Aragonès avisa que la crisi no està resolta mentre Robles atia el foc

BarcelonaLa política és un àmbit en què el discurs oficial de vegades té poc a veure amb la realitat, però en el cas Pegasus la dissociació ha arribat a cotes mai vistes. El govern espanyol ha cessat la directora del CNI per intentar reconduir les relacions amb ERC, i així ho admet en privat. Però en públic això no ho pot dir perquè no sembli una concessió als independentistes. En públic la versió oficial és que Paz Esteban ha caigut per “una errada greu en la seguretat de les comunicacions del govern”, segons va dir ahir Pedro Sánchez a la sessió de control. Tot i això, ningú es creu aquesta versió oficial. I, a sobre, per a ERC el cap d’una funcionària és completament insuficient.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va ser meridià ahir al Parlament. “Ningú pot donar la crisi per matisada o per resolta”, va proclamar. “S’equivoca qui es pensi que amb la decisió de cessar la directora del CNI s’acaba la depuració de responsabilitats”, va dir Aragonès. El president va insistir en les demandes que considera pendents. Són bàsicament tres: desclassificar els documents judicials que van avalar que ell i 17 persones més fossin espiades amb autorització del jutge (segons Citizen Lab hi ha més de 60 persones espiades amb Pegasus), que el govern espanyol posi rostre al càrrec polític que ho va permetre -i el faci plegar- i, finalment, “garanties que això no tornarà a passar”. Aquesta pressió es produeix mentre es negocia la reunió cara a cara amb Sánchez que Aragonès demana des del primer dia.

Sessió de control al Congrés

I mentre això passava a Barcelona, a Madrid la ministra de Defensa, Margarita Robles, es convertia en el centre d’atenció. Visiblement alterada, i convertida en el pim-pam-pum de la premsa de dretes, Robles va respondre de males maneres al portaveu republicà, Gabriel Rufián. “Quan va anar a la comissió [de secrets oficials] suposo que va poder veure el contingut de les resolucions judicials motivades. I si no ho va fer deu ser per alguna cosa. Deu ser perquè vostè no vol saber la veritat”. D’aquesta manera un pèl enrevessada la ministra de Defensa, Margarita Robles, va justificar en seu parlamentària l’espionatge del CNI al president de la Generalitat, Pere Aragonès. Des del seu escó, Rufián movia el cap incrèdul, ja que en la seva pregunta ni tan sols havia fet referència a l’espionatge a independentistes catalans i bascos, sinó que s’havia limitat a acusar la ministra, “per acció o per omissió”.

Robles, en canvi, feia referència a la interlocutòria judicial en què el jutge del Suprem Pablo Lucas autoritzava la intrusió al mòbil d’Aragonès i que es va ensenyar als diputats membres de la comissió de fons reservats. Segons ha pogut saber l’ARA, en aquesta interlocutòria es relacionava l’actual president de la Generalitat amb els CDR i fins i tot se li atribuïa un paper de lideratge i “coordinació”. Segons va publicar El Mundo, el CNI va informar el 2019 el govern espanyol que estava espiant Aragonès, però la Moncloa ho va tornar a desmentir i va insistir que el president del govern “ni ho sabia ni ho havia de saber”.

Al Congrés, Robles va repetir fil per randa el seu discurs de defensa del CNI i els seus funcionaris que havia fet dimarts, però es va voler encarar especialment amb Rufián per acusar-lo de no tenir el “valor” de mirar la documentació judicial per si “allò que hi posava els podia afectar”. Curiosament, en teoria Robles no ha tingut accés a aquests documents.

A ERC va sorprendre el to de la ministra i ho van atribuir al fet que, després de la destitució de la directora del CNI, ara es troba en fals internament. De fet, alguns mitjans espanyols citen avui fonts del CNI en què expressen el seu malestar pel cessament de Paz Esteban. “Tot i que era una decisió més que anunciada, a càmera lenta, ha caigut com una bomba”, va dir un integrant del CNI a El Mundo. “El que han fet és injust i ho saben. Quina irresponsabilitat”, afegien.

Aquesta crítica interna és la que explica que Robles es negui a admetre cap responsabilitat sobre l’espionatge als independentistes, que és l’origen de la crisi política actual, i que ni tan sols hagi ofert una explicació creïble al cessament de Paz Esteban, que ella considera una “substitució”.

ERC, per la seva banda, espera que el pròxim pas sigui la desclassificació i que es facin públiques les autoritzacions judicials a l’espionatge de 18 independentistes amb aval judicial, tot i que el PSOE s’hi nega i només accepta fer-ho a petició judicial. “Si es fan públiques es veurà que qui queda malament és el CNI”, afirmen fonts coneixedores dels expedients. Malgrat les intervencions de Robles, que consideren que va per lliure, ERC encara confia poder reconduir la relació amb el govern espanyol, al contrari que els seus socis de Junts.

Feijóo apuja el to

Qui ha olorat sang en aquesta crisi és la dreta, i en especial el PP, que ahir va apujar el to contra Sánchez. Ho va fer el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, que des de Santiago de Compostel·la va acusar Sánchez de “convertir un problema polític amb els seus socis en una crisi d’estat”. Feijóo va anar més enllà i va titllar Sánchez de “caricatura de president del govern”, que se sotmet al “xantatge dels seus socis independentistes, i va avisar que el PP “defensarà l’Estat des de l’oposició”. Això sí, va evitar demanar de manera explícita eleccions anticipades.

A la sessió de control, el diputat popular José Antonio Bermúdez de Castro va posar el dit a la nafra: “El problema és que el seu govern considera els dirigents separatistes prou sospitosos per intervenir les seves comunicacions però a la vegada prou fiables per a Sánchez per ser els seus socis d’investidura. Quina coherència és aquesta? [...] Sincerament, senyora Robles, no sé què fa allà [al govern] encara”.

L’ANC apunta al CNI i a la policia

Al degoteig d’accions als tribunals per l’espionatge a l’independentisme s’hi va sumar ahir una querella de l’ANC al jutjat d’instrucció 32 de Barcelona. L’entitat sobiranista denuncia la vulneració de la intimitat i altres drets fonamentals de la seva presidenta, Elisenda Paluzie; l’expresident Jordi Sànchez; els secretaris nacionals Sònia Urpí i Arià Baye, i el militant de base Jordi Domingo, tots atacats amb Pegasus en el marc del Catalangate. L’objectiu és demanar al jutjat que ordeni les diligències i actuacions necessàries per esbrinar qui hi ha al darrere dels fets. La defensa, a càrrec de l’advocat Toni Abat i Ninet, ja apunta a membres del CNI o alguna divisió específica de les forces de seguretat de l’Estat, com la Policia Nacional o la Guàrdia Civil. El lletrat, en tot cas, va denunciar ahir el “caràcter antidemocràtic” d’espiar persones per les seves “idees polítiques”.