvia que tot apunta que no tindrà lloc.