Aragonès avisa l'empresariat que Sánchez "està dinamitant" el diàleg amb l'espionatge

Reclama al president espanyol un "punt d'inflexió" per "reconstruir la confiança"

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el president del Cercle, Javier Faus, aquest dimecres.
04/05/2022
4 min

BarcelonaLa trobada anual del Cercle d'Economia és un fòrum econòmic que cada any s'acaba convertint en un termòmetre del moment polític. Si en l'edició de l'any passat els indults als presos polítics van ser els protagonistes, en la inauguració de les jornades d'enguany ho ha sigut l'espionatge polític de la mà del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha avisat l'empresariat català que el Catalangate "està dinamitant" el procés de diàleg entre la Generalitat i l'Estat. El que està fallant, segons ell, és la gestió que n'està fent el president espanyol, Pedro Sánchez. "Si es creu el diàleg cal que es depurin responsabilitats. És absolutament necessari", ha dit.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

És la segona vegada que Aragonès compareix en aquest fòrum en la seva condició de president. Per entendre el discurs d'aquesta edició, cal rebobinar fins al de fa un any. Llavors, quan només feia uns dies que havia estrenat el càrrec, havia promès als empresaris una "nova etapa" de diàleg entre Catalunya i Espanya. Implícitament, doncs, rebaixar la confrontació. Passat tot aquest temps, però, Aragonès ha fet un balanç pessimista de l'estratègia i n'ha responsabilitzat Sánchez. "Avui dic, amb un punt de decepció i preocupació, que aquest compromís [amb el diàleg] no està sent correspost pel govern de l'Estat", ha lamentat.

Aragonès i el Cercle comparteixen l'aposta pel diàleg, però difereixen en l'objectiu: per al primer és el referèndum, per al segon un millor encaix de Catalunya. Agafant-se al que sí que comparteixen, el president busca que els empresaris remin a favor d'aquesta negociació que no ha acabat d'arrencar mai. Aragonès, a canvi, els assegura que el seu compromís amb el diàleg continua sent "absolut", però que necessita que Sánchez es mogui i, en primer lloc, que ho faci donant explicacions convincents sobre el cas d'espionatge. El plantejament que fa el president és que cal "generar un punt d'inflexió" per "reconstruir la confiança mínima amb el govern de l'Estat". Tot i que no ho ha precisat, aquest punt d'inflexió començaria amb una reunió cara a cara amb Sánchez per abordar l'assumpte.

Estabilitat al Congrés

El discurs del president ha clarificat el panorama en dos aspectes: per un costat, està enfadat per l'espionatge i la manca de reacció de Sánchez, però, per l'altre, ha deixat clar que ara mateix no és partidari d'estripar ni l'estratègia del diàleg ni les relacions al Congrés entre el seu partit, ERC, i el PSOE. De fet, ha explicat que Esquerra s'ha allunyat del govern espanyol, sí, però que no té previst instal·lar-se en el no a tot a Madrid. Així, a partir d'ara, estudiaran "cas a cas" cada votació. Això sí, de nou, vol que el PSOE faci algun pas per restituir les relacions i "cuidar" l'estabilitat parlamentària. S'ha fet una pregunta que ho resumeix tot: "¿Som prou dolents per ser espiats i prou bons per votar-ho tot?".

No hauran de passar gaires dies per saber si els empresaris accepten la crida d'Aragonès a pressionar Sánchez perquè es prengui seriosament el diàleg i les explicacions sobre l'espionatge. Divendres, el president espanyol compareixerà en el mateix fòrum i en el mateix format. Aquest dimecres, però, les primeres evidències diuen que aquest empresariat segueix interessat en el diàleg, però no en el cas d'espionatge. El president del Cercle, Javier Faus, també ha fet el seu discurs i no n'ha fet cap esment. Tampoc en el torn de preguntes la qüestió ha suscitat l'interès del públic. Si l'any passat el Cercle es va mullar clarament a favors dels indults, aquesta vegada, per ara, no diu res sobre l'espionatge.

Esgrima dialèctica

Malgrat que la política s'ha emportat tots els titulars, també hi ha hagut temps per parlar d'economia. En aquest punt hi ha hagut una certa esgrima dialèctica entre els dos protagonistes. Faus ha lamentat que "d'altres comunitats de l'Estat han crescut més que nosaltres" i Aragonès li ha replicat que el creixement de l'economia catalana el 2021 (5,8%) va ser "superior a la mitjana de l'Estat i a la mitjana europea". Mentre Faus ha plantejat que Catalunya ha de tenir "l'ambició de país de recuperar el lideratge econòmic" de l'Estat, Aragonès ha demostrat tenir un altre marc: "Hem de ser una de les economies més industrialitzades d'Europa".

Sigui com sigui, cada part ha exposat les seves prioritats. Els empresaris, per boca de Faus, han aplaudit que Catalunya lluiti pels Jocs Olímpics i aculli la Copa Amèrica de vela –projectes amb participació del govern–, però ha lamentat que no es concretés l'ampliació de l'aeroport del Prat, i ha reclamat a Aragonès que torni a "la taula de negociació" per "arribar a un consens" i recuperar la inversió. També ha considerat que Catalunya mereix millor finançament i menys centralisme madrileny, però a la vegada ha detectat "falta d'autoexigència" per part de la Generalitat, que podria ser "el primer pas per a l'estancament".

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, saludant el líder del PSC, Salvador Illa.

Aragonès també ha comentat als empresaris qüestions que volien sentir i altres que no tant. Els ha promès tot el suport de la Generalitat al món empresarial –ha recitat les últimes visites a empreses que ha fet–, però també els ha demanat un "pacte de rendes" que entre els seus elements tingui un "imprescindible augment dels salaris" als treballadors per fer front a la inflació. També els ha avisat que no té previst tocar-los la fiscalitat, ni cap amunt ni cap avall. No només no eliminarà Successions i Patrimoni, sinó que creu que hi hauria d'haver un tipus mínim a totes les comunitats per evitar el "dúmping fiscal de Madrid". Sobre l'aeroport, poques novetats. No es tanca a ampliar-lo, però reclama unes garanties –diàleg, respecte al medi ambient i gestió directa de la infraestructura– que creu que el govern espanyol no li està donant.

stats