Aragonès fa autocrítica pel caos de les oposicions però no farà més cessaments

BarcelonaEl pitjor que li pot passar al Govern quan té una crisi oberta és que hi hagi ple del Parlament, perquè la cambra fa d'amplificador del problema i de les crítiques de l'oposició. Això és el que ha passat exactament aquest dimecres a la sessió de control a l'executiu català, quan la majoria de grups han carregat contra el president de la Generalitat, Pere Aragonès, pel caos que hi ha hagut en la convocatòria d'oposicions a funcionari de l'administració catalana. El president ha fet autocrítica sobre "uns incidents" que van ser "intolerables" i que "no poden tornar a passar", però no farà més cessaments més enllà del de la directora de Funció Pública, Marta Martorell, a qui va fer plegar aquest dimarts. En canvi, partits com Junts i el PP demanen dimissions al més alt nivell: la de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà.

Si això fos un judici, la línia de defensa del president és clara. D'una banda, admetre que hi ha hagut "errors que no es poden repetir" i prometre que es posaran "solucions" immediates; i, de l'altra, defensar que el Govern està lluitant pels funcionaris perquè el que persegueixen aquestes oposicions és intentar reduir els nivells d'interinatge dels treballadors públics. En definitiva, reforçar la funció pública.

Aragonès ha centrat la seva intervenció en la defensa política del seu govern, però encara no té resposta per la principal incògnita: com resoldrà el problema. Per exemple, si caldrà repetir tots els exàmens o si rescindirà el contracte a l'empresa Cegos, que és la que va organitzar tot el procediment. El president ha promès que tindrà les respostes divendres, que és quan la consellera Vilagrà compareixerà davant del Parlament per donar explicacions.

L'oposició, però, no serà benevolent amb el president –ni amb la consellera–, més encara quan queda menys d'un mes per a les eleccions municipals i el Govern ha deixat al descobert aquesta via d'aigua. "La insolvència dels seus consellers fa passar vergonya a la Catalunya sencera", ha disparat el líder de Junts a la cambra, Albert Batet. Ja plenament instal·lat a l'oposició després de sortir del Govern, Junts intenta explotar l'argument que, sense ells, la Generalitat no funciona igual: "Han superat tots els nivells d'incompetència".

També el PP s'ha abonat a la tesi que la Generalitat no funciona: "Parlen de fer un nou estat d'Europa, però no són capaços d'organitzar unes oposicions", ha dit el líder del PP de Catalunya, Alejandro Fernández. L'argument tant dels juntaires com dels populars és que el problema ha sigut massa gros –hi ha més de 13.000 places de funcionari en joc– com perquè qui assumeixi responsabilitat no sigui la consellera Vilagrà. "Ha de presentar la dimissió per un cas escandalós d'incompetència", ha resumit Fernández.

Dels tres partits que han carregat contra el Govern pel desgavell en les oposicions, el PSC és l'únic que no ha demanat la dimissió de Vilagrà, tot i que no ha descartat fer-ho més endavant. El líder dels socialistes catalans, Salvador Illa, ha concedit que "l'error és humà", però ha afegit que en aquest cas s'ha vist d'una manera "brutalment plàstica" els tres problemes que pateix l'executiu: "Descontrol, desorganització i falta sistemàtica de direcció".

Topada Aragonès-Vox

Al marge del conflicte amb les oposicions, el Parlament ha tornat a viure una topada entre Aragonès i el líder de Vox, Ignacio Garriga. La vicepresidenta de la cambra, Alba Vergés, ha tornat a cridar l'atenció a Garriga per haver titllat el Govern de "banda" i els seus membres de "delinqüents", però Garriga s'ha negat a retirar les seves paraules. En el torn de rèplica, el president Pere Aragonès ha lamentat la "banalització de paraules com delinqüència o violència" per part de Vox. En aquest punt, Aragonès sí que ha trobat el suport d'Illa, que ha considerat que Garriga tenia tot el dret a criticar el Govern, però no a insultar-lo.