El Govern posa 1.000 milions d'euros per afrontar els mesos més complicats de la sequera

BarcelonaLa greu crisi provocada per la sequera no dona treva a Catalunya i el Govern ja augura mesos "complexos". Si continua sense ploure, les pitjors restriccions encara han d'arribar. Per això, el president, Pere Aragonès, ha anunciat aquest dimarts des del Parlament que l'executiu posarà 1.045 milions d'euros als pressupostos del 2024 per fer front a la sequera. "Si no plou, vindran mesos complexos, moments complicats. Des del Govern, els afrontarem com hem fet fins ara: oferint una solució per a cada problema", ha subratllat posant en valor les mesures preses fins ara. Els pressupostos, però, encara no estan aprovats i el president ha aprofitat la seva intervenció al ple monogràfic sobre la sequera per demanar a l'oposició (al PSC i als comuns) que els aprovin per disposar d'aquests recursos –el Hard Rock és ara mateix l'escull principal.

Què inclouran aquests 1.045 milions? Fonts de l'executiu consultades per l'ARA apunten, per exemple, que es destinarien 327 milions d'euros a "ampliar i mantenir" les infraestructures de sanejament per a la regeneració i dessalinització, 86,3 milions per a les millores del reg, 32 milions d'euros per a l'abastiment d'aigua en el transport en alta o també 27 milions perquè els ajuntaments renovin les xarxes de subministrament i digitalitzin els sistemes de gestió, entre altres.

Tot plegat, per "fer front a la sequera més important del darrer segle", ha defensat Aragonès. En aquesta línia, el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, ha reivindicat les línies d’actuació i inversió previstes per augmentar la producció d’aigua mitjançant dessaladores, la regeneració o la recuperació i construcció de pous, o el desplegament de la llei de canvi climàtic aprovada el 2017. El que no té previst fer el Govern és modificar el pla de sequera perquè es puguin reomplir piscines amb aigua de dessaladores com ha plantejat un grup d'hotelers de Lloret. Aragonès ha remarcat que l'executiu ha hagut de "posar el país al dia" davant la "deixadesa" d'anteriors governs i "l'austeritat" d'executius capitanejats per CiU.

Construir consensos

"Construir consensos i deixar de banda els interessos de part" són condicions indispensables per a Aragonès en els pròxims mesos. Ho tindrà complicat en any electoral i amb la gestió de la sequera com un dels principals retrets que li fa l'oposició. Davant la crida del president al diàleg, tant el PSC com Junts li han reclamat convocar una cimera amb els grups polítics per consensuar les mesures. També han demanat al Govern que no cedeixi a les pressions dels comuns i la CUP per "confrontar" els pagesos i el món industrial –que ara suporta la majoria de les restriccions– amb el turisme i que aposti per la "col·laboració" amb les administracions en lloc d'apostar per les sancions.

Tot i la mà estesa, socialistes i juntaires no s'han estalviat els retrets. El líder del PSC, Salvador Illa, ha demanat "humilitat" al conseller davant la falta de previsió amb què creu que l'actual Govern ha gestionat la sequera. "L'aigua ve de Sagunt amb l’esforç i la generositat del govern d’Espanya", ha reivindicat. Illa ha sostingut que Catalunya ha arribat a aquesta situació després de "deu anys de Procés" i n'ha responsabilitzat els governs d'Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra, per no haver invertit en infraestructures hídriques. Batet s'hi ha tornat: ha retret als socialistes la gestió a Catalunya de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) –dependent de l'Estat–, apuntant cap a l'expresident José Montilla, que va deixar l'Agència Catalana de l'Aigua "arruïnada". A més, ha ressaltat que el Pla especial de la sequera el va aprovar un conseller de Junts. També hi ha hagut crítiques per al Govern d'ERC, a qui Junts ha acusat de patir "espanyolitis" i d'"anar a pidolar a Madrid" inversions en infraestructures com la dessaladora de la Tordera.

Crítiques de la CUP i els comuns

El ple monogràfic s'ha fet a instàncies de la CUP i dels comuns, que qüestionen les prioritats de l'executiu, especialment pel que fa al turisme. "Marxem amb aquell gust amarg perquè, amb molt bones paraules, al final de tot veiem que no pensen canviar de model, sinó que ja els va bé continuar amb l'actual", ha afirmat el diputat cupaire Dani Cornellà, que ha instat el Govern a "planificar el decreixement". El diputat d'En Comú Podem Enric Bárcena ha posat el focus en les restriccions en el turisme: "S'hi passa de puntetes equiparant-lo a l'ús domèstic". "Apliquen restriccions sense mirar qui dins del sector ha fet més esforç", ha afegit.

El discurs dels cupaires i dels comuns ha encès Cs i el seu portaveu, Carlos Carrizosa, els ha acusat d'abordar el canvi climàtic des de "dogmes" en lloc d'apostar pel creixement sostenible i la innovació. El diputat del PP Daniel Serrano, al seu torn, ha acusat el Govern d'haver-se centrat en el Procés mentre "Catalunya s'assecava", i Vox ha relativitzat el canvi climàtic i ha retret a Aragonès la falta de previsió. Dijous es votaran les conclusions definitives i es veurà quines són les opcions reals d'afrontar la sequera des del consens.